Catalunya publica el primer mapa dels seus fons marins per protegir la biodiversitat costanera i millorar la planificació de recursos

El mapa dels hàbitats marins de Catalunya és el primer en el seu tipus i, segons expliquen els seus impulsors, cobreix prop de 190.000 hectàrees de plataforma costanera fins als 50 metres de profunditat. Gràcies a una combinació de tecnologia puntera, treball de camp i anàlisi científica, aquest instrument pioner ha aconseguit identificar fins a 26 tipus d’hàbitats marins a les costes catalanes entre els quals destaquen almenys quatre paisatges d’alt interès comunitari pel seu valor ecològic: els fons rocosos litorals, les coves submarines, els estuaris i les praderies de Posidonia oceanica, una espècie altament amenaçada que els especialistes defineixen com els especialistes defineixen com els «pulmons del Mediterrani» per la seva capacitat d’oxigenar les aigües i afavorir la vida.

Prades d’algues i fons fangosos

L'exhaustiu treball de camp realitzat en aquest projecte permet, per primera vegada, quantificar l’extensió i la localització daquestes espectaculars prades submarines. En aquests moments s’estima que al litoral català hi ha almenys 4.582 hectàrees cobertes per aquesta espècie tan emblemàtica que, en la majoria de casos, brolla en zones allunyades de la influència directa dels rius, com el Parc Natural del Cap de Creus i alguns punts del litoral de Tarragona. Per contra, els experts han observat que en àrees més influenciades per aportacions fluvials com les badies del delta de l’Ebre o els aiguamolls de l’Empordà, predominen altres espècies d’algues com la Cymdocea nodosa, que a diferència de les Posidònies tendeixen a créixer en fons més fangosos i, al costat d’altres espècies similars ocupen prop de 2.976 hectàrees.

El projecte inclou des de models tridimensionals d’alta resolució fins a informació recopilada per sonar, mostres de sediments de les diferents zones i filmacions submarines que permeten identificar els diferents hàbitats. Gràcies a això s’ha descobert, per exemple, que a la Costa Brava i el Maresme dominen les sorres i sorres fangoses mentre que en el tram entre Barcelona i el delta de l’Ebre són més comuns els fons fangosos. En total, s’estima que els ambients sedimentaris, entre els quals es troben diferents tipus de fangs, sorres i fons detrítics, ocupen el 93% de la superfície prospectada al litoral català. En gran part, per l’empremta de grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs.

Usos científics, educatius i de gestió

Notícies relacionades

Així desapareix un poble de Suïssa a l’esfondrar-se una glacera pel canvi climàtic

Cinc aliments que actuen com a insecticida natural per a les plantes

Segons ha defensat Paneque durant la presentació d’aquest projecte, el primer mapa dels fons marins de Catalunya es tracta d’una eina clau tant a nivell científic i ecològic i, sobretot, de cara a la gestió de les activitats humanes relacionades amb el litoral. En aquest sentit, Cristina Massot, secretària general del Departament d’Agricultura, ha remarcat que aquesta eina era «imprescindible» per garantir la viabilitat ecològica i econòmica de sectors com la pesca professional. «Els hàbitats marins sans són la base de la reproducció i el creixement de les nostres espècies pesqueres», ha remarcat Massot durant la presentació d’aquest projecte, que ha comptat amb una inversió total de 3,9 milions d’euros finançats en un 75% amb fons del Fons Europeu Marítim i de la Pesca.

Un altre dels punts forts d’aquest projecte, tal com han argumentat els seus impulsors, és la seva capacitat per millorar la conscienciació ciutadana sobre la importància de protegir aquest tipus d’ecosistemes tan propers i alhora tan oblidats. «Visualitzar la diversitat d’hàbitats sota la superfície del mar és fonamental per generar consciència en un moment d’emergència climàtica», ha destacat Paneque. Perquè, com han repetit avui les responsables del projecte, només es pot protegir allò que es coneix. I ara, per fi, Catalunya pot presumir que realment coneix el seu mar.