Sophia Style: "Els canvis cíclics són una riquesa espiritual"

Nascuda a Suïssa de pares britànics, fa dues dècades que estudia com viuen la feminitat diverses cultures indígenes. Sophia Style (Basilea, 1974) és l'ànima del projecte Mujer Cíclica.

-Als 17 anys, abans de començar la universitat a Anglaterra, vaig viatjar a l'Índia per participar en un projecte amb dones viudes, que es convertien en una desferra social.

-Un punt d'inflexió en la seva vida. Va ser quan es va plantar la llavor del que seria la meva feina amb dones. Vaig sentir que aquesta mateixa discriminació -a un altre nivell no tan extrem- estava en la meva pròpia experiència: em sentia inferior i no podia expressar-me plenament com a dona.

-¿Per què? Hi havia en mi un rebuig interioritzat al fet de ser dona. El dia que em va baixar la regla, als 12 anys, vaig córrer a buscar la meva mare per dir-l'hi: «¡Tinc la maledicció!». The curse és una expressió molt comuna a Anglaterra per referir-se a la menstruació.

-És una llauna, sí. Aquesta és l'arrel del problema, que hem de deixar anar la càrrega negativa que arrosseguem. Els nostres canvis cíclics (la regla, la sexualitat, els parts, la menopausa i el camí cap a la mort) poden ser una vivència d'una gran riquesa espiritual.

-Sembla que en els ritus de pas de la dona sempre hi sigui present la sang. És així. També en la pèrdua de la virginitat i en el part. Des de l'antropologia, m'ha fascinat constatar que diferents tribus donen a aquests trànsits una gran importància i els acompanyen d'alguna mena de cerimònia. Una mare que ho és per primera vegada o una nena a qui li acaba de venir la regla es poden arribar a sentir molt desorientades. ¿Què li està passant al meu cos?

-Ho comprenc. Quan, als 12 anys, et diuen: «Ja ets una dona», ¿què significa? En aquestes cerimònies hi ha un acompanyament de la comunitat, que et dóna la benvinguda a la nova etapa. Per exemple, quan una dona té un nadó, la vida li canvia radicalment. O quan arriba a la menopausa i deixa enrere la vida fèrtil.

-A vegades s'entén la paraula menopàusica com un insult. Doncs, en altres cultures, representa l'inici de la saviesa, de la xamana, una fase d'alta creativitat en què la dona connecta amb el seu inconscient i sap separar el gra de la palla… L'altre dia vaig escoltar un grup de dones que es queixaven en un bar.

-¿De què? Dels símptomes físics de la menopausa (les sufocacions, l'insomni, els canvis hormonals), i una d'elles deia: «Quina merda ser dona». Hem de desprendre'ns de la càrrega negativa que durant milers d'anys s'ha associat al nostre cos i els seus processos naturals. Això ens ajudarà a recuperar la nostra autoritat i intuïció.

-¿Vostè què proposa? Fa anys que facilito cercles de dones en els quals es crea un espai d'escolta, respecte i confiança on podem compartir les nostres experiències, conèixer els cicles a través dels quals flueix la vida.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

-Espais d'escolta, diu. A l'estiu, organitzo uns campaments que anomenem La Tienda Roja. Aquest any en farem dos, entre Girona i Banyoles. Quatre dies lluny de la pressa per sentir la nostra connexió amb la naturalesa.

-¿Per què La Tienda Roja? Vam escollir el nom pel títol del best-seller que va escriure Anita Diamant inspirant-se en uns versicles del Gènesi. En aquesta cabanya vermella, les dones es recollien quan tenien la regla, donaven de mamar o parien. Era un espai d'intimitat i sosteniment mutu entre les dones.