Antiavalots contra la leucèmia

Ja és de nit, en una habitació de l’Hospital Duran i Reynalds, el Sergio agafa una camisa nova per tapar-se la bata d’hospital i una gorra, i es disposa a trucar per Skype al seu fill de 6 anys. Per al nano, el Sergio es troba treballant a Alemanya durant un mes a fi d’aconseguir diners i poder fer l’anhelat viatge a Disneyland. Però la realitat és més crua. El Sergio està ingressat a l’hospital oncològic i passarà 30 dies allunyat de la família perquè està a punt de rebre un trasplantament de medul·la.

El Sergio és de l’Hospitalet i la seva vida va fer un gir quan el 1999, amb 24 anys, li van diagnosticar el limfoma de Hodgkin, una classe de leucèmia. Després de sessions de químio i radioteràpia, va millorar i es va poder reincorporar a la feina. Durant quatre anys va recuperar la seva vida i va conèixer el pilar que el sustentaria en els mals moments que estaven per arribar: la seva dona.

El 2005 va recaure una altra vegada. Aquell any es va sotmetre a un autotrasplantament de medul·la i tot va tornar a sortir bé. El naixement dels seus nebots, el del seu propi fill, la seva dona, la vida en família i la feina el van reincorporar al ritme del dia a dia. Però la malaltia va reaparèixer per tercera vegada el 2015. Semblava perseguir-lo. Van tornar les picors i els ganglis. «Vaig pensar en el meu fill. Quina putada, tinc la meva feina, la meva dona, soc feliç, tinc la meva família, els meus germans, la meva mare… Quina putada», recorda el Sergio.

COMPATIBILITAT ENTRE GERMANS

Per sort, dels seus tres germans, dos eren compatibles i va aconseguir una donació de medul·la. Davant aquesta situació, el Javi, un antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i l’únic germà que no era compatible, no es va quedar de braços plegats. «Ja que no podia donar medul·la al meu germà, vaig intentar donar-ne a qui pogués», diu el Javi.

 

I llavors va sorgir tot. El Javi va explicar la seva situació familiar als seus companys de feina i de seguida es van mostrar predisposats a oferir-li ajuda. Va tenir una importància especial el col·lectiu al qual pertany, COP’S CAVE, una associació policial sense ànim de lucre exclusiva per a agents de diferents cossos de seguretat. Allà van muntar una campanya solidària de donació de medul·la que van batejar amb el lema «Ho portem a la sang».

 

El Javi rep cada vegada més correus i trucades de policies prestant-se a contribuir amb la causa. «Ha crescut de forma exponencial. Va ser una cosa que va començar a nivell local, entre amics, després va passar a nivell regional, d’allà a autonòmic i ara ja és estatal. Policies de Espanya es posen en contacte amb nosaltres per unir-s’hi i per promoure la campanya». I famosos com els germans Marc i Àlex Márquez s’hi acaben de sumar.

MÉS SENZILL DEL QUE ES CREU

El que més «sorprenia» als seus companys és que fos tan fàcil ser donant. La majoria tenia «la imatge» que donar medul·la implicava «una operació» i haver de passar «dies ingressat». Això és per «la falta d’informació». Per donar medul·la òssia només cal una extracció de sang. La fundació Josep Carreras segueix un procediment senzill: recollir les dades del donant i prendre una mostra de saliva. A partir d’aquí, el voluntari ja pertany al registre de donants.

 

Notícies relacionades

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

A través de la saliva s’analitza l’ADN i el resultat s’introdueix al banc de donants internacional. Si és compatible amb el d’un malalt, sona el telèfon i al voluntari li arriba el moment de donar sang. La dificultat està a trobar dues persones compatibles. Només el 25% dels que necessiten un trasplantament de medul·la troba un donant vàlid entre la seva família.

COM MÉS, MILLOR

«Com més siguem, més possibilitats tenim de salvar una vida», destaca el Javi. Per això, el 28 d’abril els cossos de policia es reuniran per fer xerrades sobre el tema i dur a terme una donació massiva, a la qual ja s’han sumat 200 persones, algo que Javi mai va arribar a imaginar: «El malalt només veu foscor. Però si sona el telèfon i algú diu a l’altre costat: ‘Tenim una medul·la’, veu un raig de llum».