Viatge al cor de la pobresa infantil

Deixem el trànsit d’una àmplia via asfaltada, a una trentena de quilòmetres de Bucarest, i ens endinsem al bosc, sobre un camí de terra. No triguem a arribar al nostre destí, la casa de Nicuçor. I és el somriure d’aquest nen el que ens ve a rebre.

Nicuçor té 10 anys i aquest és el primer que va a l’escola. Al seu quadern amb prou feines  comença a enllaçar les lletres del seu nom, però expressa les seves idees dibuixant amb molta facilitat. Als ulls se li llegeixen la il·lusió per aprendre i l’interès per saber què hi fem aquí compartint aula amb ells, un matí de tardor.

Hem vingut a retratar els matins i les nits del país amb més pobresa infantil d’Europa. Gairebé el 50% de la infància de Romania viu sense els mínims de nutrició, roba i una llar en condicions d’oferir benestar. Només el 3% del PIB del país és invertit en educació. «Aquí, a Romania, la majoria de nens comencen a anar al col·legi als 6 anys», explica Amalia Gheorge, responsable de Programes de Save the Children a Bucarest. És l’organització internacional que vetlla pel reconeixement i el compliment dels drets de la infància -en l’actualitat en més de 120 països-, i té com a prioritats fer de l’escolarització el pont a la integració social dels nens i nenes i les seves famílies. «Però també assegurar almenys un plat calent al dia per als menors en situació més vulnerable», explica Gheorge.

ABSENTISME ESCOLAR

La falta de recursos econòmics, pertànyer a col·lectius socials més vulnerables, dificultats en l’aprenentatge o la falta de motivació i suport addicional solen ser les causes de l’absentisme escolar. «A vegades, és per simple desinformació de les famílies», afegeix. «I són els responsables de serveis socials locals, o els mateixos veïns, els que donen notícia a l’Administració comunal, o a nosaltres -si ja ens coneixen-, de menors que no van a l’escola», precisa Gheorge. «Parlem amb els pares per enrolar els seus fills en el nostre programa Segona oportunitat, que procura reduir l’absentisme escolar».

Així va passar amb Nicuçor. «Un veí que coneixia la tasca de Save the Children ens va avisar que una família amb qui coincidia a l’església tenia dos nens que no anaven a l’escola», relata Amalia Gheorge.

«Moltes vegades, són els mateixos pares els que no veuen necessària l’educació escolar dels seus fills, perquè ells tampoc en van rebre», indica George, el treballador so­cial que acompanya el cas de Nicuçor i el seu germà Ionica, de 6 anys. Tots dos han començat a anar al col·legi aquest curs. «Triguem dues hores a anar i dues a tornar, en un bus gratuït», detalla Nicuçor. «Anar a l’escola és el que m’agrada fer ara», diu.

«De gran vull ser capellà», comenta. «Mira, aquest és el camí cap a l’església, on farem un bateig». Així descriu, amb l’ajuda de la mestra com a intèrpret, el contingut del seu dibuix a l’aula, el dia abans d’anar-lo a visitar a casa. «Nicuçor sap que a l’església s'hi està calent», comenta el treballador social que ens acompanya, per mirar d’entendre el desig de Nicuçor.

FELIÇ EN L’ESCASSETAT

«Mare», diu  amb orgull Nicuçor, mentre assenyala la seva mare. Va mostrant, feliç, cada espai de la casa que, abandonada i en estat ruïnós, sense finestres i amb notables humitats, van escollir els seus pares per viure, enmig del bosc. Aquesta és la llar on Nicuçor, el seu germà Ionica, una tercera germana, més petita, i els seus pares es desperten cada dia des de fa 10 anys. «No tenim llum», apunta la mare. «Ni aigua».

Un cossi a l’habitació es destina a la neteja personal matutina. Al petit Ionica el que l’emociona mostrar és el porc que mataran per Nadal, i un parell de llits, encara per muntar, que els serveis socials els han portat, de segona mà, i que la mare dels ha suggerit que comparteixin amb els veïns. «Un ens el quedarem i l’altre els el donarem», ha dit.

Ni hort, ni nevera, ni armaris de roba, només la llenya parla d’abundància en aquesta casa familiar. Nicuçor ajudava el seu pare a aconseguir aquesta llenya quan no anava a l’escola.

