La UB inicia el seu pla de rescat de les humanitats al Poblenou

La Universitat de Barcelona va fer ahir un pas endavant en el seu pla per impulsar els estudis humanístics amb la inauguració del primer edifici del nou parc de les Humanitats i les Ciències Socials que impulsa al barri del Poblenou de Barcelona, en l'antic recinte fabril de Can Jaumandreu. Amb aquest complex, la UB vol revertir la decadència dels estudis i la investigació en humanitats i mostrar la seva cara més moderna: la de la innovació, la paraula més repetida durant l'acte d'inauguració d'ahir. La seu central del parc de les Humanitats estarà a partir del 2017, després d'un complex període d'obres, a Can Ricart, la fàbrica més antiga del barri, coneguda en la seva època com la Manchester catalana.

Segons va remarcar el rector de la UB, Dídac Ramírez, el parc científic, batejat com a projecte Minerva, també té com a objectiu la millora de les sortides laborals dels graduats d'aquests àmbits de coneixement i «fomentar la interconnexió entre el teixit empresarial i productiu i les ciències socials i les humanitats». En aquesta línia, va explicar que un dels projectes que ja funciona a Can Jaumandreu -espai rehabilitat a través de tallers ocupacionals de Barcelona Activa- és el centre de digitalització de la UB (CEDI), especialitzat en manuscrits i incunables. «Amb aquest servei, entre d'altres, esperem que aquestes inversions es vagin autofinançant», va apuntar el rector, que va assegurar que ja disposen dels primers 5 milions dels 15 que són necessaris per implantar el campus.

ESTUDIS MÉS PRÒXIMS / També en la línia d'acostar les humanitats a la ciutadania, a més de fer-les més atractives per als estudiants (sols el 6% dels universitaris catalans opten actualment per aquests estudis), el futur centre de Can Ricart oferirà un gran arxiu de caràcter històric, gràfic i audiovisual -que s'enriquirà amb les obres digitalitzades al CEDI-, a més de dos espais d'«innovació creativa» oberts a empreses que vulguin apostar.

Ramírez va apuntar que amb Can Jaumandreu i Can Ricart, la Universitat de Barcelona tancarà el triangle del coneixement iniciat amb l'IL-3. «L'emplaçament al 22@» permetrà també aprofitar la concentració existent en aquest espai en allò que es refereix a la producció i l'oferta cultural i a la competitivitat de la indústria que hi està instal·lada, i a més incidirà en la recerca i la transferència de coneixement i d'activitats científiques i tècniques», va prosseguir el rector, que també va assenyalar les bones relacions amb la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a només unes passos d'allà. «Hem vingut aquí a cooperar, no a competir», va dir el rector per acabar.

UN EDIFICI AMB HISTÒRIA / Can Ricart va ser durant molts anys el vaixell insígnia de la lluita veïnal del Poblenou per la conservació del patrimoni arquitectònic del seu ric passat industrial. La mobilització del barri va aconseguir aturar el 2002 l'enderrocament de la fàbrica, on es preveia construir-hi pisos, i el 2008 l'enorme recinte (30.000 metres), de propietat municipal en gran part, va ser declarat bé cultural d'interès nacional. El tripartit va apostar per l'espai per convertir-lo en la Casa de les Llengües, un projecte que va ser descartat amb l'entrada d'Artur Mas a la Generalitat.

Llavors va ser quan la Generalitat va retornar l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona, però en pitjors condicions d'aquelles en què el va trobar, ja que amb el tímid inici de les frustrades obres algunes parts havien quedat al descobert. Des d'aleshores, l'espai agonitzava amb la consegüent desesperació veïnal, fins que la seva cessió a la UB per part del municipi s'ha presentat com l'esperança per poder rehabilitar-lo.

Notícies relacionades

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

«Tenim moltes expectatives posades en aquest projecte després de tants anys d'abandonament», apunta Salvador Clarós, president de l'associació de veïns del barri i un dels activistes que va lluitar durant anys per rescatar el patrimoni fabril. Clarós destaca també que, a més de les obres en els 7.000 metres cedits a la UB -que espera que, aquesta vegada, avancin fins al final-, també estan a punt de finalitzar les obres del futur casal de barri del Poblenou en una altra de les naus. «Quan el barri vegi el casal obert i les obres a la part de la UB recuperarà la confiança», conclou.

Gaspar Coll, responsable del projecte Minerva, va destacar també en la presentació la importància de la relació amb la ciutat, la ciutadania i el veïnat més pròxim, amb el qual han col·laborat «estretament» durant tot aquest temps, va assegurar.