Catalunya prepara una llei de clubs cannàbics amb el repte d'esquivar el 'no' del Constitucional

Els clubs cannàbics floten en uns llimbs legals tan delicats com inoperants. Fa anys que reclamen una legislació que els marqui les normes perquè, tant els jutges com la policia i els mateixos empresaris del gremi, al marge de la societat, sàpiguen a què atenir-se sobre el seu funcionament. El ple del Parlament debatrà en un parell de mesos una llei que el Govern, en cas que s’aprovi, podria tombar per la via del Tribunal Constitucional (TC). Les associacions diuen sentir-se «polititzades» i indefenses davant l’absència d’un marc de treball. Tampoc hi ajuda que algunes treguin profit del buit normatiu per, per exemple, servir menors o turistes i enriquir-se amb el narcotràfic. 

El club cannàbic genuí passa gairebé sempre desapercebut. No per als veïns, és clar. Però sí per a qui transita per allà i només percep una porta amb un intèrfon. No hi ha cartell, perquè no és una botiga, sinó una associació. No és un comerç, sinó un club sense ànim de lucre i tancat. Es regeixen per un codi de bones pràctiques que no obliga a res. Tenen un associació a nivell de tot Catalunya però només el 10% estan col·legiats. Eric Asensio, portaveu de la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFAC), explica que fa anys que esperen una llei que aclareixi les regles de joc. «No es fa perquè és molt complex que afecta les diferents administracions i, a més, és un assumpte delicat a nivell social. Cap partit vol assumir el risc social que comporta».

Sobre l’actitud dels Mossos d’Esquadra, Asensio assegura que els clubs no se senten «perseguits però sí vigilats». Explica que sobretot es fixen que no hi hagi menors ni turistes a les associacions. A Ciutat Vella encara són molts els locals que guanyen diners amb la captació d’estrangers, malgrat que el codi del negoci dicta una carència de 15 dies entre l’adscripció al club i el dret d’entrada i consum. 

NORMES A TOTS ELS NIVELLS 

Gabriel Miró, advocat especialitzat en Dret Penal i professor de Criminologia a la Universitat de Barcelona, és el lletrat que habitualment defensa els clubs cannàbics. Explica que aquests locals es regeixen per les lleis estatals i autonòmiques d’associacions, que només tenen la potestat de «regular la forma d’organitzar-se», sense entrar en el contingut. També estan les ordenances que controlen els diferents tipus d’activitat que es porten a terme a les ciutats. «Municipis com Girona o Sitges compten amb ordenances específiques, mentre que Barcelona ha desenvolupat un pla urbanístic propi, però només es concreten els requisits per tenir local, incloent-hi qüestions com la salubritat i el soroll».

En opinió d’aquest advocat, una legislació sobre aquests clubs és «absolutament necessària». Entre altres raons, per «evitar que hi hagi gent que tregui profit del buit legal per enriquir-se». «Succeeix el mateix amb les entitats financeres. Si l’autoritat competent no posés límits, els bancs oferirien productes nocius als seus clients, aprofitant-se de la seva ignorància».

Per tot això, les associacions cannàbiques van presentar el mes de març de l’any passat una iniciativa legislativa popular (ILP), recolzada per 55.000 firmes, reclamant aquest marc legal. El Parlament –al juliol es va superar l’esmena a la totalitat presentada pel PP– està ara en la fase d’al·legacions. A partir de dimarts, la comissió de torn discutirà totes les esmenes dels grups, i s’espera que en un termini de dos mesos es debati i es voti el text final al ple. L’objectiu de la proposta és establir el model d’activitat de les associacions i les normes generals perquè puguin constituir-se, i establir les normes de cultiu, un registre de control i distribució, i mesures de control higiènic i sanitari. 

EL PARADIGMA NAVARRO

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Mirórecomana cuinar una llei «realista» perquè no passi el mateix que amb el text aprovat per les Corts de Navarra el desembre del 2014. El Tribunal Constitucional, després dun recurs presentat per l’advocat de l’Estat, en temps de majoria absoluta del PP, va tombar la norma. «Si s’aprova una llei en aquest sentit i s’aconsegueix que no sigui suspesa pel TC, s’haurà obert la porta a la despenalització i regulació dels usos del cànnabis que mai més es tornarà a tancar». 

El nombre de socis pot ser un dels punts que derivin en un recurs de Madrid. L’advocat dels clubs considera que la llei catalana no hauria de permetre més de 50 abonats «si vol tenir alguna possibilitat de no ser suspesa, és a dir, d’entrar en vigor». Però això genera un problema: no hi ha associació que sobrevisqui, que pugui mantenir un local, amb només mig centenar d’afiliats. Una disjuntiva que el Parlament haurà de tenir en compte.