L'escola torna a casa

Tres-cents passos, passets de nen de 3 anys, són els que el petit Jam Gonzalvo -a la foto, amb els seus pares- ha de caminar des de casa seva per arribar a l'escola, una caseta de pedra al mig del camp. A dins, una dotzena de cadires de diferents altures i mides, amb les seves taules, també dispars, recorden el conte de Rínxols d'Or i els tres óssos. Cadires i taules són les originals de l'escola de Rubió (Anoia), que va estar oberta fins al 1973. «Tenen 80 anys», concreta l'alcalde del poble, Miquel Archela, que aquests dies, juntament amb els altres 200 veïns, celebra la reobertura de l'antiga escola de Rubió, on ell va estudiar dels 5 als 14 anys, amb 22 alumnes i una singular professora: la seva mare, Maria de la Balma.

Per ella es va traslladar tota la família des de Castelló. «Érem tres germans i la meva mare tenia les oposicions de llavors i va estar de mestra en aquesta escola durant 15 anys. I hi vivíem, també», explica Archela, il·lusionat per l'energia que aporta a l'escola la tan anhelada natalitat en tants altres pobles.

L'Escola del Bosc

Però l'escola de Rubió no es reobre de la mà d'Ensenyament. «És un projecte pedagògic per a nens de 2 a 6 anys, amb horari de vuit del matí a cinc de la tarda, però amb entrades i sortides flexibles», introdueix una de les dues professores, Brigitte Escolar. L'aula principal és el bosc. «L'edifici de l'escola és el lloc de recepció, menjador i refugi, però aquest innovador projecte està basat en l'aprenentatge a la naturalesa, perquè fomenta la concentració, l'atenció, la independència, la precisió, la motricitat i moltes altres coses», explica la mestra, educadora infantil. Per a l'anomenat projecte Escola del Bosc, ja hi ha 11 nens matriculats i, curiosament, cinc d'ells són fills de professors. «En el nostre projecte no hi ha currículum que pressioni. El guió parteix de la curiositat i les capacitats de cada alumne. Si vol llegir abans del que és habitual, ¡endavant!», detalla Brigitte Escolar. «Això és un luxe, des del nostre punt de vista», diu Carlota Salut. «I un gran regal per a la nostra filla Martina», afegeix.

Martina Albareda Salut té 5 anys i moltes ganes de sortir al bosc a escoltar històries de les seves mestres. «A l'escola anterior, quan m'ho passava millor era quan ens deixaven temps de joc lliure, però no tant com aquí. Això m'agrada més», diu la nena. «Per a nosaltres, no és només una qüestió de proximitat. Consideràvem que era una llàstima que vivint en l'entorn natural on som no s'aprofitessin d'això els nostres fills. I, en aquest sentit, aquest projecte és ideal», declara la mare d'en Jam, Ares Espinós.

L'Escola del Bosc s'inspira en la que  Rosa Sensat va crear a la muntanya de Montjuïc i que encara es coneix amb aquest nom. Les mestres de Rubió, Brigitte Escolar i Alba Colell, són les impulsores del projecte i cofundadores de l'entitat sense ànim de lucre  que li fa de paraigua legal. Compten en la seva junta amb l'assessorament d'especialistes com guardes forestals, veterinaris, naturalistes i biòlegs, entre altres.

Però, ¿I després dels 6 anys, aquests nens podran adaptar-se a les aules convencionals? «A l'escola de Copons [a 8 quilòmetres, i on estudia el germà gran d'en Jam, en Pau, de 7 anys] també es creu en una escola de la col·laboració, no de la competitivitat, i tenen en compte les diferències de cada nen, no com a obstacle, sinó com a valor. Sembla que podrem establir aliances», apunta Ares Espinós. Per a aquesta jove barcelonina establerta a Rubió amb la seva parella des de fa 10 anys, «que els nens prenguin contacte amb la naturalesa fomenta que la respectin des de petits», comenta.

La unitària de Salàs

L'escola de Salàs de Pallars, que també reobre -en aquest cas, després de 16 anys sense nens i quòrum suficient per tenir un col·legi al poble- forma part d'una Zona Escolar Rural (ZER) que també comprèn els nuclis d'Isona i Conca Dellà i de la Plana de Mont-ros. En una ZER, diverses escoles petites i unitàries (diferents edats comparteixen aula) tenen els mateixos professors especialitzats, que són itinerants: d'educació física, música, anglès, plàstica i educació especial. Van d'un centre a l'altre.

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Però Jana Verdeny, veïna de la capital del Pallars Jussà, Tremp, de 28 anys, estarà cada dia a l'aula de l'escola de Salàs de Pallars. Allà, 12 nens i nenes han fet possible reobrir l'escola que va tancar les portes com a centre d'ensenyament el 1973. «Em va semblar  una bona notícia per al poble i, com que tinc les oposicions, estic al costat, ja he treballat en una escola unitària, la d'Isona, a la mateixa ZER, i m'atrau aquest tipus d'ensenyament, vaig sol·licitar la plaça i me la van donar», explica Verdeny. «Considero positiu que els alumnes -els seus seran vuit d'infantil i tres de primària- convisquin amb companys de diferents edats. També entenc que hi hagi pares que puguin dubtar d'aquest tipus d'ensenyament i estic molt il·lusionada amb aquesta feina», manifesta Verdeny, que treballarà a l'escola de Salàs a temps complet, amb una altra professora a horari parcial. «D'una banda, fa una mica de vertigen, et tires a una piscina on no saps si hi ha aigua», expressa Maria Aleu, mare de la Lola, matriculada a Salàs. «Però la idea de treballar per competències, que és el que ens agrada a nosaltres, sembla que ha de ser més fàcil amb pocs nens», pensa Aleu. «I el tema era recuperar l'escola, amb ella un poble està viu», diu. «Un poble amb escola conserva més la seva personalitat i d'aquesta es deriven serveis i infraestructures, s'és més poble amb escola. Però amb una ràtio de nens tan baixa, la gestió escolar ha de ser diferent, i hi ha pares que no opten per aquesta via. És una opció de vida i, en això, sempre és millor tenir l'opció de poder escollir a no tenir-la», diu Sisco Borrell, alcalde de Salàs, municipi de 400 veïns.

El reclam de famílies amb nens per repoblar pobles i reobrir l'escola no és sempre garantia de la seva continuïtat. «S'ha de passar un hivern al poble i arrelar-s'hi de veritat. D'altra banda, si es perd l'escola, es mata una mica el futur», planteja l'alcaldessa de Vallfogona de Ripollès i presidenta de l'associació Micropobles de Catalunya, Carme Freixa. A Vallfogona, 13 alumnes insuflen aire a la seva escola unitària.