AL TÚNEL DE RENTATGE

Bianca té 13 anys. «Abans d’integrar-se a l’aula a través del programa Segona oportunitat, treballava al túnel de rentatge de cotxes de la seva mare, que es va posar malalta a causa de la tuberculosi», explica Amalia, de Save the Children. «Ara, cada dia, al sortir del col·legi (s’hi estan de 8 a 12 hores), també vaig al túnel a rentar cotxes. La meva mare ja està bé, però l’ajudo», explica Bianca.

És habitual, segons comenten els responsables de Save the Children, que els menors romanesos treballin quan no estan escolaritzats o quan surten de l’escola, com fa Denisa. Té 11 anys, i voldria ser professora de dibuix.

La seva mare va patir l’amputació d’un peu i ara és Denisa qui l’ajuda amb les tasques de casa i a cuidar la seva germana de 2 anys i el seu germà d’1 any. «M’agradaria que ells també anessin al col·legi, i a mi, poder anar a classe amb nens de la meva edat i que ningú es burlés de mi», diu Denisa, una més en el programa de Save the Children Segona oportunitat. A la seva mateixa classe, hi ha alumnes de diferents edats. Per a tots cal adaptar matèries, velocitats i atenció. «L’objectiu és que es puguin incorporar a la trajectòria normal del sistema reglat», explica Amalia Gheorge.

Pensant en aquell moment, i en les dificultats de l’entorn socio­familiar que continuaran tenint una vegada segueixin el sistema escolar normalitzat, Save the Children compta amb un altre programa, ­l’Afterschool Programme, amb el qual dóna suport a aquests alumnes unes hores de la tarda en què poden fer reforç de les matèries, deures o activitats culturals, com anar al cine, cosa que molts no han fet mai.

Per als més petits, preparen a l’estiu el Kinder Garden School. Són dos mesos en què organitzen activitats per a fills de famílies sense recursos. «És vital iniciar l’escolarització com més aviat millor, per ajudar a trencar l’estigma que suposa no comptar amb les bases formatives i perpetuar el cercle viciós de no poder aconseguir una feina per falta de formació i, per tant, no poder abandonar el bucle de la pobresa». Són paraules de Gabriela Alexandrescu, directora general de Save the Children Romania.

DEL DESCAMPAT A L’AULA

Notícies relacionades

Atrapats a Espanya

25 milions de menors estan en risc d'exclusió a Europa

Per exemple, a l’escola de Bucarest on que assisteix Sorina, una altra de les nenes, de 6 anys, que participen dels programes d’estudi de Save the Children -es desenvolupen en 36 escoles del país-, ningú podria intuir que viu al carrer. Però és així. En un gran solar on s’intueix que en algun moment es van iniciar els fonaments per aixecar una obra, els seus avis i els seus pares han aprofitat restes de la incipient construcció per muntar-s’hi una llar. «Fa dos anys que hi som», diu Mariana, la mare de Sorina. En aquest lloc, en plena intempèrie, viuen els avis de Sorina, els seus pares i la seva germana Lorena, de 3 anys. «Des de serveis socials ens han proposat anar a un alberg, però aleshores ens obliguen a separar-nos, els meus pares per un costat i nosaltres a un altre centre. Però nosal­tres som tots una família, no ens volem separar», declara Mariana. I és aquesta pinya familiar la que és capaç de convertir aquest inhòspit tros de solar on s’aixopluguen en diferents racons per passar la nit coberts amb mantes velles i plàstics en una llar. La mare de Mariana, Elena, hi passa l’escombra i ordena els pocs estris de cuina amb què couen els aliments. Al seu pupitre escolar, Sorina no solament ha d’oblidar que dorm en un descampat, sinó que des d’aquí té l’oportunitat de dibuixar un futur lluny d’aquest espai.

PARES FORA DEL PAÍS

A 60 quilòmetres de Bucarest, Andrea, d’11 anys, és la gran de vuit germans. També els pares, els fills i l’àvia conviuen junts en un pis de poc més de 20 metres quadrats. La mare, Milos Florentina, només té 25 anys. No sempre disposa de roba o calçat perquè tots els nens vagin a l’escola. Però, almenys, a l’escola i els serveis socials coneixen la seva situació. Perquè a Romania hi ha una altra circumstància que amenaça els drets de la infància. «El 85% dels nens en risc d’exclusió social tenen un dels seus pares fora del país. I el 40% no conviu amb cap dels dos. En tenen cura els avis o els oncles», declara ­Gabriela Alexandrescu. Save the Children va propiciar la llei que obliga els progenitors que surten del país a informar de qui deixen com a tutor dels seus fills.