Les tres condemnes de la Mina

Tres plagues han condemnat el barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, i la tercera d'elles l'ha sumit en la pitjor crisi que ha viscut en 30 anys, amb centenars de persones desterrades per por d'una revenja entre clans gitanos.

La depressió econòmica s'ha acarnissat amb especial cruesa amb aquest veïnat. Va obrir un degoteig constant de veïns que van anar marxant i van deixar domicilis buits als blocs de vivendes. Aquesta migració silenciosa va foradar les comunitats de les finques i en moltes s'hi van colar traficants de droga que van convertir els pisos en ‘guarderies’ (en argot policial, pisos sense inquilins on guarden les partides i s'utilitzen també per mercadejar).  

La venda de droga en un edifici on resideixen famílies és un càstig. L'ambient “es deteriora ràpidament”, explica una dona membre d'una associació de veïns. Apareixen toxicòmans, que “es punxen a l'entresòl o a les escales”, i els traficants trenquen els panys de les porteries perquè els compradors tinguin sempre el pas lliure.

AUGE DE L'HEROÏNA

En l'estiu del 2015, va augmentar la pressió encara més pel renovat auge del consum d'heroïna. De cop, la recollida de xeringues que apareixen al parc del Besòs, un comptador fiable del trànsit de 'cavall' per als Mossos, va registrar un augment desorbitat: la xifra es va multiplicar per deu, detalla un comandament d'aquest cos policial, preocupat pel que està passant al barri.

Quan va saltar aquesta alarma, la policia catalana acabava de fusionar dues investigacions antidroga que ja corrien en paral·lel: la Titan i la Picapedra, liderades pels equips de les comissaries del districte barceloní de Sant Martí i de Badalona. Tots dos van compartir la informació que tenien per separat i van obtenir una radiografia completa d'una xarxa de distribució de marihuana, cocaïna i heroïna, que implicava persones residents en diversos municipis metropolitans de Barcelona però que, inevitablement, conduïa a la Mina. Apuntava també a membres d'alguns dels seus clans de gitanos tradicionals. “Això era rellevant perquè no tan sols traficaven, alguns també consumien”, destaquen fonts policials. ¿Per què? En tot col·lectiu, gitano o paio, els toxicòmans respecten menys les normes i jerarquies socials. En el cas dels gitanos, als patriarques els costa més mediar o imposar la seva autoritat.

CRISPACIÓ INSUPORTABLE

Els policies sabien que treballaven contrarellotge perquè la crispació començava a ser insuportable, no només a la Mina, també al veí barri de Besòs (Sant Adrià de Besòs). Allà van començar al novembre manifestacions de veïns per exigir la intervenció de les autoritats -desconeixedors de les operacions en marxa dels Mossos, que estaven a punt de concretar-se- contra les violacions de domicilis, que eren convertits en punts de tràfic de droga. Cada dilluns a les set del vespre els veïns protestaven davant d'aquestes cases i escridassaven els seus ocupants.

La protesta va acabar en tragèdia. El 9 de novembre, Cristian, un romanès que havia arribat des de Saragossa per acompanyar la seva dona embarassada a una visita mèdica, va ser assassinat per dos d'aquests traficants després d'una bronca que aquests van mantenir amb els veïns que protestaven. Els Mossos van desfer la baralla, però minuts després els delinqüents van sortir de nou al carrer armats amb un ganivet i l'hi van clavar a Cristian, que estava prenent una cervesa al bar Porras.

“La investigació estava a punt d'acabar”, maleeix tancant els ulls un agent. Els mossos s'havien submergit en aquesta trama de mercadeig a la menuda per poder acumular proves de càrrec que servissin per empresonar el màxim nombre de traficants i insuflar-li aire a la Mina. Tan exhaustiu va ser l'escodrinyament d'aquesta malla criminal que en els dos cops policials (23 de novembre –el principal dispositiu en la història dels Mossos- i 1 de febrer) van detenir 122 persones. “Gairebé la meitat d'elles han entrat a la presó preventivament, hi ha poques operacions amb números similars”, remarca la mateixa font. A Cristian el va atrapar el seu destí uns dies abans, els seus dos assassins formaven part de la trama investigada i els mossos preveien detenir-los en l'operació policial. Aquesta, completada amb l'arrest a Tarragona dels narcos que els venien l'heroïna, també el novembre passat, ha tornat el recompte de xeringues abandonades al parc del Besòs a les proporcions habituals.

CLANS ENFRONTATS

La tercera plaga ha sigut la més contundent. De moment, ha començat amb un assassinat i la fugida d'entre 300 i 500 persones de la Mina (i del barri de Sant Roc de Badalona) pertanyents als clans gitanos dels Pelúos, els Manuel, los Cascabeles i los Zorros. En una entrevista exclusiva amb EL PERIÓDICO, la mare del jove mort, membre del clan dels Baltasares, afirma que als individus que van participar en la mort de el seu fill els espera “la pena de mort” si els Mossos no els agafen abans i els empresonen. A la resta dels seus familiars, a tots, els commina a no tornar a posar els seus peus a Catalunya. “Mai”. Si no tornen, adverteix la dona, els deixaran en pau, però si tornen a la Mina, “hi haurà una massacre”.

Notícies relacionades

"Si agafem els que van matar el meu fill, tindran la pena de mort"

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

La policia protegeix la Mina des que va morir el fill d'aquesta dona el 23 de gener al Port Olímpic. Aquella mateixa nit va desplegar un operatiu de seguretat a les zones residencials dels clans afectats, que segueix activat les 24 hores del dia. Els Mossos entenen la gravetat de la situació i miren de portar-la amb la “màxima discreció”. El pla policial combina mesures de resposta ràpida, que inclouen dotacions d'antiavalots, amb una intensa i complicada tasca de mediació per intentar pacificar un conflicte candent.

La crisi econòmica, la droga i l'enfrontament entre clans, massa condemnes per a un dels barris més vulnerables de Catalunya.