DENÚNCIA ECOLOGISTA
Així s'ha deteriorat la Gran Barrera de Coral
Greenpeace divulga un vídeo amb imatges de la "ràpida i silenciosa destrucció"
Greenpeace mostra el deteriorament de la Gran Barrera de Coral, que evidencia la seva progressiva destrucció. /
L'organització ecologista Greenpeace ha divulgat aquest divendres imatges de la "ràpida i silenciosa destrucció" causada pel blanqueig de coral a la Gran Barrera, al nord-est australià, per segon any consecutiu.
Les imatges van ser captades amb drons de curt abast el 17 de març en esculls situats davant les costes de Port Douglas, a la zona central de la Gran Barrera, que s'estén al llarg de 2.300 quilòmetres.
"Gairebé tots els corals que vam veure estaven morts o blanquejats", va dir la representant de Greenpeace Austràlia Pacífic, Alix Foster Vander Elst en un comunicat. "He vist anteriorment blanquejos a la Gran Barrera però res m'havia preparat per veure la realitat d'aquesta destrucció tan de prop", ha afegit.
AUGMENT DE LA TEMPERATURA
El blanqueig està provocat per l'augment de la temperatura de l'aigua del mar que fa que els corals expulsin les zooxanthallae, unes algues microscòpiques que els proporcionen oxigen i una porció dels compostos orgànics que produeixen mitjançant la fotosíntesi.
Les elevades temperatures que es van registrar entre el 2015 i el 2016 van enfortir el cíclic fenomen d''El Niño', que va provocar que es blanquegés el 93% de la Gran Barrera, un 22% del qual va morir pels seus efectes.
Científics i activistes van alertar que la Gran Barrera, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, afronta el blanqueig de corals sense haver tingut temps de recuperar-se del que va patir l'any passat, considerat més sever que els anteriors del 1998 i el 2002.
"El que més trenca el cor en aquestes imatges és que mostren que molts dels corals que van aconseguir sobreviure l'any passat, ara estan totalment decolorats i en procés de morir", va dir Vander Elst.
PATRIMONI EN OBSERVACIÓ
La Unesco va situar la Gran Barrera en la llista de patrimoni en observació el 2015 davant els seus dubtes sobre la gestió d'aquest ecosistema per part del govern australià.
Des d'aleshores les autoritats han reduït la construcció de noves plantes de carbó i han accelerat el tancament de diverses que estan en funcionament, com a contribució a la lluita contra el canvi climàtic.
Notícies relacionadesNo obstant, Greenpeace va denunciar que el Govern australià planeja invertir 760 milions de dòlars (706 milions d'euros) en el desenvolupament d'una immensa mina de carbó a la zona i va reiterar la seva demanda perquè desestimi el projecte.
La Gran Barrera es va començar a deteriorar en la dècada del 1990 pel doble impacte de l'escalfament de l'aigua del mar i l'augment de la seva acidesa per la presència més gran de diòxid de carboni a l'atmosfera.
