Botigues al vagó de la cua

«Aquests horaris són el més antieuropeu del món. No hi ha manera de conciliar, però tampoc podem fer-hi res perquè els nostres clients surten molt tard de treballar i no pot ser que vulguin alguna cosa per a la seva bicicleta i es trobin amb la persiana abaixada. Em sembla una iniciativa fantàstica, m'encantaria tancar a les sis de la tarda cada dia, però també he de dir que és molt difícil canviar les inèrcies d'aquest país». És Miquel Santalices, copropietari de la botiga Espai Bici de Barcelona, un comerç veterà de l'Eixample, i resumeix sense necessitat d'explicar-li quins són els pilars de la proposta, quin és el sentiment de la majoria dels comerciants d'aquest país.

Quan es diu que aquesta revolució s'ha de fer de cop, no és del tot cert. Els botiguers vindran una mica després, quan hagin pogut comprovar que són molts, potser la majoria, els que han començat a sortir abans de treballar. Així ho assenyala un portaveu d'El Corte Inglés. Aquests grans magatzems són els paladins de la prudència, però també un referent que molts copiarien. «Nosaltres som una empresa previsible, que s'adapta al marc legal de cada moment. Sí que és cert, però, que si els hàbits laborals s'avancessin, nosaltres també ens plantejaríem avançar el tancament dels nostres centres. Del que es tracta, per la nostra part, és d'adaptar-se als moments d'oci que pugui tenir la gent abans o després de la seva jornada laboral».

Hem de conciliar, però abans s'ha de menjar. Per això els comerciants són els més cauts, perquè aquest és un lloc de petites empreses, moltes unipersonals, i no estan les coses, ara que se suposa que la foscor té algun centelleig, per a invents improvisats. És per això, adverteix el portaveu d'El Corte Inglés, que el comerç «ha d'anar a la cua» en tota aquest moviment.

Notícies relacionades

Idoia Salazar, presideix l’Observatori de l’Impacte Social i Ètic de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA): "Conviurem amb agents d’IA de tu a tu"

Detingut un jove per agressió sexual a una menor tutelada

A la cua però molt a l'expectativa. I amb esperança, assenyala el Miquel, que introdueix un interessant element en el debat. Reflexiona que si la gent té més temps lliure, si abandona abans l'oficina, és altament probable que tinguin més desig d'anar en bicicleta -per centrar l'assumpte en el seu negociat- i que, per tant, ell acabi venent més. Podria passar el mateix amb tants altres sectors comercials, i, alhora, amb la restauració, el cine, el teatre i l'oci en general.

EL COSTAT SOCIAL

Es refereix també a la vida de barri. ¿Què passarà als carrers si tot està tancat a les sis o a les set de la tarda? El teixit veïnal es reforça gràcies a l'activitat comercial, a aquells aparadors que il·luminen els carrers fins que les cuines ja fan olor de sopar. Això, si la reforma horària tira endavant, potser es perdria, i ésuna cosa que també s'hauria de tenir en compte. «Està molt bé -conclou el Miquel- que es plantegi aquest tema, però que no s'oblidi la part social de la idea».