El Trabucador s'allibera dels pals elèctrics

El període de recol·lecció de l’arròs omple de recol·lectores la prima carretera de 20 quilòmetres que uneix la Ràpita (Montsià) amb la seva platja més insòlita, la del Trabucador. És també època de migració d’aus i en els cables elèctrics que segueixen la línia de l’asfalt hi reposen dues fileres de martinets blancs. Quan apareix l’última recta –perpendicular al mar–, l’horitzó s’eixampla i al conductor el sorprèn un paisatge que deixaria tot l’entorn urbanitzat enrere si no fos per la maleïda línia elèctrica.

El desig de desmantellar tota la línia és una antiga reivindicació que no es basa només en la contaminació visual. També hi ha el perill que comporta mantenir el cablejat sobre molts pals de fusta vençuts pels temporals d’hivern i els talls de subministrament a les salines de la Trinitat que es produeixen quan el mar entra fins a les bases de les torres elèctriques. Aquestes salines són l’únic client que proveeix aquesta estesa elèctrica. A inicis d’aquesta setmana, després que entrés en funcionament la línia subaquàtica que ha costat 800.000 euros, les excavadores van penetrar a l’espai natural del Trabucador per començar a esborrar el traçat elèctric del paisatge.

360.000 visitants

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

«És una notícia excel·lent per al conjunt de les Terres de l’Ebre perquè es tracta de l’espai natural més visitat de tot el delta. Els pals generaven un notable impacte visual i fins i tot risc per als turistes», diu l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós. Segons la Universitat Rovira i Virgili, 360.000 visitants s’acosten cada any a aquesta platja de doble riba: una d’oberta al mar, i l’altra, a la badia dels Alfacs.

Divendres, la Clara i el Francisco, de 76 i 83 anys molt ben portats, van celebrar els seus 53 anys de matrimoni amb un dinar al berenador solitari del Trabucador. Fa 26 anys que el van visitar per primera vegada. Llavors ho van fer «amb els nens» i últimament ho fan «sols». A ells, els pals no els molestaven. «Ni tan sols me n’havia adonat mai», admet la Clara. «A mi sí que em molestaven perquè hi vinc des de fa tres anys des de França per practicar-hi kitesurf i els cables són perillosos», apunta Bertrand Rolland. Una vegada resolt el problema de la línia, a Rolland el preocupa una cosa contra la qual es pot fer ben poc: «Sembla que en aquesta platja ja no hi fa el vent d’abans».