El tancament de Google News no impedirà al ciutadà l'accés a les notícies

El tancament de Google News a Espanya, anunciat per Google per no pagar als editors per difondre els seus continguts, castigarà sobretot els grans mitjans que reduiran els seus ingressos, però no impedirà l'accés al ciutadà a les notícies que podran fer-ho com sempre des del buscador, segons experts.

Els juristes adverteixen que la nova llei a Espanya sobre propietat intel·lectual (LPI) que obliga la tecnològica a pagar per usar les notícies dels mitjans en el seu servei Google News és la més restrictiva a Europa en relació amb el tractament als agregadors de notícies a internet.

En la seva opinió, Google hauria actuat així per marcar el seu territori i advertir les autoritats legislatives a Espanya que no es tiri més llenya al foc en la redacció final d'una llei que va contra els seus interessos, en vigílies d'entrar en vigor inicialment l'1 de gener pròxim.

Fins al moment, Google només ha confirmat que tancarà dimarts que ve Google News a Espanya, però no s'ha pronunciat sobre si es plantejaria algun canvi en el seu buscador, que podria fer-ho, com a conseqüència dels canvis legislatius, encara que inicialment aquesta idea sembla improbable, ha explicat a Efefuturo el professor, advocat i consultor d'estratègia digital Borja Adsuara.

Inicialment Google no s'hauria de veure animat a reestructurar el funcionament tradicional del seu buscador des d'on sempre s'ha accedit fàcilment a les notícies per part de la majoria de la gent, perquè la nova normativa que l'obliga a pagar no l'afectaria en aquest cas, segons els experts.

El pagament "irrenunciable" als mitjans que passaria a exigir-se a Google pel servei Google News i que ha motivat l'anunci del seu tancament ve propiciat pel format que es mostren els continguts a manera de llistat ordenat o "clipping" de premsa.

En el cas del buscador, els resultats de les notícies es visualitzen diferent, barrejades i combinades amb altres recursos com blogs, webs, vídeos, etc, perla qual cosa inicialment no li perjudicaria la nova normativa.

Segons els experts, l'anunci de Google sembla un toc d'atenció: la decisió dràstica hauria estat anunciar el final de la indexació de notícies des del mateix buscador; això sí que hauria estat "una oferta immensa", ha puntualitzat l'advocat expert en noves tecnologies Víctor Salgado.

Ha explicat que no haver-ho fet, almenys fins al moment, fa pensar que la recent estratègia de Google seria mostrar el seu poder i el que podria fer si finalment es castiguessin encara més els agregadors de notícies en la redacció final de la normativa.

Google vol eliminar qualsevol "escletxa" que pogués encoratjar legisladors d'altres països a desenvolupar normatives tan restrictives com l'espanyola, ha puntualitzat per la seva part Adsuara.

"S'ha forçat tant la maquinària" contra Google a Espanya, per seure a negociar possibles acords amb el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) sobre la taula, que les coses han arribat a un punt molt difícil ja per fer marxa enrere, ha afegit.

Tots dos coincideixen que només una nova llei podria eliminar l'obligatorietat incorporada en la nova LPI de pagar als mitjans per l'ús dels seus continguts; precisen que el desenvolupament reglamentari concretarà aspectes, però no pot buidar el contingut de l'obligació legal.

Recorden que són els mateixos mitjans els que sol·liciten sota l'acceptació d'una sèrie de condicions que se'ls inclogui a Google News, i per això, Google considera un despropòsit que se'ls vulgui cobrar per aquest servei voluntari.

Els juristes destaquen que el punt crucial de la disputa d'interessos causada per la llei espanyola és si es pot consagrar com a "irrenunciable" un dret al qual alguns diaris volen renunciar i la legislació no els deixa.

Aquesta condició inclosa en la llei espanyola fins i tot pot provocar plets, perquè el principi del dret d'autor és que aquest pot fer amb la seva obra el que vulgui, fins i tot regalar-la o destruir-la, si així ho decideix, adverteix Adsuara.

Tal com s'ha redactat la nova LPI, "encara que els mateixos titulars de les notícies vulguin renunciar al cobrament no podran fer-ho, i a més només percebran les contraprestacions a través d'entitats gestores", afegeix Salgado.

Les primeres disputes sobre editors i Google sobre aquest tema van aflorar a Bèlgica, després a França i posteriorment a Alemanya i el Brasil, amb la plantada de diaris que finalment van recular en tots els casos perquè els perjudica estar fora de Google News.

Notícies relacionades

Google News tancarà a Espanya el 16 de desembre

Google i els gurus del gratis total

En la resta de països, al contrari que a Espanya, les legislacions no inclouen el terme "irrenunciable", de manera que els mitjans són lliures per triar si cobren o no a Google per incorporar-se al seu servei.

A França s'ha arribat a un acord amb els mitjans, creant un fons cofinançat per Google, però no per l'ús dels continguts, sinó per ajudar el sector a desenvolupar projectes periodístics més competitius en l'entorn digital.