Portes de lavabo digitals

Les xarxes socials són ara les noves portes dels lavabos on quedaven reflectits missatges anònims de tota índole. En elles, les burles, la difamació, els insults, les humiliacions i les amenaces són diàries. Com als lavabos, els gamberros aconsegueixen el seu objectiu sense revelar la seva identitat. Assetjar a l'ombra es converteix en la principal diversió, sense saber que el mal causat deixarà marques per sempre en la personalitat de la víctima.

El patró s'acostuma a repetir: un grupet uneix la màxima crueltat per amargar-li la vida a la víctima, gairebé mai elegida a l'atzar. Diversos assetgen, però encara són molts més els que veuen i callen. El linxament a través de les xarxes socials arriba a moltes més persones i el mal és a vegades irreparable.

Els casos més greus es detecten en el primer cicle de l'ESO. Un dels que més es repeteixen és la divulgació de fotos íntimes. Acostumen a ser noies que, confiades, envien imatges compromeses a les seves parelles. «Creuen que la relació durarà tota la vida i quan aquesta s'acaba el noi les passa als seus amics, de manera que arriben amb gran rapidesa als mòbils de la resta d'alumnes», expliquen els responsables dels centres consultats.

Delicte tipificat

A Espanya, aquesta pràctica està tipificada com a delicte al Codi Penal. Arran del cas de la difusió d'un vídeo eròtic de l'exregidora de Los Yébenes (Toledo) Olvido Hormigos, la llei castiga la «divulgació no autoritzada d'imatges o gravacions íntimes, fins i tot si s'han obtingut amb consentiment de la víctima». En un institut de Lleida, una adolescent de 14 anys va penjar a les xarxes socials una imatge en què posava en top less. La direcció va posar els fets en coneixement de les instàncies judicials, que van acabar retirant la tutela de la menor a la família que la tenia al seu càrrec. El missatge de policia i professors és clar: quan puges a la xarxa o envies dades o fotos sobre la teva vida privada en perds el control per sempre.

Un altre exemple és la creació de grups de WhatsApp per humiliar una persona. En un institut expliquen que es va crear el grup 10 maneres de pegar a Alberto. També són freqüents a la xarxa les enquestes en què es pregunta qui és el més imbècil de l'institut o qui la noia més promíscua. La psicòloga de l'institut Torre Vicens de Lleida, Pilar Atienza, afirma que és crucial parar com més aviat millor la canilla digital. «Els deixem molt clar que el que volem no és que siguin amics. Els demanem que convisquin. Tots tenen dret a venir tranquils a l'institut».Amb les noves tecnologies, el ciberassetjament ja no es limita a insults en l'horari escolar, sinó que es prolonga tot el dia. La víctima no pot fugir ni defensar-se. L'adolescent perseguit viu turmentat mentre l'assetjador se sent impune rere l'anonimat que li dóna la pantalla.

Notícies relacionades

Els Mossos formen 700 alumnes per frenar el ciberassetjament a l'aula

Un terratrèmol de magnitud 3,5 davant la costa es fa sentir a l'Empordà

Els malnoms despectius, les burles i l'assetjament a internet porten la víctima a viure un verdader suplici. La majoria dels alumnes que pateixen persecució no comparteixen la seva situació amb un adult i els seus estudis i les relacions familiars i amb els amics es veuen seriosament afectats. La pèrdua d'autoconfiança i d'autoestima pot tenir greus conseqüències per al seu desenvolupament com a persona.

Els adolescents solen portar motxilles plenes de tecnologia però buides d'experiència. De moment, els Mossos ja han format 700 alumnes i molts d'ells han canviat la seva forma d'actuar a internet, assenyalen els tutors. «Si cada un dels nois aplica el que ha après en el seu entorn més immediat, aquest programa ja haurà sigut tot un èxit», afirma Atienza.