Santi Riera: "La música és essencial per formar la sensibilitat"

Demà ressonarà als carrers de Sant Julià de Vilatorta (Osona) el cant dels Goigs del Roser, les caramelles més antigues de Catalunya. Darrere d'aquesta tradició del diumenge de Pasqua hi ha tot un poble i sobretot un veí, Santi Riera. El president de la Confraria de les Caramelles del Roser, de 79 anys, ha dedicat la seva vida a la música.

-La Generalitat ha declarat les Caramelles del Roser «element festiu patrimonial d'interès nacional». L'enhorabona.

-És molt amable. El pròxim dia 12 celebrarem 425 anys però, a més a més de la seva antigor, els Goigs del Roser són molt particulars per diverses coses. Tant pel que fa al text com a la música, són d'una categoria excepcional i s'han conservat amb tota la puresa. A més a més, els caramellaires de Sant Julià de Vilatorta canten mentre caminen pel poble i porten una capa llarga, barret de copa i un bordó de dos metres a la mà. És tot un espectacle.

-Als Goigs d'origen religiós se'ls han anat afegint un altre tipus de cants.

-A partir de finals del segle XVII es van començar a introduir cants d'alegria, de celebració de la primavera i d'iniciació al festeig. També són molt populars les corrandes, un tipus de cançó humorística que fa una crítica mordaç de l'actualitat. A Sant Julià, a més a més, cada any estrenem una obra d'un autor local.

-¿Els caramellaires són només homes?

-La tradició és que els cantaires siguin homes, sí. He burxat perquè les dones s'animin a canviar aquest costum però de moment sembla que no ho veuen necessari. El que sí hi ha són tres o quatre noies que hi participen com a músics.

-Vostè té un currículum musical impres-

sionant, sobretot en el camp de l'ensenyament. ¿Considera que el folklore és un art menor?

-És una forma de cultura popular que té molta importància perquè arriba a tothom  i qualsevol hi pot participar. Quan aquestes activitats populars compten amb una tradició de generacions significa que hi ha un substrat que gairebé sempre és garantia de qualitat, no a nivell de grans obres d'art, sinó de producte de tot un poble que fa i diu el que sent.

-Amb l'Escola de Pedagogia Musical vostès van recuperar l'ensenyament de la música a l'escola, que s'havia perdut després de la guerra. Però al currículum de primària i secundària cada vegada hi ha menys música.

-Estem anant cap enrere i no sé on ens pot portar tot això. Les noves tecnologies i les llengües són molt importants però no podem descuidar la formació de la persona, perquè si ho fem en patirem molt les conseqüències.

-¿Per què?

-Perquè la música és una part essencial de la formació de la sensibilitat de les persones. El pitjor és que la música està a punt de desaparèixer de la formació dels mestres, que deixaran de transmetre aquesta sensibilitat als nens durant els anys de formació obligatòria.

-¿La cultura popular pot ser un bon vehicle per transmetre aquesta sensibilitat?

-Sí, perquè les coses s'han de viure des de petits. Es tracta d'educar, no d'instruir, i per a això els nens han d'experimentar vivències.

Notícies relacionades

Tret de sortida a les colònies d'estiu a Catalunya: els primers autocars surten aquest dissabte

Un metge de Girona condemnat per abusos sexuals canvia de nom i vol tornar a exercir

-Malgrat tot, ¿és optimista respecte del futur de la música a Catalunya?

-Sí, perquè hi ha molta gent molt bona, molt vàlida i amb moltes ganes que al final s'imposarà als interessos polítics. A més a més, una cosa que sí que ha millorat extraordinàriament són els conservatoris, i especialment l'Escola Superior de Música de Catalunya. Estan sortint músics de categoria internacional, i també ha millorat la qualitat de la música popular.