jornada de la Fundació Arrels sobre les persones que viuen al carrer

Primer, una casa

El 'Housing first', que consisteix a donar una llar digna als sense sostre, ja s'aplica en 300 ciutats

Més d'un centenar de persones viuen a BCN amb aquest model que aconsegueix un 80% d'èxits

 

 

3
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ / BARCELONA

Més d’un centenar de persones sense sostre viuen a la ciutat de Barcelona en un allotjament individual seguint el model Housing first, és a dir Primer la vivenda, la llar entesa com un dret de la persona. La Fundació Arrels, Rais i l’Ajuntament de Barcelona han apostat per això, supervisen el procés i medien amb els propietaris.

    Aquesta iniciativa, que va néixer a Nova York el 1992 i que ja s’aplica en 300 ciutats de tot el món, consisteix a facilitar directament una llar digna, sense condicions prèvies, als que viuen al carrer de forma crònica i convertir-los en el centre d’aquest projecte. Són els principis bàsics.

    Els resultats han permès comprovar que, vivint en una casa en condicions, els sense sostre comencen a millorar i a refer altres parcel·les de la seva vida. La prioritat són els casos més severs: les persones amb malalties mentals, els que fa més temps que estan al carrer i els alcohòlics o drogodependents. El balanç és esperançador, ja que s’ha aconseguit el 80% d’èxits, és a dir que les persones que hi participen no tornen a recaure. El seguiment i les visites als pisos són un eix central d’aquest projecte.

    

DEBAT A BARCELONA / Aquest sistema està substituint el format per esglaons: del carrer es passa a l’alberg, d’allà a un allotjament temporal i després a una vivenda permanent. Un procés llarg que deixa molta gent en el camí. El model Housing first va ser debatut ahir a Barcelona en una jornada organitzada per Arrels.

    Els participants van reclamar més recursos a l’Administració per desenvolupar el Housing first i que es coordinin esforços. També van rei­vindicar que es destinin més ajudes al lloguer social perquè es redueixi la quantitat econòmica que ha d’aportar el beneficiari per pagar el lloguer de la vivenda. Actualment és el 30% dels ingressos. Els experts van reflexionar, a més, en veu alta «sobre la necessitat d’aprendre a gestionar millor els conflictes que puguin sorgir amb els veïns» de l’edifici on s’allotgen els sense sostre. La jornada també va servir per recordar-li a l’Administració que proporcionar un pis a una presona sense sostre li surt més barat que permetre que continuï al carrer.

    Sam Tsemberis, creador del model Housing first, va demanar als governs que prenguin consciencia d’aquest estalvi, ja que s’evitarien pagar «fins a 100.000 euros a l’any en serveis», com, per exemple, l’atenció hospitalària. 

PRIORITATS / Tsemberis també va recomanar que, de les 941 persones que dormen diàriament als carrers de la ciutat de Barcelona, es doni prioritat a l’atenció a un grup d’entre el 15% i el 20%, perquè són els casos més greus, els que entren del carrer a la presó i del carrer als hospitals». També va vaticinar que el fenomen de les persones sense sostre anirà a més perquè així ho està propiciant l’actual situació de l’economia mundial. Aquest expert va aconsellar que es descartin les actituds paternalistes si es vol ajudar aquest col·lectiu a reinserir-se.

Notícies relacionades

DIFICULTATS / L’Ajuntament de Barcelona aplica aquest model des del mes de juny passat «i seguirem apostant-hi», va afirmar Carme Fortea, cap del departament d’Atenció a les Persones Vulnerables del consistori. Dels 50 casos que atenen al consistori, el 20% són dones. Les edats oscil·len entre els 45 i els 55 anys. Fortea va reconèixer que tots són persones molt fràgils, però amb aquesta actuació van detectar que havien millorat el seu aspecte físic i havien reduït la ingesta d’alcohol. Eren persones que feia més de 3 anys que vivien al carrer, i hi havia un cas de 19 anys. Fortea va denunciar les nombroses dificultats per trobar vivendes on aplicar aquest model.

    Arrels utilitza el Housing firt en mig centenar de casos. «Teníem un model d’assistència que estem reconvertint per fer aquest canvi», va assenyalar Ferran Busquets, director de l’entitat. «Estem treballant en aquests canvis de mentalitat i d’estructura des de fa un parell d’anys», va afirmar. Per Busquets «el més important és la persona» i per atendre-la hi destinaran «la persona amb qui millor interactuï».