Les xorrades de Vox

Va, va dir el professor al despatx, el cap a l’oficina, el botiguer al magatzem, et faré disfrutar com mai. No deus voler que ens entenguem malament, ¿oi?... Ella també podria explicar la seva sensació de buit o de desdoblament o potser, simplement, de desconcert. Aquella contraposició entre el que volia i el que acceptava. Aquella incapacitat per imposar-se, aquella paràlisi que li empresonava el cos.

Va, va dir el marit, deixa’t de mals de cap i bestieses, que un home té les seves necessitats, ja saps... Ella també podria confessar com va arribar al matrimoni amb la voluntat mutilada, amb la lliçó de la submissió apresa. Dècades de cedir, de creure que aquesta relació era normal, el que tocava. Inventar estratagemes per eludir les seves obligacions de bona dona. Mai l’exposició sincera, menys encara l’exigència dels seus desitjos.

"Xorrades", va respondre Ignacio Garriga, el candidat de Vox a Catalunya, a les preguntes de Carlota Camps en aquest diari. Xorrades els cursets de feminisme, xorrades els punts violetes. Aquells que, com en el cas Alves, van activar el protocol que va derivar en la condemna al jugador. "Una xorrada dels progres i del separatisme", va redundar. Per xorrada, també la conselleria de feminisme que vol abolir. Així, "les dones estaran més segures", es va atrevir a afirmar.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

N’hi hauria prou de voler escoltar tantes veus que li parlarien d’un passat que encara es trena amb el present. El testimoni d’una infinitat de dones que van callar perquè creien que això és el que tocava, per vergonya, per por, per un erroni sentit de lleialtat o, fins i tot, perquè ni tan sols sabien identificar el que era una agressió. En el col·loqui del nou programa Nervi de TV3, la fotògrafa Rita Puig-Serra explicava com el #MeToo la va impulsar a abordar artísticament el seu passat. "Hi ha molta gent que ho ha viscut, que estan parlant, potser estaria bé que tu parlessis", es va dir. I va parlar, més aviat va retratar de manera metafòrica els abusos que va patir en la seva família quan era nena.

Garriga, en nom de Vox i d’aquesta extrema dreta que s’estén per Europa, proposa protegir les dones "potenciant el valor de la família, el valor dels vincles forts". Aquells vincles que, tradicionalment, ens van voler submises i sense veu. Aquells que perpetuaven una herència de debilitat. L’augment de les denúncies per violació és un signe que el silenci ja no val, que s’ha acabat la impunitat. Xorrades, va repetir Garriga. S’ha acabat, respon el clamor feminista.