Els set candidats a rector de la UB, preocupats per les beques

L'insuficient finançament, el precari sistema de beques i l'envelliment de les plantilles de professors. Amb pocs matisos de diferÈncia, aquestes són les prioritats de govern per als set candidats que opten a convertir-se en el futur rector de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest dimecres han comparegut en un acte conjunt per presentar els seus programes i han acabat coincidint, qui més qui menys, en diverses propostes.

El primer d'intervenir, el catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament Joan Guàrdia, ha afirmat que treballarà per estabilitzar les plantilles tant de professorat com de personal d'administració i serveis (PAS), que crearà un model propi d'universitat per "promocionar als professionals i captar talent", i que fomentarà la capacitat de decisió dels estudiants.

David Vallespín, catedràtic de Dret Processal, ha apostat per un model d'universitat de caràcter "públic, català, amb prestigi docent i sostenible", que fomenti la investigació combinant-la amb la tradició de la UB. També tractarà d'aconseguir un finançament públic suficient i estable, a més de dignificar la situació del professorat i el PAS.

El catedràtic de Bioquímica Rafael Franco ha reivindicat el valor de la UB com la segona més antiga d'Espanya, "recuperant la il·lusió i l'orgull de pertànyer-hi". Un dels seus propòsits és fomentar la igualtat d'oportunitats per raó de gènere amb la creació d'un vicerectorat específic.

Joan Elias, catedràtic de Matemàtiques, ha denunciat que en l'actualitat la Universitat de Barcelona està "intervinguda, no és autònoma, la seva capacitat de decisió està limitada i desconeix on va". També Elias persegueix "recuperar l'orgull de pertànyer a la UB", i per a això proposa internacionalitzar la docència.

El químic orgànic Màrius Rubiralta, que ja va ser rector de la UB, ha defensat que el futur de Catalunya "passa pel sistema universitari". Proposa crear una UB "forta, cohesionada, i defensora del model públic d'universitat que necessitem, defensora de l'excel·lència i l'equitat".

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Eduardo Mariño, catedràtic de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, ha assegurat que, si la seva candidatura guanya les eleccions, "farà una política transparent, sense equilibris per governar" i ha explicat que abans de "fer promeses grandiloqüents necessita conèixer l'estat real de la UB".

El catedràtic d'Ètica Norbert Bilbeny ha explicat que pretén "millorar el valor de la universitat pública en general i que la UB sigui paradigma d'això". Segons Bilbeny, la UB no ha de regir-se per "lideratge empresarial", sinó com un "servei públic" i el seu objectiu és situar-la en un termini d'entre vuit o 10 anys entre les 20 millors universitats europees.