Girona alerta que el pla de sequera pot acabar amb el Ter

Municipis i organitzacions ecologistes afirmen que el riu quedarà sec en cas d'emergència

El 70% del cabal es destina en l'actualitat a proveir l'àrea metropolitana

abertran35811782 torroella de montgri  baix emporda  societat  la gola del te161010130330

abertran35811782 torroella de montgri baix emporda societat la gola del te161010130330 / Jordi Ribot Punti ICONNA

2
Es llegeix en minuts
JOFRE SÁEZ / GIRONA

Quan el riu Ter arriba a la seva desembocadura, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), gairebé no té força per poder frenar l’entrada del mar perquè porta un cabal escàs. Una falta d’aigua que des de fa anys denuncien entitats ecologistes, regants i municipis de les comarques de Girona i que s’ha agreujat ara amb el pla de sequera (PES) que acaba de redactar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El que era un conflicte d’interessos s’ha convertit en «un problema de país», segons denuncien els afectats, i en una qüestió pendent per als barcelonins.

    

Les discrepàncies entre les entitats gironines i l’ACA neixen del volum d’aigua que actualment es deriva per proveir l’àrea metropolitana de Barcelona. Ponç Feliu, el gerent del Consorci del Ter, organisme que aglutina més de 60 ajuntaments i entitats, afirma que si el proveïment de la capital catalana «ja suposa de mitjana actualment desviar el 70% del cabal del Ter», l’activació del PES equivaldria a deixar el «riu sec», amb «un volum d’aigua mínim».

    

Cabal mínim en cas d'emergència

Des de l’Associació de Naturalistes de Girona, Dani Boix afirma que la situació actual és «inacceptable», perquè el Ter «està ambientalment degradat i les noves planificacions van en la direcció d’agreujar encara més la situació».

COST AMBIENTAL

«El problema és que el proveïment d’aigua per a l’àrea metropolitana no es pot basar en el Ter. Ja no pot ser la solució. És el moment de posar-hi remei no només per salvar ambientalment el riu, sinó també per garantir el proveïment d’aigua a l’àrea metropolitana», diu Boix.

  

 El pla de sequera, que ha motivat i ha reobert el debat públic, acaba de finalitzar la fase de presentació d’al·legacions, que ara s’estan recopilant i que rondarien la trentena. Entre les objeccions presentades també n’hi ha algunes de l’Ajuntament de Barcelona, que entre altres coses se suma a la petició que es «vetlli per la qualitat dels cabals ecològics» dels quals es nodreix la ciutat, «especialment del riu Ter», i que es potenciï també l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius, com l’aigua freàtica i l’aigua regenerada. 

    

L’ACA, dependent del Departament de Territori de la Generalitat, insisteix que el PES és una eina de planificació per gestionar situacions de sequera i que «la seva activació no és immediata», sinó que preveu començar a actuar vuit mesos abans d’entrar en un període de sequera.

  

 «En el cas del Ter –prossegueix l’ACA–, l’esforç del pla és especialment notori, ja que gran part dels recursos aconseguits amb les noves actuacions i infraestructures (dessalinització, reutilització i pous recuperats) s’inverteixen a reduir els impactes sobre el riu. El PES preveu desembassaments per als cabals circulants al Ter superiors als que preveia el decret de sequera 2007-2008 en tots els escenaris».

BUSCANT RESPOSTES

No obstant, el president del Consorci del Ter, Joaquim Roca, sol·licita que es busqui «una estratègia» que permeti disposar d’un cabal regular i ecològic. «El tema del cabal i el PES són aspectes que ens preocupen, i molt. Per això estem a disposició del Govern i de l’ACA per buscar una solució, perquè és necessari un replantejament i un acord a nivell de tot Catalunya», afegeix .

Notícies relacionades

  

 Feliu conclou que el Ter «ja no dóna més de si» i que, davant un període de sequera, l’aplicació del PES seria l’estocada final per al riu. «El problema del Ter no és de Girona, és de tot Catalunya, ja que correm el risc  que algun dia Barcelona es pugui quedar sense aigua», adverteix.