Si hi ha 'cobra' no hi ha 'pinchito'

Chenoa ja ho té clar. Després de la famosa ‘cobra’, fer un ‘pinchito’ amb Bisbal, que dirien els de ‘La que se avecina’, ha quedat enrere. Així parlen en castellà els joves d'avui, i l'esquiu moviment de la serp, símil de l'evitació d'un petó, a part de revolucionar les xarxes, serveix d'exemple d'una altra revolta més rellevant. la del llenguatge, que emprenen els adolescents i joves de cada generació. Vocables i expressions, la majoria efímers, que els permeten la identificació amb el seu col·lectiu. Neixen, es reprodueixen a gran velocitat, triomfen i al cap de poc ‘moren’ al caure en desús i ser substituïts per altres de nous. Només alguns perviuen i passen al lèxic comú i al diccionari acadèmic. En castellà, 'rollo', 'flipar', 'molar', 'culamen', 'pibón'... En són alguns exemples. L'era tecnològica ha multiplicat el fenomen. En poques hores, una ocurrència es ‘viralitza’ i entra en un argot juvenil més dinàmic i alhora més efímer que mai. 

S'haurà de veure quant de temps sobreviu en la jungla lingüística del castellà la ‘cobra’, una expressió que va tenir el seu moment de glòria el 2009 de la mà del cineasta basc Borja Cobeaga, que la va incloure en la seva ‘opera prima’, ‘Pagafantas’, terme que també es va llançar llavors a la fama i ja obsolet. La pel·lícula comparava a l'estil documental el comportament del rèptil amb el d'una parella. “Fer la ‘cobra’ ho sentia al carrer i ho vaig incorporar així mateix a ‘Ocho apellidos vascos' m'agrada incloure expressions del carrer per guanyar autenticitat”, explica el director, que va agafar el ‘pagafantas’ d'internet. "Al País Basc hi ha molta mitologia popular sobre les dificultats de relacionar-se i les dues expressions hi estan associades, també es deia fer un ‘matrix’, per allò d'esquivar les bales”.

   

Pel·lícules, sèries, ‘reality shows’, internet... Els magatzems de l'argot juvenil són inesgotables. Des de les ‘yoyas’ del primer ‘Gran Hermano’ al ‘¡zasca!' popularitzat per Berto Romero. “Els joves són transgressors per definició, i aquesta necessitat de rebel·lar-se, de trencar amb el que està establert, la porten a tots els terrenys, la moda, el llenguatge... La renovació de paraules es dóna en totes les llengües i èpoques”, explica Ona Domènech, directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. El món digital ha facilitat una difusió molt més ràpida i extensa dels nous termes, i ha engendrat la possibilitat que a cop de tuit qualsevol espavilat s'inventi neologismes. “Ara tots podem ser creadors de tendències. Un veí té una ocurrència i en unes hores es pot fer viral”, aporta Estrella Montolio, catedràtica de la Universitat de Barcelona i experta en comunicació. 

CADUCITAT COL·LOQUIAL

La ‘viralització’ comporta que el lèxic juvenil sigui avui més mutant que mai. Ho explica el filòleg Cecilio Garriga, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “La caducitat col·loquial s'ha accelerat perquè quan els vocables s'estandarditzen i passen a ser del domini d'una majoria, ja no interessen als joves perquè no s'identifiquen amb ells, ja que busquen diferenciar-se”. Més fins i tot: sovint, quan arriben al diccionari han perdut el seu ús o sentit. “Quan el 1992 la RAE va acceptar 'grises', els policies ja no anaven d'aquest color”, recorda l'expert, que avisa que aparèixer en el manual acadèmic no dignifica una paraula. “Un titular de premsa, quan es la RAE va aprovar ‘gilipollas’, va anunciar: ‘¡Ja es pot dir 'gilipollas'!’. Compte, que és un insult”.

El filòleg defensa la riquesa lingüística dels xavals tecnològics davant la creença que el seu lèxic s'ha empobrit. “Sempre la generació que va per davant pensa que les noves no parlen bé. S'ha de tenir una visió més descriptiva de la llengua, perquè existeixen mecanismes de creació de paraules que als adults els semblen estranyes però s'acaben imposant”, argumenta.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

Entre aquests mecanismes hi figuren les metàfores, font inesgotable de col·loquialismes com és el cas de la ‘cobra’. La Fundéu (Fundación del Español Urgente) dóna exemples d'altres recursos en aquesta llengua: l'ús de sufixos (com 'aco' o 'uqui' en 'camionaco' o 'fiestuqui'), els canvis semàntics (‘petar’ era 'agradar' i ara significa 'triomfar'), la influència de l'anglès (‘fail’, ‘random’, ‘fake’), les abreviacions, molt habituals per l'ús de els mòbils ('finde', 'díver', 'nunki', 'holi'), i les creacions amb sufixos d'altres idiomes ('edredoning', 'mierder').

L'argot juvenil és, en definitiva, un sistema lingüístic “molt lúdic i imaginatiu en què hi ha autèntiques troballes”, sosté Montolio. Troballes com les que l'enginyós Don Quixot deixava anar a Sancho Panza, afegeix el professor Garriga. “En el clàssic de Cervantes, i en tota la novel·la picaresca, hi havia veus populars molt rupturistes, usades per les classes més baixes, els malfactors, els murris. Cervantes va ser un renovador absolut”. O sigui, escrivia a vegades com un xaval.