«S'espera que siguem madurs als 18 anys»

A Andrea Valderrama li va canviar la vida dràsticament quan va morir la seva mare. Ja llavors els seus pares s'havien separat i ella va acabar acollida a casa d'uns familiars. Però la convivència, explica, va acabar sent un desastre, no va funcionar, i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) va decidir que havia d'ingressar en un centre de menors. Tenia la difícil edat de 16 anys. Gira la vista enrere, molt poc, té 20 anys, i diu que allà hi va estar molt bé, que va tenir molta ajuda i que li van brindar una oportunitat. Encara que va fer poques relacions: «Allà no hi havia gent gaire centrada. Vivien al dia, pendents d'anar de festa de dilluns a divendres en comptes d'estar preocupats pel que havien d'estar preocupats, o sigui, per obtnier bones notes o almenys per aprovar i per fer un bon procés per construir-te l'oportunitat de poder accedir a un pis al complir els 18. Si no, al sortir d'aquí et quedes amb el cul a l'aire». És conscient que va haver de madurar abans d'hora: «Sí, pot ser que sigui més madura que d'altres de la meva edat, però això no em fa millor persona. Cadascú sap la història que té». I prossegueix: «Quan estem en un centre de menors s'espera de nosaltres que al complir els 18 siguem adults. No ens donen temps a fer el canvi d'adolescent a adult. Al cap de mitja hora de complir-los ets igual que abans». Confessa que va sentir certa inquietud al celebrar la majoria d'edat i haver de marxar, però per una altra part va pensar que li aniria bé fora del centre perquè tenia el suport de la Fundació Nazareth, que li va proporcionar un pis que comparteix amb altres noies i li han becat els estudis. I explica que no es va equivocar. «M'estan ajudant molt, no només a nivell econòmic, també a nivell emocional, i això és molt important», valora. Estudia tercer de Dret i la seva il·lusió és treure's la carrera i que li prorroguin l'estada al pis quan compleixi els 21 per acabar els estudis sense pressió afegida. «I trobar un lloc de treball, encara que això és més utòpic», sentencia.