Liddell remou els espectadors i provoca algun desmai al Teatre de Salt amb ‘Seppuku’

«Estic a punt de l’Stendhal, com que m’hagi de desmaiar», deia el David, un barceloní de 32 anys que havia connectat amb l’espectacle. Ell i els seus amics se n’havien anat de festa tota la nit per empalmar amb l’espectacle del Temporada Alta i no pagar hotel. A la sortida, cap se’n penedia. «Ha sigut preciosíssim. I m’ha encantat tot el que ha passat al teatre. L’art no és màrqueting, no és Rosalía. L’art traspassa i provoca que algú es pugui desmaiar com hem vist». Lidell, autora, actriu i directora dels seus espectacles, et remou per dins. Però realment, ¿feia falta veure l’obra a les 5.45 del matí? La sensació és que no però ningú es penedia d’haver matinat per assistir a una experiència tan singular i potent com la creadora.

Vermell i blanc

En una escenografia d’estil japonès, dominada pel vermell de la sang i la puresa del blanc, Liddell va oficiar un espectacle que va acabar a les 7.45 coincidint amb l’hora de la sortida del sol. Aquest és el moment triat pels samurais que es treien la vida amb honor, un suïcidi conegut amb el nom de ‘seppuku’ o ‘farakiri’ en japonès. Aquesta forma d’aniquilació va ser l’escollida per Mishima el 25 de novembre de 1970. Precisament aquesta imatge poetessada és la que obre un espectacle que sorprèn tant per la bellesa estètica com pel missatge. El ballarí Ichiro Sugae de llarga cabellera i l’actor Kazan Tachimoto van escenificar un ‘seppukku’ sensual en la primera part mentre Liddell recordava una frase de Mishima: «Vull fer de la meva vida un poema». La poesia va ser present en tota la funció, de vegades amb paraules, altres amb imatges projectades o creades en viu mitjançant cossos nus o gairebé.

La mort i el suïcidi van planejar en tot l’espectacle. Liddell va fantasiejar amb el seu propi suïcidi mostrant imatges d’aquest: penjada a casa seva totalment despullada i amb les calces abaixades. La seva reivindicació d’una mort lliure va tenir moments de diferent calat durant l’espectacle. Més sexuals alguns, provocadors o suggerents. Va ser impactant veure com Liddell, despullada, s’anava posant roba de persones que havien mort, algunes d’elles suïcidant-se. Amb la seva vestimenta posada els anava recordant un a un, el que van ser i com van morir abans de dedicar-los uns versos creats en honor seu.

Notícies relacionades

La reparació d’Antonia Dell’Atte

Albertí converteix Sagarra en peça de museu

La música de vegades va contribuir a generar el clima. Van sonar des de bonics passatges clàssics fins a pop i música nipona. Les sensuals coreografies dels intèrprets japonesos es van contraposar a la força de la paraula, combinant passatges de llibres de Mishima llegits en japonès i castellà, i una breu representació inspirada en el teatre Noh de ‘Hagoromo’ (‘La túnica de plomes’), un títol del segle XIV. La vida i la mort s’entrecreuaven en una escena on Liddell va invocar la figura dels seus pares mitjançant el fum de les cendres en petits bols. En una escena, tant ella com Tachimoto es van deixar extreure sang en escena, amb la mala sort que a ell no li van trobar la vena a la primera i va caldre punxar l’altre braç i a ella no se li va tancar bé la ferida. La seva sang després era utilitzada per pintar i escampada finalment sobre un drap blanc. Dues persones de la sala van haver de sortir de la sala pertorbades o marejades, d’altres van estar a punt però van aguantar. Va valer la pena quedar-se.

Sinceritat, bellesa, sensualitat i mort es van combinar en un discurs no exempt d’humor en la part final de la seva agosarada proposta on, com si fos una metralleta, Liddell vomitava paraules invocant «el final de la vida» i «el deliri com a disciplina». Mishima temia la decrepitud de la vellesa i estimava la bellesa potser per això va sortir a escena des del musculat cos d’Alberto Alonso Martínez, campió d’halterofília i més tard, a l’altar que va muntar amb una foto de Mishima i els seus llibres, van aparèixer diversos joves amb el tors despullat i texans amb qui es va posar a ballar. La vida i la mort estan connectats sempre.