Com sobreviure als abusos sexuals en la infància

Supervivència. Aquesta paraula és, a parer dels especialistes, la que millor defineix les persones que han patit abusos sexuals en la infància. «És la lluita per sobreviure», assegura Alexandra Membrive, que de nena va ser víctima d’agressions i ara presideix l’associació El Mundo de los Asi, que tracta adults que han patit abusos sexuals en la infància. «La majoria d’aquestes persones es recuperen totalment», puntualitza Carlos Cordovilla, psiquiatre infantil. Però després d’aquest missatge optimista no tot és de color de rosa. Tot depèn «del tipus d’abús, de la durada i de si es van produir de manera continuada o no», aclareix el metge, i també de si l’agressor i l’agredit són del mateix sexe, llavors les repercussions psicològiques són més grans.

    En el camí cap a la superació del trauma s’hi queden «les persones que són més vulnerables, les que tenen menys fortalesa, les que no compten amb el suport del seu entorn», remata Cordovilla. Aquest drama de la infància és responsable d’algunes depressions i suïcidis, també del desenvolupament de característiques d’inestabilitat.

    Les xifres oficials revelen que entre el 10% i el 25% dels nens, tant del sexe masculí com del femení, han patit abusos en la infància, però les dades són més desfavorables per a les dones. Els percentatges oscil·len significativament per la dificultat de quantificar els casos.

TRASTORNS DIVERSOS / Els abusadors solen triar les seves víctimes entre aquelles que tenen «menys recursos emocionals i intel·lectuals i estan en situació de risc», consideren els psiquiatres. Els senyals que disparen les alarmes i davant els quals hem d’estar atents són els canvis que es produeixen en el comportament de l’agredit, que hi hagi canvis de conducta o bé dificultats de concentració. Cada vegaque detectes aquests paràmetres «et planteges si ets davant d’un cas d’abús», assenyala Cordovilla.

    Els metges diuen que els símptomes postabusos són «inespecífics», però les persones que arriben a l’oenagé El Mundo de los Asi, nom que té el seu origen al llibre El món de Sofia, expliquen que van patir un retrocés en els estudis, irritabilitat, enuresi nocturna, malalties diverses i algunes també van començar a tartamudejar. I sobretot «por, molta por», expliquen els nàufrags dels abusos. Aquestes són les lesions traumàtiques més immediates, però hi ha altres efectes psicològics que es prolonguen en l’edat adulta, «autolesions i molts casos de bulímia i anorèxia es produeixen per abusos sexuals en la infància», apunta Membrive.

LA LLEI DE L’OBLIT / Les concises estadístiques que existeixen sobre aquesta plaga quantifiquen que el 80% de les agressions a menors es produeixen en l’entorn familiar: el 43% dels casos apunten al pare biològic i el 10%, a l’adoptiu. El fet que l’abusador sigui membre de la família intensifica encara més la duresa del trauma. «La ferida és la mateixa si l’agressor és familiar o no, però en ocasions els nens ho silencien perquè no volen que es trenqui la família», apunta Membrive per explicar el perquè d’aquests silencis.

    Algunes agressions s’amaguen durant llarg temps, estan esmorteïdes en alguna part del cervell, fins que es produeix un feedback que pot ser l’escena d’una pel·lícula, una paraula... i llavors es comencen a vomitar els records. I és difícil que surti tot a la llum «perquè funciona la lògica de l’oblit, l’amnèsia i mires d’oblidar el que t’ha passat», diu Alexandra Membrive. «No recordar és un mecanisme de protecció», remarca Cordovilla. Només el 10% dels nens denuncien els abusos, generalment ho comuniquen inconscientment. Del total d’agressions, només el 10% de les víctimes són cregudes per la seva família.

VERBALITZAR ELS FETS / Les víctimes tenen clara la importància de verbalitzar el seu cas, perquè aquest és el punt de partida per poder començar a superar el trauma. Però no totes aquestes vivències traumàtiques surten a la llum amb la mateixa virulència. «Hi ha gent que ho recorda  perfectament tot de cop, altres ho fan a poc a poc i alguns només guarden a la ment un detall», reconeixen els especialistes en abusos.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

    Les agressions no es produeixen mai entre iguals. «Sempre es dóna una situació d’abús de poder», aclareix Cordovilla. Aquest psiquiatre reconeix que també es poden qualificar d’abusos tots els casos de «xantatges perquè no es publiquin fotos compromeses d’una persona». Els metges coincideixen en el fet que existeix un perfil d’agressor sexual infantil masculí: «Solen ser persones reservades, amb una escassa vida pública i en la seva vida personal els agrada mantenir una relació de poder». 

    En el cas d’abusadores femenines no hi ha trets comuns que les defineixin. La majoria dels agressors són homes i entre el 10% i el 30%, dones. No obstant, hi ha algunes coincidències que igualen els dos gèneres, ja que alguns agressors «han sigut víctimes en la seva infància de la mateixa situació que reprodueixen d’adults», asseguren els psiquiatres.