'Apps' que et rastregen la vida

Les botigues d'electrònica i esports comencen a dedicar cada vegada més espai a un nou tipus de productes: les anomenades bandes d'activitat, sensors en forma de polsera o agulla de pit que, connectats a un telèfon mòbil, registren l'activitat física de l'individu que els porta, el pols cardíac o la qualitat del seu son. Gràcies a les apps que els controlen (de la marca o externes), s'hi poden afegir les calories ingerides, les metes d'entrenament o les malalties.

Totes aquestes dades seran processades per la companyia que crea el programa, que les compararà amb les que reporten altres usuaris i el software del qual (o el d'altres) emetrà un dictamen sobre si és suficient, recomanable, excessiu o s'ha d'anar al metge. És l'expressió comercial de l'anomenat jo quantificat (quantified self), la versió tecnològica de l'obsessió humana per mesurar qualsevol de les seves activitats, des del pols fins als passos fets.

El potencial client ja no és solament l'entusiasta del gimnàs o el corredor aficionat que vol mesurar els seus registres i recorre als rellotges amb pulsòmetres més o menys sofisticats. Ara busquen l'usuari mitjà «preocupat per la seva salut», segons anuncien els fabricants, que estigui disposat a anar registrant el que fa o menja i que, si és possible, vulgui compartir aquestes dades amb altres persones a Facebook, Twitter o altres xarxes socials.

Als Estats Units, la moda s'ha convertit en una febre que ha fet que, segons alguns estudis, gairebé un 40% dels ciutadans hagin comprat un dispositiu wearable o estiguin monitoritzant la seva salut via app. És clar que, segons una companyia d'estudis de mercat, un terç dels que se'l van comprar al cap de sis mesos ja no se'l posaven.

NOUS MODELS / A Espanya, el tema sembla que encara va molt per darrere, malgrat que aquests dispositius es veuen cada vegada en més botigues. Samsung anunciava a la tardor que, segons un estudi propi, per Nadal s'havien de vendre productes per valor de 14 milions d'euros en wearables de salut i 15 milions més en dispositius per a fitnes. Cinc mesos després de l'anunci, no confirmen aquestes xifres.

El Grup 29 de treball de la Comissió Europea, que consensua les polítiques de privacitat que aplicaran els Vint-i-vuit, adverteix contra els riscos que pot suposar cedir aquestes dades tan sensibles a altres persones, encara que sigui de manera anònima. I alerta de la qualitat del consentiment que dóna l'usuari, que «pot no adonar-se del processament de dades que hi ha darrere d'aquests dispositius».

El seu tractament amb tècniques de big data (ús massiu de dades) permet establir patrons de comportament que resulten molt interessants per a companyies d'assegurances, farmacèutiques o analistes de riscos financers, per exemple.

A Espanya, companyies d'assegurances com Sanitas o Axa estan regalant aquests dispositius a alguns clients, com a part de promocions, i realitzen estudis a partir dels seus propis empleats.

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA / Empreses com Medtep, que desenvolupen apps de seguiment mèdic per a pacients i professionals que van més enllà del mer registre de l'activitat i la despesa calòrica aproximada, afirmen que els seus principals promotors i clients són les farmacèutiques i les asseguradores. No obstant, adverteixen que aquestes no tenen accés a les dades personals ni als medicaments que prenen els pacients que les utilitzen.

«És clar que els usuaris confien en qui utilitza aquestes dades o senten que obtenen una recompensa suficient al cedir-les. El seu interès és més gran que no pas la percepció del risc, però és obvi que es tracta de dades que es podrien usar en contra del mateix usuari», afirma Lars Stalling, investigador sobre el tema a Teléfonica i+D, que també apunta les limitacions del sistema. «Els perfils que es creen ara amb els programes són com la mitjana d'un mateix. Dintre de cada un hi ha dos o tres jo, i aquesta multifaceta no es contempla en les dades», diu.

Notícies relacionades

Les dades d'activitat no compten amb una protecció específica

El xip de cuidar-te

La foto d'Obama, fa una setmana, amb un dispositiu que mesura el seu ritme cardíac i l'envia a una app ha fet qüestionar-se a alguns analistes si és lícit que les dades mèdiques del president dels Estats Units puguin estar a internet.

Per contribuir a la ciberparanoia, una empresa d'antivirus com Symantec denuncia que el 52% dels dispositius de rastreig esportiu no tenen política de privacitat i que el 20% envien dades sense xifrar. Les polítiques de privacitat dels fabricants de bandes d'activitat física revelen que sí que cedeixen les dades a tercers quan ho autoritza l'usuari. I són altres companyies les que construeixen serveis amb ells i uns tercers els que les fan servir.