"Els col·legis bilingües són una estafa"

En les converses que tenia amb altres pares de l’escola a la qual porta els seus dos fills petits, Susana de la Nuez hi veia un generalitzat conformisme. Conscients de les insuficiències del sistema, era com si pensessin «això és millor que res, que és el que hi havia».

    Però des que va escriure un duríssim article explicant la seva experiència personal al blog titulat Hay derecho, s’ha adonat que molts comparteixen la seva opinió. Potser perquè és bilingüe de veritat, traductora i sòcia d’una empresa que es dedica a això, sabia molt millor que ningú que a l’escola li estaven donant gat per llebre. No només comparteix amb Javier Marías que el que s’ha implantat a Madrid no és «ni ensensenyament, ni bilingüe». Opina que és, sense embuts, simplement «una estafa».

    Començant perquè es va implantar sobtadament, amb una preparació improvisada dels mestres («alguns els van enviar a Irlanda tres mesos, en altres casos altres van confiar en la seva experiència»). La seva filla es va trobar a primer de primària amb un llibre d’Anglès en què es començaven a impartir els rudiments de l’idioma mentre que a Coneixement del Medi la primera classe versava sobre el regne vegetal i era necessari tenir un vocabulari i un coneixement gramatical de l’anglès molt més avançat per entendre la matèria. «Mentre a Anglès treballaven el verb to be i els més avançats començaven a preguntar pel temps (Is it cloudy? Is it sunny?), a «Science» estudiaven la fotosíntesi o el cicle de l’aigua», exemplifica per resumir la situació.

Ningú suspèn

El que és paradoxal és que cap nen suspenia l’assignatura. ¿Com era possible?, es preguntava. Fins que va descobrir que els exàmens «eren tipus test, amb molts dibuixos, i si era possible que del dibuix –per exemple, d’una planta– en sortissin fletxes de diverses parts en diverses direccions i, preferiblement, amb una petita pista… Per exemple, una enorme L al costat d’una fulla o una R al costat de les seves arrels».

    ¿I què passa si el progenitor tampoc sap anglès? «Doncs que no podrà ajudar el seu fill de cap manera però pot pensar que sap anglès de veritat, en definitiva que és bilingüe de veritat. I durant molt de temps res ni ningú el trauran del seu error». ¿I si sap anglès com en el cas de Susana? «Gairebé pitjor. T’adones que el teu fill no està adquirint coneixements malgrat les estupendes notes, t’adones que el sistema és absurd i acabes convertint-te en el seu professor particular».

Notícies relacionades

Bilingüisme de façana

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

    Fins que va decidir treure els seus fills del col·legi amb una sola consigna al cap: que el nou no fos bilingüe. Difícil, perquè la marea del suposat bilingüisme ja deixa poques opcions. «Intentin buscar un institut o un col·legi a Madrid que no es vanagloriï de la seva condició de centre bilingüe i no abrillanti la xapa cada dia. Haurà trobat un autèntic centre educatiu. No en dubti».

    Així acabava Susana el seu article. Però no és el final de la història. Ara ha trobat feina a Londres i allà els seus fills tenen una immersió de veritat. H