Les morts a la carretera segueixen en augment sense que una DGT paralitzada prengui mesures efectives

El màxim responsable de la DGT sap millor que ningú que la mortalitat està creixent a la carretera per primera vegada en els últims 12 anys. Cristóbal Cremades rep cada matinada al seu mòbil un sinistre missatge amb la xifra de morts del dia anterior, però poca cosa pot fer per reduir-la. És el director general interí d’un Govern que fa gairebé un any que està en funcions i que, segons coin­cideixen tots els experts, mai ha tingut la seguretat viària entre les seves prioritats.

El balanç de l’estiu ha sigut dolent. S’ha tornat a una xifra de morts, 253, que no es registrava des del 2012. L’augment respecte a l’any anterior ha sigut del 12%. Ni el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ni el director general han sortit a donar explicacions. Cremades, un funcionari que ha fet tota la seva carrera a la DGT, va ser designat per encapçalar-la provisionalment arran de la dimissió de la seva antecessora, María Seguí, involucrada en un escàndol de concessió de subvencions al seu marit.

SENSE RODA DE PREMSA / En lloc de la tradicional roda de premsa, la DGT va enviar un comunicat en què s’apunten com a causes de l’augment de la sinistralitat l’envelliment del parc mòbil i la xifra «rècord» d’arribada de turistes. La nota recorre fins i tot a la comparació amb altres països europeus, tan modèlics en aquesta matèria com Suècia, el Regne Unit i Dinamarca, on la sinistralitat també va augmentar en els primers mesos del 2016.

En el conjunt de l’any, l’increment de morts ha sigut menor que a l’estiu, però persistent. Fins dimarts passat, un total de 839 persones havien mort a les carreteres espanyoles. La pitjor xifra també des del 2012, i un 6% per sobre de la comptabilitzada en el mateix període de l’any anterior. Això malgrat que a Catalunya s’ha registrat la tendència contrària, amb una caiguda de les víctimes del 12% respecte al mateix període de l’any anterior, de 126 a 110. Una millora que, de totes maneres, no és per llançar campanes al vol perquè el 2015 va ser un any negre a les carreteres catalanes. Les morts es van disparar llavors, fins a l’11 de setembre, el 30%.

Ningú pot parlar de sorpresa. Els anys 2014 i 2015 ja es van tancar amb un estancament de la millora i el 2016 va començar amb molt mal peu, fins al punt que a finals d’abril Interior va anunciar una espècie de pla de xoc, elogiat pels experts, però del qual només s’han posat en marxa les mesures menys importants.

L’aposta estrella del pla era la instal·lació de bandes rugoses a la divisòria i els vorals de 3.000 quilòmetres de carreteres convencionals, però la seva aplicació requereix la col·laboració de les administracions responsables de cada carretera i encara no s’ha començat cap obra, reconeixen fonts de la DGT.

Algunes mesures menys costoses, com la instal·lació de senyals d’advertència en 300 trams identificats com els més perillosos de carreteres convencionals, ja s’han portat a terme. O la instal·lació de 200 càmeres que detecten els vehicles els ocupants dels quals van sense cinturó.

Les carreteres convencionals són el principal forat negre de la seguretat viària. En aquestes carreteres es van produir el 78% de les víctimes mortals d’aquest estiu. El cinturó de seguretat continua sent una assignatura pendent. El 21% dels morts en turismes durant l’estiu no el portaven.

La DGT admet la seva preocupació pels mals resultats, però nega que la situació estigui paralitzada. «Cada setmana es reuneix el comitè tècnic, que decideix quines actuacions emprendre», va argumentar un portaveu. Aquests dies s’ha iniciat una nova campanya en premsa, ràdio i televisió.

    

Notícies relacionades

Les víctimes d'accidents: "Fins que no es canviï el ministre no hi ha res a fer"

El 20% dels morts a les carreteres catalanes a l'estiu no portaven el cinturó

NOU REGLAMENT DE CIRCULACIÓ / Fa exactament un any, María Seguí, en un gest inèdit, va reclamar al Consell de Ministres que aprovés d’una vegada el nou reglament de circulació, que incloïa la reducció de velocitat de 100 quilòmetres per hora a 90, 80 o 70, segons els casos, a les carreteres convencionals. L’exdirectora general gairebé va atribuir les males xifres de l’estiu passat (aquest any han sigut pitjors) al retard del Govern a donar-li via lliure. Un any després, la nova normativa segueix en un calaix del ministeri i probablement mai arribarà a estampar-se al BOE.

Un cas digne d’estudi perquè l’anterior equip de la DGT, sota el comandament de l’exdirector general Pere Navarro, havia deixat l’esborrany a punt per ser aprovat a finals del 2011.