Roger Pi Sardà: «Tinc ganes de moure'm i aprendre»

Es tracta d'una xerrada amb un jove curiós, gairebé enginyer, músic (piano i bateria), amb experiència internacional, anglès... i que té clar que el món és global.

-El 2015 serà un any clau: es graduarà.

-A Enginyeria de Camins, Canals i Ports fem dos projectes, el constructiu i la tesina de recerca. A la tesina, que començo al febrer, vull fer un estudi de l'evolució de les formes de transport al Regne Unit, centrant-me en la introducció de l'alta velocitat i com afecta la distribució modal.

-¿Per què aquest tema?

-Una de les meves perspectives de futur és marxar a l'estranger. Vull conèixer la cultura anglesa i practicar l'idioma, i a això s'hi suma que m'interessa el tema dels ferrocarrils.

-¿Necessitat o opció?

-En els últims mesos he estat buscant pràctiques en empreses del meu sector. He tocat molts àmbits de l'enginyeria civil, no només el transport… A moltes empreses ni tan sols m'han respost els correus.

-Ho he escrit massa vegades...

-Des del meu punt de vista, buscar feina és una activitat recíproca, tant del futur treballador com de l'empresa, però tinc la sensació que no es planteja com un acte de reciprocitat.

-Per això en busca a l'estranger.

-Crec en la feina que puc oferir a una empresa d'un altre país. Als països nòrdics hi ha més consciència internacional. La gent dóna més per fet que les empreses han de tenir contactes per tot el món i que els treballadors són internacionals.

-Expliqui'm com neix la seva consciència internacional.

-La consciència internacional no me la dóna la universitat, me la dóna sortir i conèixer la cultura d'un altre país. Crec que hem de ser conscients que el sistema està canviant, no tot es basa en un tren que es mou per les fronteres del nostre país. Aquest tren toca fronteres d'altres països. Cada vegada hi ha més consciència d'això, és cert, però aquesta s'ha d'aplicar al model educatiu: l'educació és la clau que mou tota la resta.

-Escolto les seves paraules i sento que pertany a la generació Erasmus.

-Sí, me'n vaig anar amb una beca Erasmus a Finlàndia perquè sentia curiositat per conèixer el país.

-I aquí hi ha un canvi de mentalitat.

-Ens vam barrejar amb gent de tot arreu i això em va donar una visió exterior, molta curiositat i ganes d'aprendre d'altres cultures. A més a més, la universitat organitzava moltes activitats per integrar-nos en la societat finlandesa. Això no passa aquí. També em va marcar molt la relació amb els professors, que a Finlàndia és molt pròxima. Aquí els professors segueixen fent classe sobre una tarima elevada, allà ajuntàvem les taules, fèiem debats… Ens posàvem tots al mateix nivell. I li dic una cosa...

-Digui.

-Estic molt satisfet de la formació que he tingut aquí: en la meva carrera, a la UPC, hi ha un nivell de rigorositat, treball i sacrifici que m'ha omplert moltíssim. Si ho combinem amb l'empatia per altres societats que vaig adquirir a fora, crec que la formació és completa i preparada per encarar el món laboral actual. No només el que aprens a Finlàndia és el fet de moure't. Jo tinc ganes de moure'm i d'aprendre, d'això es tracta, ¿no?

-¿I quan se'n va al Regne Unit?

-No sé si serà el Regne Unit. Estic veient opcions.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

-¿Canviarà la tesina?

-No, el tema és molt interessant.