Tonyina amb pany i forrellat

Els comerços no aconsegueixen frenar l'increment de robatoris malgrat que cada vegada estan més proveïts per intentar evitar-los. Els supermercats, grans superfícies i el petit comerç recorren cada vegada més a tota mena d'artilugis i sofisticada tecnologia per dissuadir els pispes, que l'any passat a Espanya es van emportar mercaderia per valor de 1.675 milions d'euros. Això representa el 0,82% del total de les vendes, segons l'últim informe elaborat per Aecoc, associació que agrupa 26.000 empreses de gran consum, que es presenta avui a Madrid, juntament amb un altre sobre els sistemes de seguretat i dispositius antirobatori.

L'estudi revela que els robatoris s'incrementen per diversos factors: si l'article és una novetat; si té un preu elevat i el consumidor no està disposat a pagar-lo, i també «per la facilitat per vendre'l en mercats paral·lels». Les sostraccions més habituals són de begudes alcohòliques (79%), carns i ibèrics (71%), tèxtil (70%), maquinetes d'afaitar (68%) i conserves (58%). Per sectors, els establiments més castigats són de tèxtil i productes de ferreteria (1,22% del valor de totes les vendes), basars (1,10%) i grans magatzems (0,76%), entre d'altres.

ESTOTJOS I VITRINES

«Els furts són un problema molt seriós i tenen un gran impacte econòmic en empreses, treballadors i consumidors», recorda Ignacio García Magarzo, president de l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats. «Els controls cada vegada són més importants», insisteix Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya. Els sistemes per impedir els furts són d'allò més variat. Caixes de plàstic per tancar-hi amb clau estotjos d'ibèrics, formatges i llaunes de tonyina o anxoves; colls metàl·lics a les ampolles d'alcohol, o últimament en el caríssim oli d'oliva verge. També etiquetes magnètiques dures i toves i de diferents mides segons el producte. Amb elles es blinden packs de tonyina, pastilles de brou, les maquinetes d'afaitar o fins i tot estotjos de tabasco de dos euros, que porten una etiqueta dins de l'estoig de cartró.

A tots aquests dispositius s'hi ha d'afegir les vitrines, els arcs magnètics -algunes grans superfícies en poden tenir fins a tres abans d'arribar a la sortida--, les càmeres de vigilància i els guàrdies de seguretat. I una de les últimes novetats: una anella a les llets infantils.

Malgrat tots aquests controls, l'estudi La pèrdua en la gran distribució comercial que es presenta avui revela que el percentatge de robatoris experimenta un lleuger augment respecte del 2013 (quan va ser del 0,80%), però la quantia puja «perquè creix el consum». El 2011, en plena crisi, el percentatge era de l'1% sobre el total de vendes. «Vam reduir la seguretat i van augmentar els furts», es lamenta el sector. Respecte als productes frescos, la pèrdua va superar el 2014 el 2%.

Les pèrdues, per descomptat, varien segons les dimensions del negoci. En un supermercat gran, els robatoris poden oscil·lar entre els 6.000 i 10.000 euros cada tres mesos (alguns inventaris són trimestrals) i en altres de més petits la xifra supera els 1.000 euros.

ADHESIUS D'UN SOL ÚS

 Les empreses són cautes a l'hora de parlar dels costos que suposen les mesures de seguretat i la majoria no vol opinar. Però una dada il·lustrativa són les etiquetes magnètiques d'un sol ús que es desactiven quan el producte passa per caixa perquè no es dispari l'alarma de l'arc de seguretat. Els rotllos amb mil adhesius costen 70 euros. Però les mesures de seguretat no són la solució definitiva. «Els pispes sempre van un pas endavant», diu Dolors Marín, encarregada d'una botiga Bon Àrea davant l'estació del Nord.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

"Hi ha resignació, com si fos part de la feina aguantar-ho"

A més, els controls tenen un efecte col·lateral indesitjat: a vegades impedeixen les vendes. «Passa en articles com el pernil, que es compra per impuls. Si està tancat en una caixa o una vitrina no et molestes a buscar un dependent perquè te l'obri», apunta García Magarzo.

Aquesta dada també s'analitza en l'estudi d'Aecoc sobre sistemes de seguretat, que revela que el 40,1% dels consultats deixen de comprar quan el producte està tancat en una vitrina i opta per «anar a comprar-lo a un altre lloc, deixar-lo per un altre dia o adquirir un altre que no estigui tancat». L'informe constata també que alguns clients opinen que «és més car el sistema de protecció que el propi producte».