La recepta de Walter White

La metamfetamina ha quedat lligada per a uns quants anys a Breaking Bad, sèrie de merescuda fama. Tanta, que ha convertit la droga en qüestió en la droga de Breaking Bad fins i tot a Espanya, on per ara gairebé no es consumeix. Queden pocs dubtes ja que les desventures de Walter White, el protagonista en la ficció, han tingut un enorme impacte en la realitat. Fins i tot li han sortit imitadors. A Illinois van detenir fa uns quants mesos un cuiner de metamfetamina que per treballar es posava la seva samarreta d'Els pollastres germans, tapadora a la sèrie televisiva d'una xarxa de narcotrafico. ¿Per què?

La metamfetamina és una vella amiga de la societat moderna. La va sintetitzar per primera vegada un químic japonès, Nagai Nagayoshi, el 1893. El que Walter White fa en els primers capítols de la sèrie és precisament el que els químics coneixen com la ruta Nagai, és a dir, la producció artesanal d'una bomba altament addictiva a partir de substàncies relativament fàcils d'obtenir, pseudoefedrina, present per exemple en xarops i pastilles antigripals sense recepta mèdica, fòsfor vermell, el component essencial del cap dels mistos, i vidres de iode, que es pot extreure d'alguns desinfectants de drogueria. Així és, no cal cultivar res a l'Afganistan o als turons de Colòmbia per tenir alguna cosa per vendre. La matèria primera està al costat de casa, al barri. Només cal ser un bon químic, titulat o no. White ho era. Era professor d'institut. Mai consumeix la seva creació, però aviat té una addicció més important que la mateixa droga que cuina: els diners. La sèrie, en realitat, no tracta sobre la metamfetamina, sinó sobre l'embrutiment moral del protagonista, sobre la seva set insaciable per escalar el seu propi ego, cosa que el porta a abandonar la ruta Nagai i explorar fórmules més industrials de producció. En això, la sèrie resulta ser, una altra vegada, d'una fidelitat extraordinària a la realitat.

Als Estats Units, per caçar els petits Walter White només cal seguir la pista de les compres inusualment altes de pseudoefedrina. A la sèrie televisiva, el protagonista decideix evitar aquest risc i passa a fer servir metilamina, una substància utilitzada en la indústria de molt difícil obtenció, ja que no en va l'agència antidroga dels Estats Units porta un estricte control de la seva venda i ús. Amb la metilamina, la trajectòria delictiva de Walter White fa un salt narratiu que els espectadors van agrair amb una fidelitat a la sèrie fins al seu últim capítol.

Notícies relacionades

La devastadora droga de 'Breaking Bad' ja es pren a Catalunya

"La sarna ja és un problema de salut pública entre els joves"

Blanca, no blava

Breaking Bad, en definitiva, és un retrat molt realista de la cadena de producció, distribució i venda de la metamfetamina. Hi ha, no obstant, una singular llicència més estètica que no pas una altra cosa. La metamfetamina de White és blava, i aquesta droga, ni al Japó el 1893, ni quan el doctor Theodor Morell la hi subministrava a Adolf Hitler quan la guerra se li va girar en contra, ha estat blava. És blanca. Però als Estats Units actualment hi ha metamfetamina blava. Els narcos utilitzen colorant per poder aconseguir aquell efecte. Influència de Breaking Bad.