Els cànons de la indústria i la moda 'curvy'

Tal com afirmen les artífexs del blog www.soy''curvy''.com, alimentat per la Raquel i la Lidia des de Barcelona i Madrid, respectivament, «la societat està demanant a crits normalitat, acceptació i evolució de l’ideal de bellesa. I el fenomen ''curvy'' n’és un reflex. Tant de bo arribi el dia en què no sigui notícia que una noia amb corbes protagonitzi una campanya de moda, que sigui tan normal com ens sembla ara l’estereotip de noia prima, blanca i rossa», introdueixen les blogueres ''curvy''.

    Però la indústria de la moda té els seus propis criteris, prioritats, exigències i temps. «Al final, també és una qüestió de practicitat. El més fàcil i menys costós és partir d’una col·lecció estàndard, d’una talla 38 o màxim 40, perquè requereix menys roba i perquè sempre és més fàcil passar d’un patró petit a un de més gran que al revés», detalla Pilar Pasamontes, historiadora de la moda i directora científica de l’IED (Institut Europeu de Disseny. «Hi ha molta grassoneta encantada de la vida i la moda ''curvy'' és una reivindicació d’elles mateixes, que són una bretxa de mercat interessant, però canviar tota l’estètica d’una moda és difícil», considera Pasamontes. Per ella, «el fenomen ''curvy'' és, sobretot, un fenomen de xarxes socials. A Instagram hi ha fotos de dones curvis amb un o dos milions de seguidores. Gent molt poc coneguda s’ha donat a conèixer per trencar amb el que està establert en la indústria de la moda. Els fan un favor a dones com elles i, com a líders d’opinió també a les firmes de moda, però els maniquins que tenim per treballar, segueixen sent prims», conclou Pasamontes.

TRENCAR AMB L’ESTEREOTIP

«La tendència ''curvy'' va tenir un bon impuls el 2014 i el 2015, quan algunes marques van començar amb les talles XXL, entre elles Calvin Klein i Raph Lauren, i altres com Mango van començar amb línies de supersize», repassa Montse Martorell, historiadora de l’art i participant en nombrosos seminaris i simposis especialitzats d’història de la moda, moda ètica i màrqueting de moda. «La moda és un flux que, durant molts anys, ha imposat els seus estereotips: cossos esvelts, gairebé impossibles per a prims, que han induït estils de vida concrets i trastorns alimentaris, i per això algunes marques han rebut crítiques. Encara es calcula que almenys el 90% de les adolescents no estan contentes amb el seu cos», informa Martorell. 

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

    «La tendència ''curvy'' va començar com una provocació, trencar amb els estereotips de les grans marques tant de gamma alta com low cost, però seguim en una cultura en què el cos té massa valor. En la meva opinió, s’ha despersonalitzat el cos, se n’ha fet cultura, té un valor social, i es troben a faltar identitats fortes amb interioritat», afegeix Martorell.

    Marina Rulló, especialista en estètica i jutge en concursos de moda ''curvy'', creu que «a certes firmes els ha anat de meravella obrir el ventall de possibilitats de mercat, però tampoc s’hauria de caure en l’error de mitificar el sobrepès». H