La reforma va ser una retallada

Quan, el 3 d'agost, el president de la Generalitat, Artur Mas, firmi la convocatòria de les eleccions autonòmiques i marqui així el final de la legislatura, es compliran, dia amunt, dia avall, quatre anys des que el seu Govern va retallar abruptament la renda mínima d'inserció (RMI). Quatre anys després dels quals l'Executiu de Mas no ha reformat la prestació, contra el que es va comprometre a fer llavors. El Govern va negar aquell agost del 2011 i ha seguit negant que el que va fer amb la RMI fos una retallada. Primer va dir que s'havia d'actuar contra el frau. Setmanes després, la raó era una altra: s'havia de posar ordre en la prestació. El Govern va anunciar una reforma, però va practicar un bloqueig: va endurir els requisits d'accés per frenar la inversió.

Sobretot, es va eliminar el dret subjectiu i es va tancar la partida oberta que permetia que qui acredités el dret a cobrar la RMI hi fos inclòs. Ara, quan el pressupost s'esgota no entra cap més titular. L'operació la va dirigir el llavors conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, provinent de les escoles de negocis. El desembre del 2010 hi havia 30.284 titulars de la renda mínima (són els que la cobren; els seus familiars en són beneficiaris: 2,5 per cada titular). El desembre del 2011, després de la retallada, n'hi havia 24.765. Estalvi pressupostari: 27 milions d'euros.

S'entén que la falta de recursos econòmics hi va pesar molt. La destrucció de l'ocupació era incessant i els desocupats que esgotaven la prestació i el subsidi recorrien a la RMI. Però el Govern no va esgrimir aquesta raó i es va reafirmar que emprendria una reforma, mitjançant una llei mai elaborada. El cas apunta a un desenllaç paradoxal: el Govern català aposta novament per una renda mínima de caràcter universal, encara que amb un altre nom.

L'estratègia

Ho fa com una forma de rebutjar la renda garantida de ciutadania, que tot i constituir l'article 23.4 de l'Estatut té tots els números per morir abans de néixer. La ILP de la renda garantida proposa complementar els ingressos de la ciutadania fins a assegurar que disposa de 664 euros (no pagar 664 euros a tots els ciutadans sinó garantir que disposen d'aquesta quantitat, complementant ingressos inferiors). Els seus promotors volien tirar endavant la ILP sense modificacions. Però el Govern vol fer-la servir com a base per a un sistema com el que va ser la renda mínima: una ajuda vinculada amb la formació que suposi un dret subjectiu, el que la RMI va perdre el 2011.

Entre les entitats socials, la gestió de la renda mínima ha generat queixes, i la falta de reforma, indignació. La presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, també presidenta del comitè que assessora Mas en política social, afirma que és cert que el 2011 la RMI havia perdut la seva essència: «Havia sigut un programa, un procés perquè la persona es tornés a inserir socialment. Des del 2008 només va ser una prestació. Com que no n'hi havia cap altra, tots van anar a la RMI. La voluntat dels canvis del Govern era evitar que es disparés el pressupost. Va eliminar drets i va retallar la renda mínima. És cert que la RMI s'estava utilitzant malament, però el que es va fer llavors és vergonyós».

Crespo es refereix a les formes. Per exemple, es va insinuar que el frau imperava entre els titulars de l'ajuda, amb l'accent posat de forma especial en els estrangers. La caricaturització va durar el que va durar Mena al Govern. Quan Felip Puig el va succeir, tot es va calmar. Més bregat, el veterà convergent va adormir la disputa. Després de la retallada i durant un parell d'anys, el ritme d'accés a la RMI va ser nul o molt baix.

En l'era de Puig, el Govern va elevar el pressupost, encara que això no va incrementar la nòmina de titulars en la mateixa proporció en què creixien els diners, perquè una part va servir per lubricar les canonades del sistema, pagar deutes endarrerits. La gent va començar a cobrar abans, els endarreriments es van reduir i ara, diu Joan Aregio, secretari d'Ocupació de la Generalitat, «no hi ha llista d'espera». La màxima prevista, de quatre mesos, es compleix, assegura. Aregio admet que no s'ha fet la reforma, però afirma que l'Executiu català sí que s'ha ocupat de la RMI: «El Govern fa un esforç enorme». Aregio, que considera inviable la renda garantida, veu en la ILP una oportunitat de vincular-la amb la reforma de la RMI. I subratlla que a més a més de donar la prestació, l'Executiu de Mas s'ha proposat trobar feina per als titulars. Això explica els plans d'ocupació. Sí, admet que no han tingut un gran èxit, però adverteix: «Com a mínim, que les persones que participin en els plans d'ocupació recuperin l'hàbit de la feina. Això és important». «Seria injust dir que estem com estàvem el 2011». I afegeix: «Sempre hi haurà persones de les quals s'haurà d'ocupar la societat, però s'ha de crear un sistema en què surti més a compte treballar que cobrar un subsidi».

 

Treballadors socials

Notícies relacionades

La proximitat electoral dispara l'oferta social dels partits

Malviure amb ajuda i sense

Treballadors socials 

Entre les institucions i els afectats hi ha els treballadors socials. «El cop que es va donar el 2011 a la RMI va ser brutal. Va ser un error compartit per molta gent. Després, algunes coses han millorat però en absolut estem al punt on hauríem d'estar», lamenta Pilar Massana, portaveu del Col·legi de Treballadors Socials. «Les exigències són molt estrictes, el procés de gestió, lent, i la demanda, creixent. Amb aquests elements, la situació es fa angoixant per a les famílies i per als serveis socials». «La idea és que la gent estigui el mínim temps a la RMI. Però si no podem garantir la feina, hem de garantir un mínim de subsistència», constata Massana.