Wert redobla el setge a la immersió lingüística en vigílies electorals

El Ministeri d'Educació sembla entossudit -tot i que el seu titular José Ignacio Wert digui que no és així- a fer que el model lingüístic del PP s'imposi amb dues llengües en totes les comunitats, incloent-hi Catalunya, cosa que suposa obrir una bretxa en la immersió lingüística -vigent des de fa més de 30 anys- per donar més cabuda al castellà. Wert va començar revisant el sistema a través de la LOMCE, apel·lant al dret dels pares a escollir l'idioma en què volen que els seus fills siguin escolaritzats, però aquesta setmana l'ofensiva ha anat un pas més enllà: el ministeri ha portat la Generalitat als tribunals perquè aquests, al seu torn, l'instin a complir amb «l'obligació legal de garantir l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular». I això, quan a penes falten dos dies perquè comenci la campanya electoral.

Això passaria perquè la Generalitat reobrís, en primer lloc, el procés de preinscripció escolar per al pròxim curs (tancat el 17 de març passat), ja que en la convocatòria no es va preveure l'opció del bilingüisme, denuncia el ministeri. A més, el departament que dirigeix Wert reclama que tots els alumnes que sol·licitin ser escolaritzats en castellà en qualsevol escola catalana, pública o concertada, puguin estudiar almenys un 25% de les assignatures en aquesta llengua, sense tenir en compte, no obstant, l'elecció de la resta d'alumnes de la classe.

Les dues peticions, la de revisar el termini de preinscripció i la de fer que els alumnes que ho escullin facin una quarta part de les hores de classe en castellà, són les dues mesures cautelars sol·licitades pel ministeri en el recurs que aquesta setmana ha admès a tràmit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en contra de la resolució de la Generalitat que regulava el procés de preinscripció del curs que ve.

UNA CASELLA MÉS / «Un any més, el formulari de la Conselleria d'Ensenyament no ha inclòs una casella on les famílies puguin escollir el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament», va denunciar ahir la secretària d'Estat d'Educació, Mont-serrat Gomendio. Com en cursos anteriors, va assenyalar, als alumnes que han expressat la seva voluntat de seguir un ensenyament bilingüe se'ls diu que tindran atenció individualitzada.

«Administrativament, aquesta demanda és un disbarat i políticament suposa una gran ofensa, per no dir que també és l'últim intent del PP abans d'acabar la legislatura de liquidar el model d'immersió lingüística», va denunciar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. A aquestes altures, va prosseguir Rigau, «aplicar aquestes mesures cautelars, si no s'acceptessin les al·legacions que presentarà la Generalitat, significaria haver de notificar personalment a tots els alumnes preinscrits que poden demanar l'ús del castellà com a llengua vehicular: això suposa haver d'avisar 148.000 famílies, a les quals s'hauria de sumar el milió i mig d'alumnes que seguiran estudiant al mateix centre el pròxim curs, per si volen canviar d'opció».

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

La Generalitat té una setmana de temps per presentar les seves al·legacions al recurs presentat per l'advocat de l'Estat a Barcelona davant el TSJC. Aquest, una vegada rebuda l'apel·lació de l'Administració autonòmica, disposa d'una setmana més per respondre a les mesures cautelars sol·licitades pel ministeri, va informar ahir un portaveu d'aquest departament. Amb tot, la Generalitat reitera que el calendari de matriculacions es mantindrà tal com estava previst inicialment: el termini s'obrirà el pròxim 8 de juny i es tancarà quatre dies després, el dia 12.

«La Generalitat actua una vegada més en contra de la doctrina constitucional i de la jurisprudència, al no establir cap mecanisme administratiu que possibiliti la utilització del castellà com a llengua vehicular», lamenta el ministeri en un dur comunicat, en el qual acusa la conselleria de no atendre, com ja han fet altres comunitats autònomes amb llengua cooficial, «els requeriments que l'insten a impartir classes en les dues llengües en una proporció raonable». La secretària d'Estat va assegurar que la «gran majoria» de les comunitats amb llengua cooficial «han resolt aquesta situació d'una manera pacífica i majoritàriament amb sistemes integrats bilingües o trilingües».