Anar al contingut

Tecnologia per a un món més accessible

'Apps' que adapten el 112 i la teleassistència resulten vitals per a l'autonomia de les persones amb sordesa

Hi ha aplicacions i sistemes que les acosten a la cultura i la informació

IMMA FERNÄNDEZ / BARCELONA

Tecnologia per a un món més accessible

«WhatsApp és la reina de les aplicacions per a les persones amb discapacitats auditives o dificultats en la parla», confirma Domingo Reina, responsable d’accessibilitat de la Federació Acapps (Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes), que abunda en els avantatges del món digital per a un col·lectiu que va començar el seu camí cap a la independència amb els correus electrònics i els SMS. Les noves tecnologies els han portat autonomia i un accés més gran a la informació i a la cultura, tot i que encara queden moltes barreres de comunicació per a la seva plena inclusió social.
Per a les persones sordes que viuen soles, informa la Federació Acapps, ha sigut de vital importància l’aplicació llançada pel Govern  la Generalitat que permet contactar amb el servei d’emergències 112 amb un sistema de pictogrames. També fonamental és la teleassistència adaptada, a través del servei SVisual, un sistema impulsat per la Fundació CNSE (Confederació Estatal de Persones Sordes), que s’ha implementat en moltes entitats d’Espanya (el telèfon 016 contra la violència de gènere, la Policia, ajuntaments).

Aprendre jugant

En l’àrea de la formació, la Fundació CNSE ha promogut la plataforma on line Signoscampus per a l’ensenyament de la llengua de signes i altres accions educatives i aplicacions com Coco Signa, amb la qual els nens aprenen de manera lúdica la llengua de signes espanyola, i Signarte, que informa sobre més de cent espais culturals accessibles: cines, teatres, biblioteques, museus, llocs arqueològics...
El mes de març passat, la citada fundació va presentar l’app Te cuento, el primer lector digital que reprodueix en la llengua de signes espanyola títols com Platero y yo o El ángel caído. A més a més incorpora un canal de vídeo perquè els usuaris creïn i gravin els seus propis relats. «En el sector de la cultura i l’oci hi trobem escasses adaptacions», censura l’entitat, que recorda la barrera que hi ha en el transport, on els avisos o sistemes d’ajuda tenen un suport auditiu.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya hi ha 1.064.000 persones amb diferents graus de sordesa, de les quals només al voltant d’un 10% utilitzen la llengua de signes. El 70% és població de més de 65 anys que ha perdut l’audició, informa Reina. L’expert apunta solucions per facilitar-los l’accés a la cultura. «Els cines haurien d’incloure subtítols adaptats, amb colors per diferenciar què diu cada personatge, un sistema que ja utilitzen, per exemple, cadenes com TV-3 i TVE», explica.

Ulleres multimèdia

Hi ha aplicacions com el Whatscine o l’Artacces que ofereixen a l’smartphone o a les tauletes els subtítols i la llengua de signes (també audiodescripció per als cecs), però, argumenta Reina, no funcionen als cines. «Al Festival de Sitges es va experimentar, però els usuaris no la van considerar eficaç perquè si estàs veient la projecció a la pantalla gran és molt incòmode desviar la mirada al mòbil». Impossible seguir el fil d’una història amb el doble visionat. A parer seu, el que sí que és molt útil són les ulleres multimèdia, com l’Epson Moverio BT-100, compatible amb Whatscine. «És un recurs fàcil i molt còmode, als vidres s’hi mostren la llengua de signes i els subtítols», valora.
El bucle magnètic és un altre dels avanços destinats a facilitar el gaudi d’espectacles a la comunitat amb dificultats auditives (a Catalunya hi ha unes 138.400 persones amb aquestes dificultats, de les quals només 29.500 tenen discapacitat reconeguda). Han de portar, això sí, audiòfons o implants coclears (intervenció quirúrgica). «Cada vegada més auditoris, teatres i cines l’instal·len», celebra Reina. El TNC, el Teatre Lliure, el Liceu, el Romea, entre altres, disposen d’aquest sistema que millora la recepció del so.
Però també hi ha iniciatives originals, com la del restaurant canadenc Signs, a Toronto, amb empleats sords. Els clients han de demanar els plats en llengua de signes, usant la traducció que apareix a la carta.