Els Mossos formen 700 alumnes per frenar el ciberassetjament a l'aula

La majoria dels alumnes de primer d'ESO tenen un perfil en alguna xarxa social malgrat que aquestes prohibeixen la inscripció de menors de 14 anys. A Espanya, dos de cada tres menors d'entre 10 i 16 anys tenen un mòbil propi del qual no se separen i viuen pendents de les seves pantalles.

Els riscos d'internet són molts i l'assetjament escolar es veu ara amplificat per les xarxes de la tecnologia. La manera de relacionar-se dels adolescents ha canviat completament en els últims anys i les vexacions d'uns estudiants a altres proliferen en xarxes socials com Facebook i els grups de WhatsApp, el canal que compta amb més usuaris d'aquesta franja d'edat. Per aquest motiu, els Mossos d'Esquadra han format aquest curs 708 alumnes de tercer i quart d'ESO de 58 instituts de secundària de Catalunya. Els agents els consciencien sobre els problemes que pot generar internet i les xarxes socials i els ajuden a fer-ne un ús correcte.

El primer pas consisteix a escollir el grup de mediadors de l'institut. Ho fan els professors i no escullen, com de costum, els que treuen més bones notes, sinó els líders, els referents, els que solen exercir una influència sobre el grup tant als passadissos com al pati. El perfil és molt important: no han de ser vistos com els xivatos de la classe, sinó que la seva opinió ha de ser escoltada. Una vegada escollits aquests alumnes, els Mossos els formaran en la resolució de conflictes. Després seran els mateixos adolescents els que transmetran als seus companys d'institut el missatge de la policia. Així, aquests joves formadors es convertiran en referents i assessors per a tots els alumnes del centre.

Entre iguals

«Ells són els primers que tenen notícia de qualsevol conflicte. Acostumen a ser malentesos que se solucionen parlant. Però s'han de tallar com més aviat millor perquè no es facin més grans», assegura Montse Vaquer, una de les agents que fa les xerrades als alumnes de Lleida. La seva companya, Alexandra Rivero, afegeix que «entre iguals» el missatge arriba de forma més «fluida i eficaç». De fet, pares i professors solen detectar l'assetjament quan la situació ja és límit.

A Lleida, uns 40 alumnes que estudien a l'IES Torre Vicens, Manuel de Montsuar i la Caparrella han rebut aquesta formació denominada Internet segura: de tu a tu. Els resultats de la iniciativa han sigut immediats. «Els incidents per conflictes relacionats amb les noves tecnologies han disminuït a la meitat al nostre centre», afirma la cap d'estudis de l'IES Manuel de Montsuar, Rosa Sol. «Nos-

altres hem vist com Ask (una xarxa social de preguntes i respostes anònimes usada per molts adolescents) gairebé ha desaparegut», assenyala la psicòloga del Torre Vicens, Pilar Atienza.

La formació per part dels Mossos, que també implica professors i pares, consisteix en quatre sessions pràctiques en què es tracten temes com les imatges a la web i la privacitat, el ciberassetjament i el grooming (adults que es fan passar per nens per aconseguir imatges o favors sexuals), el sexting (enviament, especialment a través del mòbil, d'imatges amb contingut sexual fetes pel protagonista d'aquestes) i l'ús de la càmera web. Es treballa sempre a partir de casos reals com el recent suïcidi d'una menor de 16 anys, víctima d'assetjament escolar, a Usera (Madrid). Després és el torn de la reflexió conjunta.

El cap de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Lleida, Xavier González, sosté que els nois no són conscients que incorren en delicte quan són testimonis d'un cas de ciberassetjament. «En la formació donem molta importància a la figura de l'espectador i en les xerrades els alumnes s'adonen que amb la seva actitud estan encoratjant el líder», assegura.

Notícies relacionades

Portes de lavabo digitals

Tancat l’expedient a l’educador que va parlar de la nena de la DGAIA

La Lidia, el Carles, la Marta, l'Adrià i l'Anna formen part de l'equip de mediadors de l'IES Torre Vicens de Lleida. Se senten privilegiats per la seva tasca encara que deixen clar que no es tracta d'investigar, sinó d'escoltar. «Si tenim notícia d'alguna cosa o veiem que algú no està bé, el primer que fem és parlar amb la víctima, preguntar-li com se sent», expliquen. Després comuniquen el problema a la psicòloga del centre i junts decideixen la millor manera de resoldre el conflicte. Normalment, parlant amb les parts implicades n'hi ha prou. En els casos més greus, els directors obren expedients disciplinaris, s'expulsa temporalment l'agressor o s'interposa una denúncia davant els Mossos.

Els coordinadors de mediació dels centres de secundària coincideixen que és positiu que els causants del conflicte demanin disculpes a través del mateix canal en què han fet l'ofensa.