Jordi Ballart: "Terrassa treballa per la gestió pública directa de l'aigua"

Terrassa ha experimentat un canvi en el consistori marcat per l’aliança entre el PSC de Jordi Ballart i CiU, que s’entenen per primera vegada després d’anys de rivalitat entre pesos pesants com Pere Navarro i Josep Rull. Un canvi de relacions que s’estén a la veïna Sabadell, amb la qual s’han establert ponts de diàleg i col·laboració, i amb la qual s’espera poder connectar més aviat que tard amb el quart cinturó. La municipalització del servei d’aigües, la lluita contra els bancs que no cedeixen vivenda per a fins socials i la gratuïtat del peatge de les Fonts són alguns dels fronts oberts.

–Aquest mandat han canviat de socis de govern.

–Venim d’unes eleccions que van deixar el ple fragmentat, un resultat que ens donava un missatge, que havíem de dialogar per entendre’ns. Veníem de governar amb ICV-EUiA, però el pacte amb les forces d’esquerres aquesta vegada no va ser possible, així que vam parlar amb l’altra força política disposada a arribar a un acord i implicar-se en la governabilitat de la ciutat, que era CiU. Entenc que era un pacte difícil d’explicar perquè CiU sempre ha sigut a Terrassa l’alternativa al PSC, dins de l’imaginari de la ciutat estàvem pactant amb l’etern rival, va ser necessària molta pedagogia.

–¿I ho va entendre la ciutadania?

–Va entendre el pacte en clau egarenca, hi ha hagut molta predisposició, a CiU tenen molt sentit de la responsabilitat i ho han mostrat en la gestió que fan. Malgrat tot, no tenim majoria perquè ens són necessaris dos regidors, i això ens obliga a entendre’ns amb altres forces. Per a l’aprovació dels pressupostos, Terrassa en Comú (Tec) i ERC es van abstenir. Tot i ser oposició contundent en alguns temes tenen un grau de responsabilitat amb els pressupostos, i això demostra que en moments clau l’oposició respon.

–¿Què aporta el pacte de govern?

–Les dues forces no competim pel mateix electorat i això facilita la governabilitat i provoca menys tensions en el dia a dia. És important la sintonia entre regidors, i aquests primers mesos hem vist moltes diferències amb la Generalitat; el deute amb Terrassa ha passat de 23 milions a 9 i teníem encallats temes com el tercer carril de l’autopista C-58 que ara tenen el compromís del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El peatge de les Fonts és un tema a part, no té sentit pagar quan al cap de 100 metres tens la sortida i no hi ha una via d’alta capacitat alternativa. Volem recuperar-ne la gratuïtat.

–Estan, a més, d’enhorabona, amb la recent ampliació dels FGC a la ciutat.

–Ha permès incrementar en un 42% els viatgers. Al principi vam tenir problemes en hora punta, perquè els trens venien plens del nord i els usuaris que pujaven a la Rambla havien d’anar drets els 45 minuts de trajecte fins a Barcelona. Fa un mes s’hi van sumar dos trens més en hora punta al matí, i ha sigut positiu. A més, hem pogut ajustar el transport públic i fomentar la reducció de l’ús del cotxe.

–Una de les pedres a la sabata és el quart cinturó.

–La ministra Ana Pastor va dir que es desencallava fins a Abrera. Ens ho intentarem creure. Malgrat que va venir i va passar dels alcaldes i alcaldesses, els enginyers diuen que les obres s’han reactivat, i que el calendari és finalitzar-les fins al Baix Llobregat entre el 2018 i el 2019. Però volem que una via d’alta capacitat com aquesta no acabi en una rotonda al nord de la ciutat, sinó que segueixi, almenys, fins a la Ronda Oest, a Sabadell, ja que es va construir per a aquest objectiu, i amb el menor impacte mediambiental possible. A part seria necessària la via orbital ferroviària.

–Van ser els precursors a sancionar bancs amb pisos buits. ¿Com els ha anat?

–L’article 41 de la llei del 2007 permet obrir expedients sancionadors, mentre que la llei 24/2015 [contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica] estableix les cessions gratuïtes d’entitats, però aquesta última ha quedat suspesa. Seguim aplicant la primera, cosa que ens ha permès recuperar 500 pisos, amb unes cent sancions. L’objectiu no és multar, és garantir la funció de les vivendes.

–Ara es plantegen assumir el control de l’aigua a Terrassa.

–És el tema més important i estratègic en els 40 anys de democràcia. Estem acabant de fer la liquidació de la concessió, que s’acaba l’1 de gener del 2017, i hem valorat que és el millor moment per gestionar l’aigua, que volem que sigui de qualitat, eficient, amb tarifes justes i una gestió transparent. Ens hauria agradat que hi hagués hagut predisposició i bona voluntat per part de l’empresa, Mina Pública d’Aigües de Terrassa, que té el 35% en mans d’Agbar i el 10% de BBVA. Prenem decisions democràtiques per ple que han recorregut, amb una actitud molt poc col·laborativa i conflictiva, i no accepten que tinguem la voluntat de governar el servei de l’aigua. La titularitat del servei és municipal, així que, veient aquesta actitud, apostem per la gestió pública directa. Farem una consulta aquest estiu entre els ciutadans sobre això.

–¿Hi haurà més municipalitzacions?

–L’única cosa de més que hi ha en mans privades és el transport públic, del grup Avanza. Ben aviat finalitza la concessió i a finals d’any hauríem de decidir el model i com gestionar-lo.

–Sembla que tenen bona relació amb Sabadell, impensable fa uns anys.

–No té sentit que dues ciutats molt similars es mirin de reüll. Això és gràcies al tarannà de les persones. Amb Manuel Bustos (PSC) a Sabadell era complicat entendre-s’hi, però amb Joan Carles Sánchez (PSC) i ara Juli Fernàndez (ERC) la relació és fàcil. Ens permet abordar temes com la mobilitat, plans per a la zona intermèdia entre les dues ciutats i el model de comerç per a la comarca.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

–La Conselleria de Salut ha plantejat una sèrie d’accions per millorar la sanitat pública a Terrassa.

–La desprivatització del servei a la Clínica del Vallès és positiva, tenint en compte que reverteix en centres públics com l’Hospital de Terrassa. Hem notat una actitud molt diferent de la de l’anterior conseller de Salut, Boi Ruiz, i ara hi ha molta predisposició a resoldre problemes.