El miratge de la moda 'curvy'

«Tant de bo m’equivoqui i el fenomen curvy hagi arribat per quedar-se i ens indiqui que alguna cosa en el món de la moda està canviant», expressa Inmaculada Urrea. Però a ella, amb més de 25 anys en contacte amb dissenyadors –també ho ha sigut–, modistes, grans i petites firmes de moda, formada en Humanitats i Filosofia i professora en escoles de moda, no la convencen d’un presagi així.

    La seva sentència és rotunda: «¿Qui vesteix les models de passarel·la? El 90% o 95% són dissenyadors homosexuals obsessionats per una figura femenina primíssima, molt lluny de la dona real. En realitat, dibuixen aquesta figura femenina a imatge i semblança d’un ideal al qual ells aspirarien. A l’home heterosexual li encanta la dona amb ­corbes».

INCORRECTE

«Ja sé que el que dic no és políticament correcte», afegeix. «Una altra cosa és que algunes firmes aprofitin el moviment popular –que té un efecte pèndol i de tant en tant es fa sentir– i sàpiguen veure l’oportunitat de mercat que hi ha aquí. Però, per a mi, marques com Violeta (que Mango va crear el 2013 per a la dona curvy) són una cosa anecdòtica».

    «El model de la dona objecte –afegeix– és molt més rendible que el d’una dona que no necessita exhibir el seu cos. Al poder mai li interessarà que la imatge curvy estigui normalitzada. El gran capital marca la moda, i rere seu hi ha cirurgies estètiques, mercats del fitness, cremes i dietes aprimadores. Aquest és un negoci molt més gran que el de la mera venda de roba. I el pitjor de tot és que aquest cànon de bellesa establert, d’una model que representa el 2% de la població mundial, és un signe més de violència de gènere», conclou Urrea.

ESTRATÈGIA DE MÀRQUETING

«La moda inventa conceptes, com línies o col·leccions ecològiques, unisex o ara la moda curvy, però en el fons no deixen de ser estratègies per vendre més». Ho afirma José Luis del Olmo, autor de Marketing de la moda (Eiunsa, 2005). La seva opinió sobre el fenomen curvy també és clara: «Curvy és un nom molt més amable per generar demanda en un mercat amb necessitats de patronatge específiques, per evitar parlar de talla XXL o de dones grasses». «Les marques orienten la seva oferta amb patrons especials cap a una necessitat real, sí, però en realitat és un tema purament de màrqueting», afegeix Del Olmo, director del postgrau de Màrqueting i Direcció Comercial de la Universitat Abat Oliba, exdirector comercial de Pronovias i expert en moda.

    

ÀNIMS DE BLOGUERES

Experts i expertes en moda, que tracten sobre el tema en les seves aules i despatxos, coincideixen també a apuntar que el fenomen curvy ha ajudat la indústria a percebre possibilitats en un camp per explotar, i ho ha fet gràcies a un altre fenomen: el de les blogueres. «Les blogueres curvy són grans influencers en l’opinió de clients potencials, i per això la indústria les escolta», exposa Núria Aragonès, historiadora de la moda, professora del Departament d’Història de l’Art de la UB i a l’escola superior oficial de Disseny LCI Barcelona. 

    Aragonès també pensa que no és or tot el que llueix en la irrupció de la moda curvy. «Afecta essencialment el retail (punt de venda), les grans passarel·les internacionals se n’han fet poc ressò, per això resultaria arriscat parlar d’una transcendència més gran en el futur de la història de la moda», declara l’especialista en moda. «La moda que veiem en les desfilades és eminentment aspiracional, i no ens hauria d’estranyar massa que les models projectin una imatge més ideal –en un sentit conceptual– que real. Per això, les experiències puntuals amb models curvy fan pensar més aviat en una operació de màrqueting que en un canvi real de mentalitat», afegeix Aragonès.  

    «El sistema és molt cruel, no li interessa que les persones tinguin un criteri propi», expressa el psicòleg social i professor universitari que ha estudiat el concepte de l’acceptació del propi cos, Salvador García. «L’autenticitat és un valor ètic molt important, perquè regula les teves eleccions però, com tots els valors, si no es cultiva, no creix. I, ni en els espais formatius, laborals, familiars, ni tampoc en l’esfera política prioritzen la formació en valors», lamenta.

Notícies relacionades

«La dona sana que està bé amb ella mateixa té corbes»

Els cànons de la indústria i la moda 'curvy'

    Però qui alimenta el mercat curvy es defensa. «És una reivindicació del mateix públic, al qual a Mango hem estat atents, i li hem donat resposta creant Violeta, amb col·leccions que s’adapten a més perfils morfològics que mereixien atenció», explica Guillermo Corominas, director de Comunicació de Mango.

    Violeta, Elena Miró o Marina Rinaldi són firmes que ja vesteixen corbes amb normalitat. «Estem en l’inici, queda molt treball per fer, una tasca de conscienciació i d’obertura de la ment, però ja hem passat la primera barrera», opina Mireia Verdú, exmodel –va ser finalista a Miss Món– i avui directora de Francina Models, una agència amb models curvy.