Comença el judici per abusos sexuals a menors del 'clan dels Romanones'
Una víctima va denunciar al Papa l'existència d'un grup de sacerdots pederastes a Granada

/
El judici de l'anomenat 'cas Romanones' comença aquest dilluns a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Granada amb la declaració de l'únic acusat, el pare Román M. V. C., que s'enfronta a una petició fiscal de nou anys de presó per suposats abusos sexuals a un menor des del 2004 fins al 2007.
La vista oral se celebrarà en el transcurs de nou sessions fins al 21 de març, i està previst que declarin 40 testimonis, entre ells l'arquebisbe de Granada, Javier Martínez, i 14 pèrits proposats per les parts.
La fiscalia atribueix al pare Román un delicte d'abús sexual continuat agreujat pel resultat d'accés carnal, pel qual, a més dels nou anys de presó, sol·licita prohibició d'aproximar-se a la suposada víctima a menys de 100 metres i de comunicar-s'hi durant 10 anys. En concepte de responsabilitat civil, demana que l'acusat indemnitzi la víctima amb 50.000 euros per dany moral.
A la declaració de l'acusat el primer dia del judici, la seguiran les d'un total de 40 testimonis proposats per les parts i distribuïts en diferents sessions fins al 13 de març. Posteriorment, 14 pèrits declararan davant el tribunal en les sessions previstes el 14 i el 20 del mateix mes. L'última jornada del judici, el dia 21, es dedicarà a la prova documental i a les conclusions finals, i a més l'acusat tindrà l'oportunitat d'exercir el seu dret a l'última paraula.
L'ACUSACIÓ PARTICULAR DEMANA 20 ANYS
L'acusació particular, exercida per la suposada víctima dels abusos, atribueix al pare Román tres delictes d'abús sexual i sol·licita 26 anys de presó, prohibició d'aproximar-se a menys de 500 metres i de comunicar-se durant 20 anys i una indemnització de 50.000 euros per dany moral.
L'acció popular, exercida per l'Associació Prodeni, atribueix a l'acusat un delicte continuat d'agressió sexual, amb intimidació, violència i prevalença i amb accés carnal, pels quals demana 15 anys de presó, inhabilitació absoluta per 15 anys, privació de residir al lloc on resideixi la víctima per 15 anys i prohibició d'acostar-s'hi i comunicar-s'hi durant 15 anys, així com una indemnització de 75.000 euros per perjudici moral.
Per la seva part, la defensa sol·licita la lliure absolució i ha reclamat l'anul·lació de l'expedient canònic. El pare Román va atribuir al seu dia les acusacions a "mòbils econòmics".
PRESCRITS ELS DELICTES D'11 ACUSATS
El cas es va fer públic el novembre del 2014, quan van ser detinguts el considerat líder del clan, el pare Román M. V. C., dos sacerdots més i un professor de Religió, que no obstant van quedar en llibertat amb càrrecs, en un cas en què estaven imputades inicialment un total de 12 persones, 10 sacerdots i dos laics.
L'Audiència de Granada va acabar declarant prescrits els delictes que se li atribuïen a 11 d'elles, i va confirmar que la causa només havia de continuar contra el pare Román M. V. C., considerat el líder del grup. El jutge va arribar a amonestar el bisbe de Granada per no presentar la documentació requerida.
Tot es va precipitar després que el jove comuniqués per carta al Vaticà que havia sigut víctima d'abusos sexuals des dels 14 anys fins als 17 per part d'aquest grup de religiosos de Granada, fet que va motivar que el mateix papa Francesc li truqués per demanar-li perdó i oferir-li el seu suport.
Notícies relacionadesDesprés de la trucada del Papa al noi, aquest va formalitzar una denúncia davant la Fiscalia Superior d'Andalusia, que va ordenar a la Fiscalia Provincial de Granada interposar denúncia contra tots els afectats.
El Papa també es va pronunciar coincidint amb la sortida a la llum d'aquests suposats abusos en un vol de tornada a Roma després del seu discurs al Parlament Europeu en què va assenyalar que "la veritat és la veritat" i "no s'ha d'amagar".
- Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci
- Cas sota investigació L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Genealogia ¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament