LES PROPOSTES PREELECTORALS

La proximitat electoral dispara l'oferta social dels partits

El PSOE proposa un ingrés mínim i Rajoy replica que només el PP vetlla per la gent

La coalició independentista de Mas postula mesures que el seu propi Govern va defugir

Protesta davant el Parlament contra la retallada de la RMI, l’agost del 2011.

Protesta davant el Parlament contra la retallada de la RMI, l’agost del 2011. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
TONI SUST / BARCELONA

La precampanya és gairebé un estat perpetu en la política catalana i espanyola, però ara és real: som a mesos de dues eleccions significatives i proliferen les propostes electorals trencadores. El 27 de setembre hi haurà comicis a Catalunya i tot apunta  que se celebraran legislatives a Espanya abans de final d'any. Després dels últims anys, marcats per la pobresa creixent i la destrucció d'ocupació, prima l'oferta social. Sovint, aquesta oferta no es correspon amb la gestió pretèrita o present de qui la fa. Però per a això es va inventar la precampanya. Per fer propostes brillants i carregar-se les del rival.

Destaca en aquest camp la proposta del candidat del PSOE a la presidència del Govern, Pedro Sánchez, de crear un ingrés mínim vital amb què combatre la pobresa infantil. El pla suposaria invertir 6.500 milions d'euros a l'any per donar una ajuda de 426 euros (equivalent a la renda activa d'inserció que reben els aturats que han esgotat la prestació i el subsidi) a les famílies sense ingressos (730.000 famílies; 1,8 milions de persones), així com una prestació per fill amb tres quanties en funció de la renda: 600 euros per menor i any per a famílies amb ingressos inferiors a 17.000 euros; 1.200 euros anuals per a les que ingressen menys d'11.500 euros, i 1.800 euros per a les de menys de 7.100 euros, que pateixen pobresa severa. Més que a la renda universal que va proposar Podem, l'oferta de Sánchez recorda les rendes mínimes d'inserció de les comunitats autònomes: un ingrés acompanyat d'un itinerari de formació ocupacional, que creix en funció del nombre de fills.

El president del Govern, Mariano Rajoy, va desacreditar ahir la proposta i va afirmar que no té intenció d'entrar en una «subhasta» electoral: «Dir que jo en donaré 6.000, 8.000, 10.000 o 12.000; no podem entrar en aquesta dinàmica». El problema és que 24 hores abans, el PP va oferir 2.000 milions. Ho va fer el vicesecretari sectorial del PP, Javier Maroto, que no va precisar en què s'invertiran; va dir que aniran a una agenda social ara com ara oculta.

La setmana que ve podrien arribar els detalls, en forma de perles, del projecte de pressupostos per al 2016. Els 2.000 milions surten del que el Govern ha deixat de pagar en prestacions de desocupació. Qualificar-ho d'estalvi, com va fer Maroto, podria resultar una mica feridor si es té en compte que aquests diners no s'han deixat de pagar perquè els aturats hagin trobat feina, sinó perquè, la seva immensa majoria, han esgotat la prestació.

LA NOVA CATALUNYA / Encara que només és encara un esbós, una enumeració de «prioritats socials», l'oferta de la coalició independentista amb què CiU i ERC, entre altres, es presenten a les eleccions del 27-S amb l'objectiu d'aconseguir un suport majoritari a la independència és espectacular. Només que inclou diverses propostes que el mateix Govern d'Artur Mas ha defugit o fins i tot combatut.

Notícies relacionades

El document de la candidatura inclou diverses prioritats, entre les quals hi ha la reforma de la renda mínima cap a un model de renda garantida de ciutadania. Un repte que l'Executiu català s'ha tret de la màniga a última hora, després d'aparcar la reforma de la RMI (vegeu-ne informació complementària). Un altre punt insta a atendre les necessitats de protecció infantil, especialment l'alimentació. Al seu dia, no tan llunyà, el Govern va negar que hi hagués cap problema de malnutrició infantil a Catalunya. Un altre punt parla d'atendre les necessitats en vivenda i pobresa energètica. ¿Què va fer el Govern de Mas en aquest sentit?  Va aprovar un decret sobre pobresa energètica que només cobria el 0,5% dels necessitats. No servia per a res, però quan el Govern central el va portar al Constitucional, el va fer bo. Des d'aleshores són milers els que van dient que l'Estat no permet a Catalunya lluitar contra la pobresa energètica. Després, l'Executiu català va prometre un fons de 10 milions d'euros per combatre la pobresa energètica, però no el va incloure en el seu pla contra la pobresa.

EL QUE DIUEN LES ENTITATS / Les entitats socials fa temps que demanen al Govern català més inversió en política social. Unicef i Save the Children, per la seva part, han agraït al PSOE i al PP les seves propostes socials de les últimes hores. Però van recalcar que són totalment insuficients.