Manel Muñiz: «Tinc fotos amb Serrat, El Cigala, Manu Chao...»

-Doncs fa… Fa 11 festivals.

-¿I com va anar?

-Va ser un amic, que em va dir que s'hi havia presentat voluntari. I jo de seguida vaig dir: «¿Què s'ha de fer? ¿On s'ha d'anar?».

-¿Així, com un reflex? ¿Per què?

-Bé, per començar perquè m'agrada tot el que és cultural, i perquè crec que el festival és molt important per a la ciutat, li dóna projecció internacional. I perquè jo em presento voluntari al que calgui.

-¿Com va començar? ¿Què li va tocar fer?

-Del primer que vaig fer va ser de cambrer. Estava darrere de l'escenari i es veia molt poca cosa, per això ningú volia ser-hi.

-Tinc entès que el voluntariat per a aquest festival és primordial.

-Sí, perquè és un festival que no té el pressupost d'altres, ni grans entitats financeres al darrere, llavors han de cuidar molt i molt bé cada euro.

-També tinc entès que és el voluntari més veterà.

-Bé, n'hi ha algun que em guanya. L'Ignasi i la Montse, els altres dos coordinadors, hi són des de fa una mica més de temps.

-¿Què reben a canvi, els voluntaris?

-Dues samarretes, el sopar i potser una invitació per a la família, tot i que això no sempre és possible. Però sobretot, la satisfacció de col·laborar, de treballar per la nostra ciutat.

-També poden veure els concerts...

-És clar, això no està gens malament. Una vegada comença l'espectacle ens posem als laterals i des d'allà veiem el xou.

-Parli'm de vetllades memorables.

-Doncs a mi em va encantar veure Rubén Blades. Ens havien dit que estava malament de salut, i tot i així... ¡va estar dues hores a l'escenari! I Roger Hodgson, el cantant de Supertramp. I Chick Corea. I Ana Belén, també.

-Els voluntaris tenen algun privilegi per accedir als artistes, ¿o no?

-Els voluntaris, per costum, solem demanar al regidor de l'espectacle una foto en grup amb l'artista. A vegades es pot i a vegades no, depèn de la voluntat de l'artista. Amb Blades em va passar una cosa genial.

-Expliqui'm.

-Resulta que en l'última cançó va deixar els músics tocant i va marxar. Aquell dia m'havia tocat backstage i en un moment donat vaig dir al cap de premsa: «A veure si aconsegueixes que em firmi això», l'acreditació. I ell em diu: «Vine ara que se'n va».

-¿I?

-Un company i jo el vam trobar que ja estava pujant al cotxe. ¿Sap què el va parar? Que el meu company volia que li firmés un barret panamà que havia portat per a l'ocasió. El va veure i es va parar. «¿I tu d'on has tret això?», va fer. En general, tots són molt amables. Tinc fotos amb El Cigala, amb Ana Belén, amb Serrat, amb Estrella Morente, amb Manu Chao…

-La ciutat es bolca amb el festival, suposo.

-Miri, aquest és un festival de la ciutat, però també per a la ciutat. L'hi explicaré amb una anècdota que precisament va passar amb Manu Chao. Resulta que el dia del concert tenia problemes en una cama i necessitava un massatge. Jo de seguida vaig trucar a una amiga fisioterapeuta, que estava encantada de fer-ho, ¡i a més va cobrar! No és una ciutat petitona, però molts ens coneixem i tenim sortides per aquí i per allà per buscar solucions. «Escolta, que del festival necessiten no sé què, com ho veus».

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

-¿Quants voluntaris hi ha?

-Aquest any som entre 50 i 60. La majoria són persones que any rere any repeteixen, ningú no se'n va, al contrari, hi ha molta gent que hi vol entrar. S'ha creat un bon clima, ha corregut la veu i molta gent s'hi vol unir.