¿Síndrome postvacacional? Un estrès amagat

Al tornar de vacances, en especial després de períodes llargs, és habitual que es manifesti un cansament inesperat, insomni, irritabilitat i falta de concentració, entre altres problemes. Amb una intensitat molt superior a la que es podria esperar després de dies de descans, costa reprendre les tasques que es feien abans. Si la situació s’allarga, es comença a parlar popularment de síndrome o depressió postvacacional, encara que mèdicament no es reconeix com a malaltia.

    «Realment no té categoria de síndrome. L’anomenada síndrome postvacacional és en el fons la manifestació d’un problema subjacent anterior, un estrès intens», resumeix l’especialista Miquel Casas, director de l’Institut Barcelona de Psicologia. Després d’un període agradable com l’estiu, tenir poques ganes de tornar a la feina o l’escola, fins i tot patir malestar per això, «és el més normal del món», afegeix, però si és excepcional i durador és perquè «hi ha darrere una situació d’estrès».

    Els que més pateixen cansament o insomni després de les vacances són precisament els que tenen una feina estressant, tant per excés de treball, tasques de monotonia exasperant, precarietat laboral com mala relació amb caps o companys. «La persona passa d’una situació de baixa demanda a una altra en què l’organisme reconeix com a desagradable», sintetitza l’especialista. Durant l’any, per una espècie d’automatisme, l’organisme ha reaccionat més o menys satisfactòriament, aguantant-ho tot, «però ara requereix més recursos per enfrontar-se una altra vegada a la situació». De la mateixa manera, també pot passar al col·legi amb alumnes sota assetjament o amb problemes acadèmics.

Falten estadístiques

Al no tractar-se d’un problema clínic «no hi ha estadístiques clares, però és cert que hi ha molta gent amb una simptomatologia aparatosa», diu el director de l’Institut Barcelona de Psicologia. Segons diverses enquestes realitzades per empreses de personal i assegurances, tres de cada deu ciutadans a Espanya diuen tenir problemes d’adaptació en la rentrée.

    Els horaris també contribueixen al malestar. Després d’unes vacances de gairebé tres mesos, molts nens endarrereixen les seves hores d’anar-se’n a dormir i després tenen dificultats per aixecar-se. En la majoria dels països europeus, els nens gaudeixen d’un nombre similar de vacances, però més repartides al llarg de l’any. Dins del que és possible, també és recomanable mantenir a l’estiu els horaris d’àpats. De la mateixa manera, els treballadors que matinen pateixen igualment aquesta espècie de jetlag laboral.

Notícies relacionades

TMB i FGC reforcenel serveide metro

"Ens han fastiguejat el diumenge entre tots"

    No sempre és possible, assumeix Casas, però no aniria malament «recuperar els cicles de vigília abans de tornar a la feina». Una opció és intentar tornar en dimecres, per tenir més a prop el cap de setmana, o començar de nou la feina amb tasques més senzilles. «Tot el que sigui progressiu sempre serà millor», afegeix. Finalment, el doctor proposa unes vacances actives, «que no siguin absolutament passives», amb activitats com viatjar, passejar o practicar esport.

    Si al cap de 15 o 20 dies després del reingrés els problemes perduren, el millor és anar al metge.