Koos Kroon: «Ja toca treure el cotxe privat de la ciutat»

Avui se celebra a Londres la final de l'11a edició del Campionat Mundial de Brompton, la famosa bicicleta plegable que l'enginyer anglès Andrew Ritchie va dissenyar fa 40 anys. El bo del cas és que la idea d'aquesta peculiar competició en què els corredors vesteixen americana i corbata -la licra hi està terminantment prohibida- va néixer a Barcelona, concretament durant una conversa entre Koos Kroon i el periodista de moda Pere Ferrer a la botiga de bicis que l'holandès tenia al barri de Gràcia. Amb la idea d'homenatjar l'esperit urbà d'aquest vehicle, la primera competició de Brompton es va celebrar al Fòrum el 2006. D'aquells 70 participants inicials s'ha passat als 650, de 20 països, que avui prendran la sortida a la capital britànica.

Emprenedor sense fums. Ha venut tantes bicis plegables a Barcelona que la ciutat es podria dir ben bé 'Bromptolona'.

-Així que vostè és el responsable d'haver omplert Barcelona de bicis (permeti'm l'adjectiu) pijas… 

-No és pija. És un mitjà de transport.

-Sí, però costa més de mil euros.

-Comparat amb les despeses del transport públic, d'un cotxe o d'una moto, s'amortitza de sobres. Una bici de 1.000 o 1.500 euros que dura almenys deu anys surt a 100-150 euros per any. El preu per quilòmetre és molt barat.

-Vostès els holandesos sembla que tinguin pedals en lloc de peus.

-La crisi del petroli i les protestes dels veïns d'Amsterdam per la massificació de cotxes i la pèrdua d'espai públic van portar a la introducció de la bicicleta a Holanda els anys 70. Jo vaig néixer al poble d'Assendelft i cada dia anava i venia de l'institut, que estava a 12 quilòmetres, amb bici.

-Amb pluja, neu o vent.

-Només hi va haver un dia que no vaig poder arribar a l'escola. Estàvem a 20 graus sota zero i una tempesta de neu m'impedia avançar.

-En canvi, Barcelona té el clima ideal per anar amb bici. ¿Quan es va mudar?

-Estava casat amb una catalana i el 1999 ens vam instal·lar aquí. A Holanda treballava a l'Arxiu Nacional de Fotografia, i primer vaig intentar establir-me com a fotògraf, però no ho vaig aconseguir. Durant un any vaig treballar de paleta i el 2001 vaig obrir una botiga de bicis al barri de Gràcia. Va ser la primera botiga de bicis urbanes a Espanya.

-¿Quantes Brompton ha venut des d'aleshores?

-20.000 només a Barcelona. I com a majorista de Bike Tech distribuïm 200 Brompton a la setmana a Espanya i Portugal.

-Ha aconseguit associar aquest tipus de bici a un estil de vida.

-La gent parla de la Brompton com si fos un iPhone. És un producte que està de moda, un objecte de desig, de disseny, de prestigi... Però, al final, només és una bici.

-Els atropellaments de vianants i de ciclistes a Barcelona han tensat la convivència en l'espai públic.

-No és normal que gairebé cada dia es publiquin denúncies contra ciclistes. Molts carrils són ratlles pintades a la vorera que provoquen conflictes amb els vianants, però és molt difícil que una bici mati una persona i, en canvi, un cotxe a més de 35 quilòmetres per hora pot ser una arma mortal. Per no parlar de les morts per contaminació i soroll... La pressió de la indústria automobilística encara és molt forta a Espanya, però això està canviant. Els joves veuen la bici com un vehicle més de la ciutat i això és només el principi.

-¿Quina seria la primera mesura que imposaria per millorar la convivència?

-Fa falta temps i educació viària per a tots els que ens movem a peu, en bici, en moto o en cotxe, però ja toca treure el cotxe privat de la ciutat, imposant una taxa com a Londres o tancant molts carrers al trànsit.

-Casc a la ciutat. ¿És necessari?

-És una tonteria, no és més que un tros d'espuma plastificat.

Notícies relacionades

Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

-¿I la mascareta?

-Una altra tonteria. No filtren les partícules de dièsel, que són les que fan més mal.