El metge ennuegat
El cirurgià que va portar a terme a l'Hospital Clínic el primer trasplantament de tràquea del món és acusat de frau a Suècia
El 'cas Macchiarini' qüestiona l'Institut Karolinska, al qual pertanyen els membres de la comissió que decideix el Nobel de medicina
icoy32772896 nbc television producer benita alexander and dr p160213212553
El cirurgià italià Paolo Macchiarini, de grat record a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va fer el novembre del 2008 el primer trasplantament de tràquea del món, ha causat la pitjor crisi que es recorda al prestigiós Institut Karolinska d’Estocolm, un dels centres mèdics més prestigiosos d’Europa i la institució a la qual pertanyen els membres de la comissió encarregada de decidir cada any el premi Nobel de medicina.
Un documental emès a la televisió sueca al gener el va exposar com un professional que no està a l’altura ni de la seva fama ni de la reputació de la institució per a la qual treballa, i amb uns mètodes que posen en risc la vida dels seus pacients. El reportatge ha causat un cisma que ha fet saltar el rector de la institució, Anders Hamsten, així com Urban Lendahl, secretari del comitè del Nobel de medicina i de l’assemblea que elegeix el premi, a més de membre de la Fundació Nobel. Lendahl va ser un dels que al seu dia van subscriure el reclutament de Macchiarini, contractat el 2011 com a investigador visitant.
Macchiarini era un professional extremadament ben considerat en la comunitat mèdica des que a finals del 2008 va portar a terme un fins llavors inèdit trasplantament de tràquea del qual va ser beneficiària la colombiana de 30 anys Claudia Castillo, que patia un bloqueig gairebé complet per culpa d’una tuberculosi diagnosticada tard. El cirurgià italià va implantar una tràquea formada per teixits de la mateixa receptora i d’un donant mort, una complexa operació en què van participar tres universitats europees i que va ser saludada per la premsa internacional com «un miracle».
Salt endavant
El cel que va tocar llavors Mac-chiarini va ser també el passaport perquè el Karolinska s’interessés per ell, i després de passar un any a Itàlia va començar a treballar el 2011 per a la institució sueca, a instàncies de la qual va fer altres trasplantaments de tràquea semblants; semblants, però no pas iguals. Al Karolinska, Macchiarini va fer un salt endavant i va entrar en el desafiador món de les tràquees artificials. En plata, molt en plata, tràquees fetes amb polímers. Els resultats van distar, però, molt de ser ideals.
Castillo se’n va sortir de la cirurgia i va seguir endavant amb la seva vida, tot i patir complicacions. El 2013, la revista mèdica The Lancet va publicar un reportatge amb els resultats del seguiment que un equip de professionals havien fet de la pacient, que subratllava el fet que la colombiana mai havia deixat de «fer les seves activitats habituals» . Al mateix número, un altre article del doctor Alan J. Russell, de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh, feia veure que Castillo no s’havia recuperat mai «del tot» i seguia patint «complicacions per la cicatrització» ; això sí, reconeixia l’èxit de Macchiarini. En qualsevol cas, Castillo es pot considerar afortunada: en dues de les tres cirurgies que Macchiarini va realitzar des del Karolinska, els pacients van morir després de l’operació, i un tercer ha d’ingressar constantment a cures intensives per les complicacions derivades.
La caiguda en desgràcia del metge italià va començar quan un grup de col·legues que treballaven amb ell van detectar que els articles que publicava sobre aquestes operacions falsejaven dades dels pacients i ho van denunciar al rector. Hamsten va encarregar una investigació interna: va llegir el resultat, les al·legacions de Macchiarini i, per a sorpresa de molts, va decidir confirmar-lo al seu lloc. Aleshores, però, estava en marxa un reportatge de la televisió SVT sobre el metge, per al qual Macchiarini –que no s’amaga– va prestar tota la col·laboració: va permetre que les càmeres el seguissin i les càmeres el van seguir. El resultat és que va quedar documentat en imatges el cas d’una ballarina russa que es va sotmetre a l’implant del doctor i va morir. Va ser el detonant.
Notícies relacionadesAquesta setmana, el diari suec Dagens Nyheter va publicar que els resultats de diverses operacions de tràquea en rates, base del seu treball en humans, també es van falsificar. El Karolinska, a més a més, ha descobert «imprecisions» al seu currículum, i per si amb això no n’hi hagués prou, han sortit a la llum detalls estrafolaris de la seva vida: la revista Vanity Fair acaba de publicar un article en què la productora de la cadena NBC Benita Alexander explica com Macchiarini li va proposar matrimoni i li va dir que el casament l’oficiaria ni més ni menys que el papa Francesc. Però Macchiarini és casat, i Alexander ho va descobrir a temps.
El Karolinska ha quedat molt tocat. Les dimissions de Lendahl, però sobretot de Hamsten ( «he arribat a la conclusió que serà difícil per a mi exercir de rector amb credibilitat i força» , va explicar el rector en la carta de renúncia), obren una etapa d’incertesa. L’institut ha anunciat que no renovarà el contracte de Macchiarini, que s’acaba al novembre.
