Catalunya aspira a duplicar en 10 anys la xifra d'estudiants de FP
Rigau arrenca el suport del 90% dels diputats del Parlament per a la seva primera llei educativa
La norma integra els cursos de joves i adults i preveu certificats per a les persones sense títol
Foto de família d’alguns dels ponents de la nova llei de la FP, ahir. /
La primera llei sobre la formació professional (FP) de Catalunya, pionera també a Espanya perquè integra en un mateix paquet tots els estudis professionals -des dels cicles que es realitzen després de l'ESO fins a la formació continuada i els cursos ocupacionals d'adults-, va obtenir ahir un inesperat consens al Parlament. La normativa, la primera amb rang de llei que impulsa Irene Rigau des que és titular d'Ensenyament, ordena la vasta oferta formativa de més de 400 oficis i crea una agència gestora, on estaran representades les administracions, la patronal i els sindicats majoritaris. La llei va prosperar amb el vot del 89% dels diputats, és a dir, amb el suport de totes les forces polítiques de la Cambra, excepte ICV-EUiA (que hi va votar en contra) i la CUP (que es va abstenir).
La nova normativa, que s'ha fixat un termini de tres anys per al seu desplegament, no intervé en els continguts dels cursos i les seves assignatures, però els reorganitza de tal manera que la previsió d'Ensenyament és que d'aquí una dècada el nombre d'estudiants de formació professional a Catalunya s'hagi duplicat, passant, segons càlculs de la conselleria, dels 236.000 alumnes actuals fins a aproximadament 477.000. Llavors, la xifra d'alumnes de la FP dual (a les empreses) s'haurà multiplicat per nou, estima la Generalitat.
Una altra de les novetats de la llei és que es reforcen els mecanismes d'avaluació i acreditació perquè els adults que fa anys que porten a terme una professió, però que no disposen d'un títol, puguin veure reconeguda la seva qualificació. Així, a partir d'ara, els que demostrin un mínim de capacitació o habilitat professional en un ofici podran optar a un certificat (encara que en algun cas, se'ls demanarà que completin les seves competències amb l'assistència de cursos teòrics).
MENYS OBRERS NO QUALIFICATS
Aquesta mesura pretén sobretot reduir l'alt nombre de treballadors no qualificats i ninis que hi ha a Catalunya, un dels retrets que més sovint se li fa al mercat laboral espanyol des d'organismes internacionals. També es creen sistemes per millorar l'orientació dels joves mentre estudien l'ESO i rebaixar, d'aquesta manera, les encara excessives taxes de fracàs escolar.
«Hi ha un capítol especial per a l'atenció a persones amb discapacitats intel·lectuals lleus i moderades», va afegir la diputada de CiU Ramona Barrufet, que ha sigut ponent de la llei. «I s'habiliten beques per a persones en atur», va dir Xavier Sabaté, portaveu del PSC en educació, que també va destacar que un dels compromisos de la nova llei és el desenvolupament «en un futur pròxim» d'una regulació sobre la figura dels aprenents, joves que estudien i treballen en una empresa amb la nova FP dual.
Notícies relacionades«És una normativa que, juntament amb la llei d'educació de Catalunya, la LEC, aspira a ser la palanca que farà possible que la formació sigui un verdader ascensor social, una llei clau per superar desigualtats i descobrir talents», va subratllar per la seva part la consellera Rigau, satisfeta per l'alt consens aconseguit per aquesta llei. «Estem en un moment de canvis en el mercat laboral i amb una població cada vegada més longeva i aquesta llei busca donar resposta a aquestes noves situacions, unificant l'oferta que fins ara depenia de les conselleries d'Ensenyament i d'Empresa i Ocupació», va indicar.
ELS CRÍTICS / L'única formació que hi va votar en contra, ICV-EUiA, va justificar la seva postura al·legant que, en la seva opinió, la llei s'ha quedat a mitges. «Ha sigut una oportunitat perduda per garantir la formació professional al llarg de la vida i per acabar amb la precarietat laboral», va assenyalar el diputat Joan Mena. També va criticar l'escassa representació que tenen els agents socials en la comissió rectora de l'agència pública que regularà la nova FP, un punt en què els ecosocialistes van coincidir amb CCOO i USTEC. El primer d'aquests sindicats va condemnar, a més a més, «la complexa arquitectura de govern» que s'ha creat per dirigir el sistema, «que no evitarà les duplicitats ni la falta de coordinació actuals».
