Luter, una reforma revolucionària

Les esglésies protestants inicien avui la commemoració del 500 aniversari de la Reforma promoguda per Luter. El 31 d’octubre de 1517, qui llavors era un monjo catòlic agustí va penjar a l’església del Palau de Wittenberg les anomenades 95 Tesis. Els arguments d’un teòleg per criticar les indulgències es van convertir en un programa de reforma de l’Església catòlica que va acabar en un cisma. Aquell acte de Luter va marcar la posterior història europea, tant en el pla religiós com en el polític, l’econòmic i el cultural. La història de les 95 tesis sintetitza els canvis que van significar el pas del món medieval a la Modernitat.

UN RÈGIM CORRUPTE

L’origen de la protesta de Luter va tenir molt a veure amb el grau de corrupció que regnava al segle XVI en un règim basat en la unitat entre el papat i l’imperi. Luter va concentrar les seves crítiques en les anomenades indulgències. En la doctrina catòlica, el Papa s’havia autoassignat el privilegi d’eximir els creients del compliment dels càstigs derivats de l’absolució en la confessió. Aquest mecanisme que Luter va considerar allunyat de les ensenyances de la Bíblia es va convertir amb el temps en una màquina de recaptar diners des del mateix Vaticà i des de les monarquies que es mantenien fidels i submises a Roma.

Luter va denunciar aquell abús i la mentida que s’amagava darrere seu: no hi havia criteri teològic que sustentés l’emissió indiscriminada d’indulgències que només responia a un afany recaptatori que s’aprofitava de la bona fe dels fidels catòlics i que a més a més s’havia convertit més en un estímul per al pecat que no pas en un mecanisme de control social. En última instància, al Papa amb les indulgències el beneficiava més el pecador que el sant. Les indulgències eren, doncs, l’exemplificació als ulls de la gent senzilla de la decadència del poder medieval gestionat pel que avui anomenaríem una casta corrupta.

Aquest afartament de molts europeus amb els abusos de l’aliança entre el ceptre i la mitra, entre el Papa i l’emperador, van encoratjar la ràpida difusió de les 95 tesis de Luter. Van ser traduïdes ràpidament a l’alemany i es van portar a impremta. Per primera vegada en la història, una revolució va avançar gràcies a la impremta inventada per Gütemberg unes quantes dècades abans. En pocs mesos, un temps que avui semblaria una eternitat però que llavors era un prodigi, les tesis de Luter van circular per tot el continent tot i que van tenir una sort desigual segons els països. Van fer impacte en el que és l’actual Alemanya i en la seva zona d’influència a través del Danubi cap a l’Est, en una part dels Països Baixos, Suïssa, Escandinàvia i el nord de França.

EUROPA EN GUERRA

La reforma de Luter, a la qual més tard es van sumar la idees de Calví, va acabar amb el monopoli polític que exercia l’Església catòlica i va desmembrar l’imperi, donant pas d’una manera traumàtica a la proliferació d’esglésies nacionals i també d’estats nacionals. I això en un procés no exempt de guerres i enfrontaments, el més important dels quals va ser sens dubte la Guerra dels Trenta Anys. Europa va perdre aleshores una unitat que no va recuperar fins a la creació de la Unió Europea més de quatre segles després.

La reforma de Luter va ser un cisma religiós, el van expulsar de l’Església catòlica, el van perseguir i van intentar impedir el desplegament de la seva doctrina i l’organització dels seus seguidors. El resultat va ser la contrareforma del concili de Trento que en lloc de donar pas a la regeneració que exigien les denúncies de Luter, va deixar Roma fora de la història fins al Vaticà II.

PRELUDI DE LA MODERNITAT

Notícies relacionades

"Fora, fora, protestants"

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Perquè la reforma protestant va ser un preludi imprescindible de la Modernitat forjada entorn de la Il·lustració, la Revolució industrial i la Revolució francesa. Cap d’aquests fets s’explica sense l’impacte i la difusió de les tesis de Luter avui fa 500 anys. El primer a adonar-se d’aquella decisiva importància i d’aquell nexe va ser Max Weber, considerat un dels fundadors de la sociologia. A la seva obra titulada  L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, descriu com Luter i Calví van desencadenar un canvi de mentalitat a Europa i als Estats Units que és a la base de la Modernitat. Sense Luter i la seva aposta perquè els creients llegissin directament la Bíblia sense intermediaris, la Il·lustració no hauria triomfat mai. Sense la seva urpada a l’autoritat infal·lible del Papa i de l’emperador, no hauria sorgit la democràcia representativa. La idea de professió defensada per Luter és a la base de la divisió social del treball, la idea de Calví sobre la predestinació és a la base de l’ideal de progrés i el final de la resignació catòlica se situa en l’origen del desenvolupament econòmic. Per això, conclou Weber, el capitalisme es va implantar primer on va triomfar la reforma protestant. I encara avui, certes dinàmiques entre el nord i el sud d’Europa en temes de l’euro es mouen així.

Desgraciadament, Espanya va quedar al marge de l’impuls modernitzador de la reforma protestant. Els seguidors de Luter van viure tot tipus de persecucions fins ben entrat el segle XX. La figura de Luter segueix sent desconeguda i no hi ha hagut un reconeixement del compromís que històricament han tingut els protestants a Espanya amb la democràcia i el progrés.