25 milions de menors estan en risc d'exclusió a Europa

Espanya és un dels estats de la UE on el problema ha empitjorat en 5 anys

Romania i Bulgària són els països amb el percentatge de pobresa infantil més elevat

25 milions de menors estan en risc d'exclusió a Europa

PEDRO ARMESTRE

3
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES / BARCELONA

Romania (46,8%) i Bulgària (43,7%) encapçalen els índexs de pobresa infantil a Europa, segons les últimes dades d’Eurostat (Oficina d’Estadística de la Unió Europea) fetes públiques aquesta setmana amb motiu de la celebració, avui, 20 de novembre, del Dia Universal del Nen. L’informe mostra l’evolució de la pobresa i el risc d’exclusió social entre els anys 2010 i 2015. I, segons les dades aportades, la majoria de països en aquests cinc anys han reduït lleument aquest índex de pobresa infantil. Però hi ha alguns estats en els quals, encara que sigui d’una manera lleu, ha empitjorat la situació. És el cas d’Espanya, que va passar de tenir, l’any 2010, 2.769.000 (33,3%) menors en situació de pobresa i risc d’exclusió social a registrar-ne, l’any passat, 2.863.000 (34,4%). També han empitjorat Dinamarca (15,7%), Grècia (37,8%); Itàlia (33,5%), Xipre (28,9%), Luxemburg (23%), Malta (28,2%), Holanda (17,2%), Portugal (29,6%), Eslovènia (16,6%), Finlàndia (14,9%) i la Gran Bretanya.

    En el seu informe Pobresa infantil i exclusió social a Europa. Una qüestió de drets, Save the Children destaca, entre altres dades, que Espanya és el segon país europeu, darrere de Grècia, que té menys capacitat per reduir la pobresa infantil a través de les seves ajudes socials.

LLEIS QUE SALVEN VIDES / La necessitat de teixir xarxes que vinculin les administracions amb la necessitat real a peu de carrer s’imposa en el conjunt d’Europa. I són les oenagés, grans, mitjanes i petites, les que se n’ocupen un dia darrere l’altre. A l’aeroport, ajuntaments i llocs oficials, a Romania, es poden veure cartells en què es llegeix: «¿Has informat el teu ajuntament de qui tindrà cura dels teus fills quan tu te’n vagis?». Això diu la campanya proposada, perseguida i aconseguida per la perseverança de Save the Children, que a Romania compta amb 17 projectes d’ajuda a la nutrició, educació i acompanyament d’avis i parents que tenen cura de menors els pares dels quals no resideixen al país, sinó que van emigrar a altres països com Espanya, Itàlia o la Gran Bretanya, buscant feina.

    Aquesta campanya és un dels exemples sobre com des de les organitzacions no governamentals, amb la seva feina diària a primera línia amb els més vulnerables, fan diana en peticions directes als governants o candidats a ser-ho.

     «Proposem lleis als partits polítics que facin més fàcil la vida dels nens», declara la directora general de Save the Children a Romania, Gabriela Alexandrescu. «Només al voltant del 10% d’aquests pares que se’n van de Romania i deixen els seus fills al país tornen a casa. L’escassetat de llocs de treball en territori romanès hi té a veure», comenta Alexandrescu.

Notícies relacionades

BAIXA EDUCACIÓ, GRAN POBRESA / Les estadístiques oficials de la Unió Europea evidencien també la relació directa que hi ha entre el nivell de formació dels progenitors amb la pobresa dels seus fills. «Gairebé dues terceres parts (65,5%) dels nens els pares dels quals van tenir un nivell baix d’educació (com a màxim van arribar a tenir el nivell d’educació secundària) van viure en situació de risc de pobresa l’any 2015», apunta l’informe d’Eurostat.

    A Espanya, els fills de pares amb un nivell més baix d’estudis representen el 64,8% dels menors en risc de pobresa. El 39,5% dels nens i nenes que pateixen escassetats tenen pares amb estudis mitjans, mentre que els menors els progenitors dels quals tenen un nivell alt d’estudis (educació terciària) només suposen el 14,7% dels nens que no tenen els mínims de nutrició, atenció sanitària i educació, segons detallen les dades oficials de la pobresa infantil a Europa.