Malviure amb ajuda i sense

María Paz Delgado, veïna de l'Hos­pitalet, va complir 39 anys divendres passat. Té tres fills de 14, 13 i 5 anys, un nen i dues nenes, amb qui viu de forma més que ajustada. Ella els manté tota sola, una altra família monoparental. Titular de la renda mínima d'inserció (RMI), treballava en feines de neteja fins que el 2009 va tenir la seva última filla i no va poder seguir. Cobra la RMI des del 2010. Per aquest concepte ingressa 645 euros, el màxim (abans cobrava menys). La quantitat, que ja no donaria per a gaire, s'encongeix  cada principi de mes, ja que la dona paga 430 euros de lloguer pel pis on conviu amb els seus fills a l'Hospitalet. Té alguna altra ajuda, com la que li dóna la parròquia del barri, però el mes s'allarga molt: «La petita és l'única que encara té beca de menjador. De tot no podem menjar. I això que sóc diabètica».

 

Dificultat extrema

De la RMI, Delgado no només obté la seva supervivència econòmica. Ha rebut formació i ha fet pràctiques com a monitora de menjador de col·legi i en un esplai, a la cuina. «M'ha agradat molt i a més a més per horari és compatible amb els fills». Per

a aquesta mare, que té una minusvalidesa d'un 36% per problemes d'oïda, gairebé tot és difícil: «De vacances en faig quan van al col·legi. A la platja sí que hi podem anar, però som quatre, un viatge en metro se'ns menja la targeta». Al setembre es traurà un títol de català per poder treballar.

Diego Campo,també de l'Hos-pitalet, té 52 anys. Solter, vivia amb la seva mare, que va morir al febrer. Vivien de la pensió de la dona. Campoy fa temps que no treballa.

És un més dels milers i milers de treballadors de la construcció en atur. En el seu cas, un infart ja va torçar el camí el 2007. De la seva etapa de marbrista li queden les ganes de tornar-hi. «Tinc l'esperança, però es veu molt negre. Em queden 15 anys per a la jubilació». Ha fet cursos de jardineria, amb pràctiques, i es va presentar a ofertes per a peó d'obra, però només agafen menors de 30 anys.

Campoy no és titular de la renda mínima d'inserció. L'hi van denegar perquè incompleix un requisit: haver superat en els últims 12 mesos una determinada quantitat d'ingressos. Com que vivia amb la seva mare, el supòsit és d'una casa amb dues persones: no podien superar els 450 euros d'ingressos mensuals i la pensió de la mare els excedia. Per això ara ha d'esperar uns mesos abans de demanar la RMI. L'homeespera aconseguir a l'agost la renda activa d'inserció (426 euros). Ara, la seva germana l'ajuda a anar tirant.

Notícies relacionades

La reforma va ser una retallada

La proximitat electoral dispara l'oferta social dels partits

Sandra Caminal, treballadora social a la zona de Bellvitge-Gornal, és la referent de Campoy i com tants dels seus col·legues viu a un centímetre de la dificultat, la frenqüenta cada dia. «Nosaltres som els intermediaris. Som la cara de la prestació, però no tenim plena informació. Necessitem una ajuda que doni solucions. Una família no pot estar quatre o cinc mesos sense ingressos», proclama.

Caminal diu que passen de quatre a sis mesos des que s'envia un cas a la comissió que valora les rendes mínimes fins que aquesta es posiciona. «I si s'aprova, passen dos mesos més abans de cobrar». La treballadora social reclama agilitat i més recursos d'inserció laboral perquè la gent pugui sortir de la prestació: «No només treballem els temes econòmics. L'objectiu és l'autonomia de la família. Però si les necessitats bàsiques no estan cobertes, és molt difícil».