Una testimoni de Jehovà guanya la batalla per una cirurgia sense transfusió de sang

Victoria P. B. és testimoni de Jehovà. La seva religió no li permet rebre cap transfusió de sang. L'octubre del 2010 se li va diagnosticar una malaltia cardíaca. No li quedava cap més remei que sotmetre's a una operació per canviar la vàlvula aòrtica que tenia afectada. Va intentar que la sanitat pública la intervingués mitjançant la tècnica de “cirurgia sense sang” (sense transfusió), però, després d'esperar cinc mesos que li responguessin, es va posar en mans de la clínica privada Teknon. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat ara el Servei Català de la Salut a indemnitzar-la amb 22.847 euros per l'“anormal” funcionament de l'Administració sanitària, al considerar que la Generalitat hauria d'haver contestat a la seva petició i haver-se esforçat a buscar una solució.

Els magistrats de la sala contenciosa administrativa han admès el recurs de la dona, representada per l'advocat Iván Jiménez Aybar, i han acordat revocar la sentència exculpatòria que havia dictat un jutge el juliol del 2016. L'alt tribunal català ha donat la raó a Victoria P. B. perquè el Servei Català de la Salut “va frustrar la confiança legítima” que tenia la pacient per ser atesa en un hospital de la xarxa pública, com ella va sol·licitar, i que, finalment, "es va veure obligada a recórrer a un centre privat i sufragar-se les despeses d'intervenció una vegada va constatar l'agreujament" del seu estat de salut.

La sentència destaca que, a l'haver d'abonar les despeses de la intervenció a la clínica privada, el “funcionament anormal” de l'Administració sanitària va causar a la dona "un dany antijurídic” perquè va superar els barems de "qualitat  objectivament exigible" en funció dels “actuals estàndards socials”. Subratlla que la “pèrdua d'oportunitat” que la pacient fos operada amb un tractament alternatiu a l'habitual en la sanitat pública no és un perjudici "material", sinó la "incertesa" al voltant del que hauria pogut passar si s'hagués actuat d'una altra manera. Per això, s'assembla al "dany moral" i és procedent la indemnització. La sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.

LA LIMITACIÓ

A Victoria P. B. se li va diagnosticar l'afectació cardíaca a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès l'octubre del 2010. Davant la possibilitat que necessités una operació, se la va enviar a l'especialista a l'Hospital de Bellvitge, on se li va confirmar que havia de passar pel quiròfan. La dona va consentir la intervenció quirúrgica, però va posar una limitació: que s'efectués però sense transfusió de sang. El facultatiu que la va atendre el 22 de novembre del 2010 li va manifestar que ell estava disposat a fer-ho al mateix centre, però que la resta de l'equip mèdic s'hi negaria. Per això, li va aconsellar que sol·licités la derivació a un altre hospital de Barcelona on sí que es pogués fer. L'endemà, la malalta va formular la sol·licitud.

Mentre esperava resposta, la dona va empitjorar i el 20 de febrer del 2011 va tornar a ser ingressada novament a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès. La seva família va tornar a insistir en la petició i, davant la falta de resposta, va recórrer al Síndic de Greuges. Al final, el 16 de març del 2011, la pacient va ser intervinguda a la clínica privada Teknon. La sentència destaca que quan a Bellvitge se li va comunicar que podia ser derivada a un altre centre públic, a la dona se li “van generar unes expectatives legítimes que la seva petició seria objecte d'examen en un termini raonable i fins i tot podria ser atesa”, quan no va ser així. Aquesta confiança “es va veure frustrada” al no rebre resposta per part de l'Administració.

PRINCIPI D'IGUALTAT

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

La resolució addueix, a més, que “ha quedat acreditat” que abans una altra pacient havia sigut intervinguda amb “cirurgia sense sang” en un hospital públic i que diferents centres sanitaris de la capital catalana tenen protocols d'actuació en aquests casos. El tribunal argumenta que l'Administració tampoc “va explorar” la possibilitat que aquesta cirurgia fos realitzada fora de Catalunya, “sent rellevant que el sistema nacional de salut es basa en el principi d'igualtat”.

La sentència també recull l'escrit remès pel Síndic de Greuges al fill de la dona en què li explicava que havia rebut altres queixes per la mateixa situació, de manera que havia recomanat a l'Administració sanitària que oferís als ciutadans alternatives al tractament amb transfusió sanguínia o la derivació a centres hospitalaris on poguessin ser intervinguts mitjançant aquesta tècnica. El Síndic, segons el tribunal, va reiterar en diverses ocasions informació sobre la petició de Victoria P. B. El Servei Català de la Salut no el va informar fins a l'abril del 2012 (després de l'operació) que no disposava de cap centre sanitari especialitzat al qual pogués derivar la pacient. La resposta va arribar tard.