Un de cada 10 edificis religiosos catalans està en mal estat o amenaça ruïna

Quan encara segueixen fresques les imatges de l'enfonsament del campanar de l'església de Sant Pere de Rosselló (Segrià), l'amenaça que n'hi pugui haver d'altres pel mal estat d'alguns temples i edificis eclesiàstics segueix vigent. L'inventari del Patrimoni Cultural Català té comptabilitzats fins al maig del 2016 un total de 3.938 edificis religiosos a Catalunya. I encara que consta que 2.863 d'aquests estan en "bon estat", segons la classificació dels tècnics de Patrimoni de la Conselleria de Cultura, també n'apareixen 355 (gairebé el 10% del total) en "mal estat (184) o en ruïna (171)". En aquests casos serien necessaris centenars de milions d'euros per pal·liar el seu deteriorament.

La llei estableix que és el propietari de cada immoble qui ha de costejar els treballs de millora que s'han de portar a terme. Joan Ramón Ezquerra, director del Departament de Béns Immobles del Bisbat de Lleida, al·lega que actualment és impossible per a l'Església fer front a aquesta obligació. "Només es reparen els problemes més greus", apunta Ezquerra. L'Església requereix ajudes de la Generalitat, de les diputacions i fins i tot dels ajuntaments, "per poc que sigui", amb l'objectiu de poder fer les obres necessàries per conjurar el perill que representen aquests edificis degradats.

La diòcesi lleidatana destina cada any 100.000 euros a la reparació i el manteniment dels seus edificis religiosos, suma que és clarament insuficient. Els responsables de tots els immobles han de presentar anualment un informe de l'estat del temple adjuntant la quantitat de diners aproximats que necessiten per portar a terme les millores. Teulades principalment. I després de recollir tota la informació, el bisbat valora els treballs a fer, la urgència i l'import sol·licitat, i distribueix els diners. "És impossible fer front a totes les peticions", comenta Ezquerra, que assegura que la suma de totes les sol·licituds supera any rere any els 300.000 euros.

PETICIONS D'AJUDA

No totes les diòcesis treballen igual. N'hi ha d'altres que, quan tenen els diners per portar a terme una reforma, la fan. No tenen un pressupost fix per invertir. Aquest seria el cas del Bisbat de Solsona, que "actua en funció de la urgència del deteriorament, al no poder fer front a totes les sol·licituds", apunta Carles Freixes, membre de la Comissió de Patrimoni d'aquesta diòcesi. Comenta que, malgrat no tenir tots els diners que els agradaria tenir, fan anualment una vintena de treballs de millora.

I encara que cada diòcesi treballa a la seva manera, totes es troben amb una mateixa necessitat: la falta de recursos econòmics per invertir en el seu patrimoni. Aquest és el motiu principal pel qual moltes sol·liciten ajuda a les administracions públiques per seguir preservant els edificis religiosos.

Els edificis religiosos no catalogats com a bé d'interès cultural no han de fer manteniments cada cert temps, però sí que tenen el deure de reparar els desperfectes que es vagin presentant. A Catalunya, dels 3.938 edificis religiosos comptabilitzats, 2.468 no tenen cap tipus de protecció. D'aquests, 1.775 estan en bon estat; 447 en un estat "mitjà", segons qualificació dels tècnics de Patrimoni; 117, "dolent", i 128 "en ruïna". L'edifici restant apareix a l'informe com a "desaparegut".

OBRES PER PERILL IMMINENT 

Notícies relacionades

El campanar de l'església de Rosselló s'ensorra d'improvís

Rosselló es planteja què fer amb l'església caiguda

Els que sí que tenen obligacions són els edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i Bé Cultural d'Interès Local (BCIN). D'aquests, a Catalunya hi ha 203 BCIN i 1.144 BCIL. Els seus propietaris, segons estableix la llei del patrimoni cultural català, del 1993, "els han de preservar i mantenir per assegurar el seu valor cultural". En el seu cas, sí que opten a subvencions per fer obres de restauració i conservació d'aquests edificis de notable valor cultural. La Generalitat convoca la concessió d'aquestes ajudes cada dos anys.

En cas que els titulars d'aquests edificis no compleixin amb el seu deure conservar-los, la Conselleria de Cultura pot ordenar, segons la llei anterior, "als propietaris, titulars d'altres drets reals i posseïdors d'aquests béns l'execució de les obres o la realització de les actuacions que siguin necessàries per preservar-los, conservar-los i mantenir-los". Així mateix, en cas de perill imminent, l'administració competent pot executar les obres imprescindibles per salvaguardar el bé sense necessitat d'un requeriment previ.