Catalunya suspèn en l'atenció a la dependència per l'asfíxia financera

El finançament de la dependència és un bon exemple de com el Govern traspassa despeses que li corresponen a les comunitats autònomes i les obliga a incórrer en costos que després repercuteixen en un endeutament inassumible. El dictamen de l’Observatori de la Dependència donat a conèixer ahir fica el dit en aquesta llaga quan recorda que la llei estableix que l’Administració central es farà càrrec del 50% del finançament de la dependència però en realitat només hi aporta el 18%. Els usuaris hi contribueixen amb un 18% més i la resta va a càrrec de les autonomies.

La situació empitjorarà encara més, segons l’informe, «amb la brutal retallada que el Govern reconeix sense embuts» en l’actualització del Programa d’Estabilitat 2015-2018. El 2015, l’entrada dels dependents moderats al sistema suposa una necessitat de finançament públic (sense copagament) de més de 3.100 milions per atendre els 400.000 nous dependents. L’Estat aportarà per atendre’ls no més de 370 milions (el 12% del que és necessari), i  les autonomies hauran de proporcionar la resta. «La incapacitat i asfíxia econòmica en què aquestes es veuen per la insolidaritat financera de l’Administració General de l’Estat porta a un sistema d’atencions low cost que gairebé no pot oferir res més que teleassistència», adverteix el document.

RETALLADES A MIDA / Cada autonomia ha pres les seves decisions sobre quant i com retallar en funció de la seva liquiditat i la seva sensibilitat social. El resultat és que «les diferències entre territoris en aspectes tan bàsics com la valoració, el termini d’accés als serveis o els diferents copagaments són escatològiques». «Hi ha dependents de primera, segona o tercera en funció de la  comunitat on es visqui», denuncia l’informe.

    En el barem autonòmic que anualment elabora l’observatori, Catalunya ha passat d’ostentar un aprovat just (5,4) el 2013 a un suspens justet (4,6) el 2014 i el 2015. La comunitat catalana queda molt per darrere de Castella i Lleó (9,7), Euskadi (7,9) i Andalusia (6,7), però per sobre de les Balears, Múrcia i les Canàries (3,8) i molt per davant de Madrid (3,3) i València (1,3), les dues pitjors.

«Catalunya presenta una evolució negativa en tots els ordres en l’últim any», es deia en el barem del juliol passat, concretant que «hi ha menys persones amb dret i s’atén menys persones, mentre que la llista d’espera no baixa del 10%». També destaca «un increment important dels serveis davant les prestacions econòmiques». La llista d’espera va passar, a més, al 40% a l’augmentar en 70.000 persones per l’entrada dels dependents moderats l’1 de juliol.

Notícies relacionades

Més de 100.000 dependents han mort sense prestació pel cop de destral de Rajoy

No te’n donaré ni cinc

En el programa electoral que va fer públic ahir, el PP advoca per un pacte d’Estat pels serveis socials que inclogui un procés d’avaluació del sistema de finançament de la dependència, «amb el fi d’aconseguir una gestió àgil, comuna i sostenible en totes les autonomies en aquesta matèria». Aquesta avaluació es farà de forma «assossegada» per «dissenyar, millorar i adaptar la millor resposta per a tots». Ni una línia més, ni un compromís pressupostari. 

Al Govern li surt molt rendible a nivell d’imatge l’asfíxia financera causada per repartiments tan poc equitatius com el del finançament de la dependència. Només cal recordar com apareix com a àngel de la guarda de les finances autonòmiques amb el salvífic FLA que ara, a més, utilitza com a arma política contra el sobiranisme.