«La dona sana que està bé amb ella mateixa té corbes»

Tenia 15 anys quan un videoclip de Julio Iglesias la va treure de l’anonimat. Un any després, ja volava al Japó, París, Miami, Milà, Alemanya, Nova York, Londres, al costat de prestigiosos fotògrafs de moda, el món que des de petita tant l’havia atret. Els germans Vanzina de Roma la van fer protagonista de la pel·lícula Un state al Mare, que el Festival de Venècia va estrenar. I la sèrie més vista a la televisió italiana, Distretto di Polizia, també la va fitxar. Amb tot això van arribar a la seva vida fama, moltíssims contractes de feina i una dieta severa. La carrera de model internacional de Marisa Jara (Sevilla, 1980) la va obligar durant anys a comptar constantment les calories que podia ingerir i a passar gana. Un cop superat un dur episodi de bulímia, va tornar a la passarel·la, ara perquè tota dona real, amb corbes naturals, l’aplaudeixi. 

–¿Se sent a gust amb el qualificatiu de model 'curvy'? ¿Què significa per a vostè aquest concepte de moda?

–Bé, a mi les etiquetes no m’agraden gaire, ni tan sols les positives com aquesta. Per a mi, 'curvy' és la dona sana, que se sent bé amb ella mateixa, la dona que ni aspira a vestir una talla 36, ni es conforma amb sobrepès, un punt mitjà, saludable i còmoda amb ella.

–¿Per què creu que els estilistes no han tingut en compte aquet tipus de dona en un punt mitjà de pes?

–En general, els estilistes s’han dirigit, tradicionalment, a una dona que no existeix gaire. Aquest concepte està començant a canviar ja en altres països, però a Espanya, que sempre anem amb retard en molts temes, encara tenim el referent de la passarel·la. Als Estats Units ja no. A la dona normal del carrer se la té molt més en compte, en la indústria de la moda es pensa molt més en ella que aquí.

–En la seva anterior etapa com aquella model tradicional que els estilistes segueixen dibuixant, ¿quant havia arribat a pesar?

–Vaig arribar a pesar 50 quilos, passava dies gairebé sense menjar i estava pràcticament a dieta sempre.

–¿Fins a quin punt s’ha alliberat a l’abandonar aquella esclavitud?

–Sento que vaig fer les paus amb mi mateixa. Ara escolto molt més el meu cos, sense aquella pressió pel que he de menjar o no en cada moment. Ara tinc la talla 42 i em sento molt bé, em sento millor que mai. Faig una alimentació sana, i em trobo mentalment molt més equilibrada, sense l’angoixa contínua de crítiques de l’exterior per si guanyo o perdo pes.

–¿Què és per a vostè una alimentació sana?

–Em refereixo a fer una alimentació equilibrada. És a dir, en un 80% et cuides, i en un 20% et permets un capritx, com per exemple menjar-te una pizza el cap de setmana. I, entre setmana, et fas arròs integral. Jo he incorporat també aliments com la quinoa, i em fixo en la quantitat, això sí. Del que menjo, trio un terme mitjà entre la poca quantitat que menjava abans i passar-me.

–¿Està pendent del que marca la bàscula? ¿Quant pesa ara?

–Peso 75 quilos i faig 1,75 d’altura. Però no estic gens pendent de pesar-me. Estic més pendent de cuidar-me que de la bàscula. Ja em conec molt i sé que si mantinc la meva activitat esportiva i cuido l’alimentació, em mantinc, no m’obsessiono. Quan vaig al metge per fer-me algun control, llavors sí que em peso.

–¿Creu que la moda 'curvy' ha arribat per quedar-se?

–Tinc certa fe que es quedi i evolucioni, i no sigui un simple reclam publicitari, que hagi arribat de veritat i que obtingui una normalitat, perquè fa referència al que realment és la dona.

–¿Com conviu com a model 'curvy' amb la resta de models, les primíssimes a les quals estem més acostumats?

–Bé, és que encara no estem convivint. En realitat, no ens estem trobant en una mateixa passarel·la els dos tipus de models.

Notícies relacionades

El miratge de la moda 'curvy'

Els cànons de la indústria i la moda 'curvy'

–Vostè és ara l’ambaixadora de la firma Elena Miró (del grup Miroglio d’Itàlia), abanderada de la moda per a dones curvis, ¿Què sent que ajuda a vendre amb la seva roba?

–És una proposta sensual i elegant, per a una dona que vol sentir-se guapa, sexi i femenina en cada moment del dia, i còmoda al mateix temps.