El xip de cuidar-te

«Em vaig comprar un dels primers models de banda d'activitat i al principi el feia servir diàriament. Portava la polsera posada tot el dia i era dels que baixaven una parada abans de l'autobús per fer més passos o m'aixecava si no havia aconseguit l'objectiu del dia. Era com un incentiu per intentar ser menys sedentari i cuidar-me més. Havies de fer 10.000 passos al dia i era com un joc amb tu mateix», explica Daniel Vidal, advocat de 41 anys i un dels pioners a Barcelona a lluir una polsera de registre d'activitat connectada al mòbil.

La història, no obstant, va canviar al cap d'uns mesos. «Després em vaig comprar un model superior, que també era rellotge, i al final me'n vaig acabar cansant. Te'l treies per dutxar-te, per dormir... Al final ni te'l posaves. No crec que ni amb el d'Apple me'l tornés a posar. És poc còmode », afegeix.

Vidal, com altres, elogia el factor joc de les aplicacions i la seva capacitat per incentivar els usuaris. Tant que algunes empreses l'utilitzen per motivar els seus empleats des de recursos humans. És el cas de Telefónica, que porta a terme un programa pilot amb els seus empleats a la seu de Madrid anomenat Feel Good, que inclou nutrició, activitat física i «benestar emocional», o de Novartis.

La multinacional farmacèutica va guanyar el mes de gener passat un premi com a «empresa més activa» gràcies a la competició que van fer alguns dels seus empleats, el Global Corporate Challenge, en què van participar empreses d'arreu del món. Els 161 treballadors que hi van participar van fer en conjunt, segons les xifres de la competició, més de 122.000 quilòmetres, van cremar més de set milions de calories i van perdre un total de 194 quilos de pes, que representa de mitjana una mica més d'un quilo per empleat.

Aixecar-se en lloc de trucar

«Va ser una forma d'estimular que la gent fes esport. Hi va haver un company que va deixar de trucar per telèfon als altres per aixecar-se i anar al despatx de cada un quan necessitava alguna cosa», recorda Toni Maneu, executiu de la farmacèutica i corredor de maratons. «El benefici era subjectiu», afirma.

L'estímul, no obstant, també va caducar aviat. «Al final portar la banda és una mica esclau. I no pots estar competint sempre. Jo ja faig esport cinc dies per setmana i porto els dispositius normals de corredors. Per a la resta, acabes tenint el xip de cuidar-te al cap», assegura.

El paper de les empreses a engrescar l'ús d'aquests dispositius entre els seus empleats és, no obstant, objecte de discussió entre els juristes, sobretot si utilitzen la plataforma de software associada per rastrejar les dades i comparar-les entre equips de treball o assalariats.

Però molts treballadors, sobretot els més joves, ni s'ho plantegen i recorren a les apps del mòbil -algunes compten els passos de l'usuari encara que el propietari del mòbil no les hagi activat- per mesurar els seus rendiments esportius. Prefereixen les que els permeten comparar-se amb els seus amics i crear rivalitats internes, a més de traçar en un mapa per on van passant i amb quina intensitat d'esforç. Són apps com Strava, RunKeeper, Mapmyfitness, Endomondo i Moves, o les vinculades a dispositius com els de Fitbit, Yawbone, Garmin Connect, Adidas el mi Coach o Nike +.

Notícies relacionades

Les dades d'activitat no compten amb una protecció específica

'Apps' que et rastregen la vida

Nike va impulsar la seva app per crear comunitat entre els seus clients i va passar a crear una incubadora d'empreses que pensin noves aplicacions. «Encara no s'ha descobert quin serà l'ús estrella d'aquests dispositius, però sí que s'està veient que hi ha molts petits usos que sedueixen els seus usuaris», explica Lars Stalling, que investiga el fenomen per a Telefónica i+D. «El repte per a les companyies és aconseguir que l'ús d'aquests dispositius i aplicacions sigui continu. Ara és de sis setmanes, excepte si ets esportista. Fa falta crear serveis que aprofitin aquestes dades i les tornin rellevants», assenyala.

Un d'aquests serveis podria ser, comenta, el comptador de calories a partir d'escanejar el codi de barres d'un producte o seleccionant-lo d'una llista. «Jo no el vaig fer servir mai. Partien de patrons prefixats i no em semblaven fiables», afirma Vidal.